Contemplar l'Evangeli d'avui

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dijous XXVI de durant l'any

Text de l'Evangeli (Lc 10,1-12): En aquell temps, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on Ell mateix havia de passar. Els deia: «La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors. Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí.

»Quan entreu en una casa, digueu primer: ‘Pau en aquesta casa’. Si allí hi ha algú que n'és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d'ell; si no, tornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa.

»Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: ‘El Regne de Déu és a prop vostre’. Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu: ‘Fins i tot la pols del vostre poble que se'ns ha encastat als peus, ens l'espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop!’. Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població».

Comentari: Mn. Ignasi NAVARRI i Benet (La Seu d'Urgell, Lleida, Espanya)

Pregueu a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors

Avui, Jesús ens parla de la missió apostòlica. Tot i que «en designà uns altres setanta-dos i els envià» (Lc 10,1), la proclamació de l'Evangeli és una tasca «que no podrà ser delegada a uns pocs “especialistes”» (Joan Pau II): tots hi hem estat cridats i tots ens hem de sentir-ne responsables. Cadascú des del seu lloc i condició. El dia del Baptisme se'ns va dir: «Ets Sacerdot, Profeta i Rei per a la vida eterna». Avui, més que mai, el nostre món necessita del testimoni dels seguidors de Crist.

«La collita és abundant, però els segadors són pocs» (Lc 10,2): és interessant aquest sentit positiu de la missió, perquè el text no diu «hi ha molt a sembrar i pocs segadors». Potser avui hauríem de parlar en aquests termes, donat el gran desconeixement de Jesucrist i de la seva Església en la nostra societat. Una mirada esperançada de la missió engendra optimisme i il·lusió. No ens deixem abatre pel pessimisme i per la desesperança.

D'entrada, la missió que ens espera és, alhora, apassionant i difícil. L'anunci de la Veritat i de la Vida, la nostra missió, no pot ni ha de pretendre forçar l'adhesió, sinó suscitar una lliure adhesió. Les idees es proposen, no s'imposen, ens recorda el Papa.

«No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies...» (Lc 10,4): l'única força del missioner ha de ser Crist. I, per tal que Ell ompli tota la seva vida, cal que l'evangelitzador es buidi de tot allò que no és Crist. La pobresa evangèlica és el gran requisit i, alhora, el testimoni més creïble que l'apòstol pot donar, a part que només aquest despreniment ens pot fer lliures.

El missioner anuncia la pau. És portador de pau perquè porta Crist, el “Príncep de la Pau”. Per això, «quan entreu en una casa, digueu primer: ‘Pau en aquesta casa’. Si allí hi ha algú que n'és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d'ell; si no, tornarà a vosaltres» (Lc 10,5-6). El nostre món, les nostres famílies, el nostre jo personal, tenen necessitat de Pau. La nostra missió és urgent i apassionant.


Contemplar l'Evangeli d'avui

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: 29 de Setembre: Els sants Arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael

Text de l'Evangeli (Jn 1,47-51): En aquell temps, quan Jesús veié Natanael que venia digué d'ell: «Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya». Li diu Natanael: «D'on em coneixes?». Jesús li respon: «Abans que Felip et cridés, t'he vist sota la figuera». Li diu Natanael: «Rabí, tu ets el Fill de Déu, tu ets el Rei d'Israel». Jesús li digué: «¿Creus només perquè t'he dit que t'havia vist sota la figuera? Coses més grans veuràs!». I afegí: «Us ho ben asseguro: veureu obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l'home».

Comentari: Cardenal Jorge MEJÍA Arxivista i Bibliotecari de la S.R.I. (, )

Veureu obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l'home

Avui, en la festa dels Sants Arcàngels, Jesús manifesta als seus Apòstols i a tothom la presència dels seus àngels i la relació que amb Ell tenen. Els àngels estan en la glòria celestial, on lloen perennement el Fill de l'home, que és el Fill de Déu. L'envolten i són al seu servei.

«Pujar i baixar» ens recorda l'episodi del somni del Patriarca Jacob, qui dormit sobre una pedra durant el seu viatge a la terra d'origen de la seva família (Mesopotàmia), veu els àngels que “baixen i pugen” per una misteriosa escala que uneix el cel i la terra, mentre que Déu mateix està dempeus amb ell i li comunica el seu missatge. Notem la relació entre la comunicació divina i la presencia activa dels àngels.

