Contemplar l'Evangeli d'avui

Subscriure un amic

Suspensió temporal

Donar de baixa

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dijous XIV de durant l'any

Escoltar en àudio

Text de l'Evangeli (Mt 10,7-15): En aquell temps, Jesús digué als seus Apòstols: «Pel camí prediqueu dient: 'El Regne del cel és a prop'. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis; de franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc. No us emporteu cap moneda: ni d'or, ni de plata, ni de coure; no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni sandàlies, ni bastó. El qui treballa, bé es mereix que el mantinguin. Quan entreu en una vila o en un poble, busqueu si hi ha algú digne de rebre-us i quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. Quan entreu a la casa, saludeu els qui hi habiten; si la casa n'és digna, que rebi la pau que li desitgeu, i si no n'és digna, que la pau torni a vosaltres. Si no us acullen ni escolten les vostres paraules, sortiu d'aquella casa i d'aquella població i espolseu-vos la pols dels peus. Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma i Gomorra que per a aquella població».

Comentari: Mn. David COMPTE i Verdaguer (Manlleu, Barcelona, Espanya)

«No us emporteu cap moneda: ni d'or, ni de plata... per al camí»

Avui, fins l'imprevist volem tenir-lo previst. Avui triomfen els serveis a domicili. I si avui parlem tant de pau, potser és perquè n'estem força necessitats. L'Avui de l'Evangeli toca de ple aquests tres "avuis". Anem per parts.

Volem preveure fins l'imprevisible: aviat farem una assegurança per si l'assegurança ens falla. O quan hom compra uns pantalons, el botiguer ens ofereix el model amb taques o descolorits inclosos! L'Evangeli d'avui, amb la invitació a anar desproveïts d'equipatge («No us emporteu cap moneda: ni d'or, ni de plata»), ens convida a la confiança, a la disponibilitat. Però alerta, això no és pas deixadesa! Tampoc improvisació. Viure aquesta realitat només és possible quan la nostra vida està arrelada en allò fonamental: en la persona de Crist. Com digué el papa Joan Pau II, «cal respectar un principi essencial de la visió cristiana de la vida: la primacia de la gràcia. Hom no ha d'oblidar que, sense el Crist, 'no podem fer res' (cf. Jn 15,5)».

També és cert que proliferen els serveis a domicili: res de katering; ara et fan la truita de patates a casa. Serveixi d'icona d'una societat on les persones tendim fàcilment a anar a la nostra, a organitzar-nos la vida prescindint dels altres. Avui Jesús ens diu «aneu»; sortiu. Això és, tingueu en compte aquells que teniu al costat. Tinguem-los, doncs, realment en compte, oberts a les seves necessitats.

Vacances, un paisatge tranquil... són sinònim de pau? Sembla que tenim motius seriosos per a dubtar-ne. Potser moltes vacances són una letargia dels neguits interiors; aquests, més endavant, tornaran a despertar. Els cristians sabem que som portadors de pau, és més, que aquesta pau amara tot el nostre ésser —també quan al nostre voltant trobem un ambient hostil— en la mesura que seguim de prop Jesús.

Deixem-nos tocar, doncs, per la força de l'Avui de Crist! I... «qui ha trobat veritablement Crist no pot tenir-lo solament per a si mateix, l'ha d'anunciar» (Joan Pau II).

Vols ajudar-nos? Si t'ha agradat molt aquest comentari, si us plau fes clic aquí.