Així, Gabriel, Miquel i Rafael apareixen en la Bíblia com presents en les vicissituds terrenals i portant als homes —com ens diu sant Gregori el Gran— les comunicacions, mitjançant llur presència i llurs pròpies accions, que canvien decisivament les nostres vides. S'anomenen, precisament, “arcàngels”, és a dir, prínceps dels àngels, perquè són enviats per a les missions més grans.

Gabriel fou enviat per tal d'anunciar a Maria Santíssima la concepció virginal del Fill de Déu, que és el principi de la nostra redempció (cf. Lc 1). Miquel lluita contra els àngels rebels i els expulsa del cel (cf. Ap 12). Ens anuncia, així, el misteri de la justícia divina, que també s'exercí en els seus àngels que es rebel·laren, i ens dóna la certesa de llur victòria i de la nostra sobre el mal. Rafael acompanya Tobias “junior”, el defensa i l'aconsella, i, finalment, guareix el pare Tobit (cf. Tob). Per aquesta via, ens anuncia la presència dels àngels al costat de cadascú de nosaltres: l'àngel que anomenem de la Guarda.

Aprenguem d'aquesta celebració dels arcàngels que “pugen i baixen” sobre el Fill de l'home, que serveixen Déu, però que el serveixen en benefici de nosaltres. Donen glòria a la Santíssima Trinitat, i ho fan tot servint-nos a nosaltres. I, en conseqüència, hauríem de veure quina devoció els devem i quin agraïment devem també al Pare que ens els envia per al nostre bé.


Contemplar l'Evangeli d'avui

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dimarts XXVI de durant l'any

Text de l'Evangeli (Lc 9,51-56): Quan es complien els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, resolgué de fer camí cap a Jerusalem. Va enviar missatgers davant seu, i ells, tot caminant, entraren en un poble de samaritans per preparar la seva arribada. Però no el volgueren acollir, perquè Ell s'encaminava a Jerusalem. En veure-ho, els deixebles Jaume i Joan van dir-li: «Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi?». Però Jesús es va girar i els renyà. I se n'anaren en un altre poble.

Comentari: Mn. Llucià POU i Sabater (Vic, Barcelona, Espanya)

Jesús es va girar i els renyà

Avui, a l'Evangeli contemplem com «Jaume i Joan van dir-li: ‘Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi?’. Però Jesús es va girar i els renyà» (Lc 9,54-55). Són defectes dels Apòstols, que el Senyor corregeix.

Conta la història d'un traginer d'aigua de l'Índia que, a l'extrem d'un pal que penjava a l'espatlla, portava dos atuells: l'un era perfecte i l'altra esquerdat i perdia la meitat de l'aigua. Aquest —trist— es mirava l'altre tant perfecte, i avergonyit un dia va dir a l'amo que se sentia miserable perquè a causa de les seves esquerdes li donava només la meitat de l'aigua que podia guanyar amb la seva venda. El traginer li contestà: —Quan tornem a casa mira les flors que creixen a llarg del camí. I va fixar-s'hi: eren flors bellíssimes, però veient que tornava a perdre la meitat de l'aigua, va repetir: —No serveixo, ho faig tot malament. El carregador li digué: —T'has adonat que les flors només creixen en el teu costat del camí? Ja sabia jo de les teves esquerdes i vaig voler treure el costat positiu d'elles, sembrant llavors de flors per on passes i regant-les puc recollir aquestes flors per l'altar de la Mare de Déu. Si no fossis com ets, no hauria estat possible crear aquesta bellesa.

Tots d'alguna manera som atuells esquerdats, però Déu coneix bé els seus fills i ens dona la possibilitat d'aprofitar les esquerdes-defectes per alguna cosa bona. I així l'apòstol Joan —que avui vol destruir—, amb la correcció del Senyor es converteix en l'apòstol de l'amor en les seves cartes. No va desanimar-se amb les correccions, sinó que aprofità el costat positiu del seu caràcter fogós —l'apassionament— per a posar-lo al servei de l'amor. Que nosaltres també sapiguem aprofitar les correccions, les contrarietats —sofriment, fracàs, limitacions— per a “començar i recomençar”, com definia la santedat sant Josepmaria: dòcils a l'Esperit Sant en convertir-nos a Déu i ser instruments seus.


Contemplar l'Evangeli d'avui

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dilluns XXVI de durant l'any

Text de l'Evangeli (Lc 9,46-50): En aquell temps, els deixebles començaren a rumiar quin d'ells era el més important. Jesús, que sabia què pensaven dintre seu, va agafar un infant, el posà al seu costat i els digué: «Qui acull aquest infant en nom meu, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat, perquè el més petit de tots vosaltres, és el més gran».

Aleshores Joan li digué: «Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres». Jesús els respongué: «No ho impediu. Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres».

Comentari: Prof. Dr. Mons. Lluís CLAVELL (Roma, Itàlia)

El més petit de tots vosaltres, és el més gran

Avui, camí de Jerusalem cap a la passió, «els deixebles començaren a rumiar quin d'ells era el més important» (Lc 9,46). Cada dia els mitjans de comunicació i també les nostres converses estan plenes de comentaris sobre la importància de les persones: dels altres i de nosaltres mateixos. Aquesta lògica només humana produeix sovint desig de triomf, d'ésser reconegut, apreciat, agraït, i manca de pau, quan aquests reconeixements no arriben.

La resposta de Jesús a aquests pensaments —i potser també comentaris— dels deixebles recorda l'estil dels antics profetes. Abans de les paraules hi ha els gestos. Jesús «va agafar un infant, el posà al seu costat» (Lc 9,47). Després ve l'ensenyament: «El més petit de vosaltres, és el més gran» (Lc 9,48). —Jesús, ¿per què ens costa tant d'acceptar que això no és una utopia per a gent que no està ficada en el tràfec d'una feina intensa, en la qual no manquen els cops d'uns contra d'altres, i que, amb la gràcia teva, ho podem viure tots? Si ho féssim tindríem més pau interior i treballaríem amb més serenitat i alegria.

Aquesta actitud és també la font d'on brolla l'alegria, en veure que altres treballen bé per Déu, amb un estil diferent del nostre, però sempre valent-se del nom de Jesús. Els deixebles volien impedir-ho. En canvi, el Mestre defensa aquelles altres persones. Novament, el fet de sentir-nos fills menuts de Déu ens facilita tenir el cor obert vers tothom i créixer en la pau, la joia i l'agraïment. Aquests ensenyaments han valgut a santa Tereseta de Lisieux el títol de “Doctora de l'Església”: en el seu llibre Història d'una ànima, ella admira el bell jardí de flors, que és l'Església i està contenta en saber-se una petita flor. Al costat dels grans sants —roses i assutzenes— hi ha les petites flors —com les margarites o les violetes— destinades a donar plaer als ulls de Déu, quan Ell fixa el seu esguard en la terra.


Contemplar l'Evangeli d'avui

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Diumenge XXVI (C) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Lc 16,19-31): En aquell temps, Jesús digué als fariseus: «Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s'estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.

»El pobre va morir, i els àngels el portaren al costat d'Abraham. El ric també morí i el van sepultar. Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. Llavors va exclamar: ‘Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d'aquestes flames’. Abraham li respongué: ‘Fill, recorda't que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments. A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vulgui, no pot travessar d'aquí on som cap a vosaltres, ni d'on sou vosaltres cap aquí’.

»El ric va insistir: ‘Llavors, pare, t'ho prego: envia'l a casa del meu pare, on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també ells en aquest lloc de turments’. Abraham li respongué: ‘Ja tenen Moisès i els Profetes: que els escoltin’. El ric insistí encara: ‘No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran’. Abraham li digué: ‘Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti’».

Comentari: Mn. Valentí ALONSO i Roig (El Prat de Llobregat, Barcelona, Espanya)

Ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments

Avui, Jesús ens encara amb la injustícia social que neix de les desigualtats entre rics i pobres. Com si es tractés d'una de les imatges esgarrifoses que estem acostumats a veure a la televisió, el relat de Llàtzer ens frapa, aconsegueix l'efecte sensacionalista per a moure els sentiments: «Fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres» (Lc 16,21). La diferència és ben clara: el ric portava vestits de porpra; el pobre tenia per vestit les nafres.

La situació d'igualtat arriba tot seguit: van morir tots dos. Però, alhora, la diferència s'accentua: un va arribar al costat d'Abraham; a l'altre, tan sols el van sepultar. Si no haguéssim sentit mai aquesta història i si apliquéssim els valors de la nostra societat, podríem concloure que el qui va guanyar-se el premi deuria ser el ric, i l'abandonat al sepulcre, el pobre. És clar, lògicament.

La sentència ens arriba en boca d'Abraham, el pare en la fe, i ens aclareix el desenllaç: «Fill, recorda't que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments» (Lc 16,25). La justícia de Déu reconverteix la situació. Déu no permet que el pobre romangui per sempre en el sofriment, la fam i la misèria.

Aquest relat ha mogut milions de cors de rics al llarg de la història i ha portat a conversió multituds, però, ¿quin missatge farà falta en el nostre món desenvolupat, hiper-comunicat, globalitzat, per a fer-nos prendre consciència de les injustícies socials de les que en som autors o, si més no, còmplices? Tothom qui escoltà el missatge de Jesús tenia com a desig descansar en el sí d'Abraham, però, ¿quanta gent al nostre món ja en tindrà prou amb ser sepultats quan hagin mort, sense voler rebre el consol del Pare del Cel? L'autèntica riquesa és arribar a veure Déu, i el que cal és allò que afirmava sant Agustí: «Camina per l'home i arribaràs a Déu». Que els Llàtzers de cada dia ens ajudin a trobar Déu.


Contemplar l'Evangeli d'avui

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dissabte XXV de durant l'any

Text de l'Evangeli (Lc 9,43b-45): En aquell temps, veient Jesús que tothom s'admirava de tot el que feia, digué als seus deixebles: «Graveu bé aquestes paraules dins vostre: el Fill de l'home ha de ser entregat en mans dels homes». Però ells no entenien què volia dir. Els era amagat el significat d'aquestes paraules. I tenien por de fer-li preguntes sobre això.

Comentari: Mn. Homer VAL i Pérez (Barcelona, Espanya)

El Fill de l'home ha de ser entregat en mans dels homes

Avui, més de dos mil anys després, l'anunci de la passió de Jesús continua provocant-nos. Que l'Autor de la Vida anunciï el seu lliurament a mans d'aquells pels quals ha vingut a donar-ho tot és una clara provocació. Hom podria dir que no era necessari, que fou una exageració. Oblidem, una i una altra vegada, el pes que aclapara el cor de Crist, el nostre pecat, el mal més radical, la causa i l'efecte de posar-nos al lloc de Déu. Més encara, de no deixar-nos estimar per Déu, i d'entestar-nos en romandre dins les nostres curtes categories i de la immediatesa de la vida present. Se'ns fa tan necessari reconèixer que som pecadors com necessari és admetre que Déu ens estima en el seu Fill Jesucrist. I tot plegat, som com els deixebles, «ells no entenien què volia dir. Els era amagat el significat d'aquestes paraules. I tenien por de fer-li preguntes sobre això» (Lc 9,45).

Per dir-ho amb una imatge: al Cel podrem trobar tots els vicis i tots els pecats, menys la supèrbia, ja que el superb mai no reconeix el seu pecat i no es deixa perdonar per un Déu que estima fins a morir per nosaltres. I a l'infern podrem trobar totes les virtuts, menys la humilitat, doncs l'humil es coneix tal com és i sap ben bé que sense la gràcia de Déu no pot deixar d'ofendre'l ni pot tampoc correspondre a la seva Bondat.

Una de les claus de la saviesa cristiana és el reconeixement de la grandesa i de la immensitat de l'Amor de Déu, a la vegada que admetem la nostra petitesa i la vilesa del nostre pecat. Tan tardans som d'entendre-ho! El dia que descobrirem que tenim l'Amor de Déu tan a l'abast, aquell dia direm com sant Agustí, amb llàgrimes d'Amor: «Tan tard et vaig estimar, Déu meu!». Aquell dia pot ser avui. Pot ser avui. Pot ser.


Contemplar l'Evangeli d'avui

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Divendres XXV de durant l'any

Santoral 24 de Setembre: La Mare de Déu de la Mercè

Text de l'Evangeli (Lc 9,18-22): Una vegada que Jesús feia pregària en un lloc apartat, els seus deixebles eren amb Ell. Llavors els preguntà: «Qui diu la gent que sóc jo?». Ells respongueren: «Uns diuen que ets Joan Baptista; d'altres, que ets Elies; d'altres, que ha ressuscitat un dels antics profetes». Ell els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que sóc?». Pere li respongué: «El Messies de Déu». Però Ell els manà severament que no ho diguessin a ningú. Jesús afegí: «Cal que el Fill de l'home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort i ha de ressuscitar el tercer dia».

Comentari: Mn. Pere OLIVA i March (Sant Feliu de Torelló, Barcelona, Espanya)

Qui diu la gent que sóc jo? I vosaltres, qui dieu que sóc?

Avui, en l'Evangeli, hi ha dos interrogants que el mateix Mestre fa per a tots. El primer interrogant demana una resposta estadística, aproximada: «Qui diu la gent que sóc jo?» (Lc 9,18). Fa que ens girem al voltant i contemplem com resolen la qüestió els altres: els veïns, els companys de feina, els amics, els familiars més propers... Mirem l'entorn i ens sentim més o menys responsables o propers —depèn dels casos— d'algunes d'aquestes respostes que formulen els qui tenen a veure amb nosaltres i amb el nostre àmbit, “la gent”... I la resposta ens diu molt, ens informa, ens situa i fa que ens adonem d'allò que desitgen, necessiten, busquen els qui viuen al nostre costat. Ens ajuda a sintonitzar, a descobrir un punt de trobada amb l'altre per anar més enllà...

Hi ha una segona interrogació que demana per nosaltres: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» (Lc 9,20). Esdevé una qüestió fonamental que truca a la porta, que pidola de cadascú: una adhesió o un rebuig; una veneració o una indiferència; caminar amb Ell i en Ell o finalitzar un atansament de simple simpatia... Aquesta qüestió és delicada, és determinant perquè ens afecta. Què diuen el nostres llavis i les nostres actituds? Volem ser fidels a Aquell que és i dóna sentit al nostre ésser? Hi ha en nosaltres una sincera disposició a seguir-lo en els camins de la vida? Estem disposats a acompanyar-lo a la Jerusalem de la creu i de la glòria?

«És un camí de creu i resurrecció (...). La creu és exaltació de Crist. Ho digué Ell mateix: ‘Quan seré enlairat, atrauré tothom cap a mi’. (...) La creu, doncs, és glòria i exaltació de Crist» (Sant Andreu de Creta). Disponibles per avançar cap a Jerusalem? Només amb Ell i en Ell, veritat?


BOLETIN ECOLOGIA Y DESARROLLO N.96 SEPTIEMBRE 2010

Si no ves correctamente este boletín pincha aquí
     
Fundación Ecología y Desarrollo  
Boletín Ecodes nº 96, septiembre 2010
Boletín electrónico de Ecología y Desarrollo

¡¡Ayúdanos a mejorar este boletín!! >> Buzón de sugerencias

 
 
 
El rol de las energías renovables como motor de un desarrollo sostenible   ¡Colabora! ¡Unete!¡Haz un donativo!¡Únete!
         
Nº8 Revista
         
Actualidad ECODES:
» Organizado por ECODES y la Dirección General de Consumo del Gobierno de Aragón, el objetivo del concurso es difundir los valores de la sostenibilidad, entendida como la conjunción de la protección del territorio y del medio ambiente que lo sustenta, con el desarrollo social y económico de la sociedad que habita ese territorio. Plazo de entrega de los trabajos hasta el 31 de octubre. [+++]
» Desde Ecodes queremos mostrar nuestra satisfacción por el reconocimiento de Naciones Unidas del acceso al agua y al saneamiento como un Derecho Humano. Desde la sociedad civil, han sido numerosas las iniciativas que se han ido articulando en los últimos años para reclamar el reconocimiento de este Derecho. [+++]
» El acuerdo acerca a las empresas y ciudadanos costarricenses las herramientas que CeroCO2 pone a su disposición para actuar frente al cambio climático y permitirá la incorporación de proyectos de agricultura orgánica en Costa Rica a la plataforma de CeroCO2 para que las entidades y ciudadanos españoles puedan compensar su huella de carbono en este tipo de proyectos. [+++]
» ECODES participa en el proyecto europeo Energy for Life, una iniciativa de educación y sensibilización de tres años que tiene como objetivo general convencer al público y actores del sector de la energía que un fuerte compromiso con las Energías Renovables es una inversión de futuro para Europa y para los Países en Desarrollo. [+++]
» ECODES ha fallado sus premios Desarrollo Sostenible 2010 con el ánimo de señalar a aquellas personas y entidades que en su trayectoria y en su día a día suponen un referente en el camino de la sostenibilidad. Celebraremos el Premio el 28 de septiembre en Zaragoza. [+++]
 
 
Más actualidad sostenible:
» CREAS presenta el primer Fondo de capital riesgo social independiente de España
Creas Fondo Social es una iniciativa pionera en nuestro país en tanto que propone la utilización del capital riesgo social como nuevo instrumento de inversión capaz de garantizar al mismo tiempo la rentabilidad económica y el impacto social. Este Fondo está dirigido tanto a emprendedores como a inversores con vocación social.
La presentación tendrá lugar el próximo 30 de septiembre a las 19 horas en Hub Madrid (Gobernador, 26). [+++]
» La CE busca normas más justas para conceder derechos gratuitos de emisión de CO2
Estas normas regirán la concesión gratuita de derechos de emisión de dióxido de carbono (CO2) a partir de 2013 para terminar con los actuales problemas de competencia en el mercado europeo. [+++]
» La sociedad española, solidaria a pesar de la crisis (Coordinadora de ONGD-España)
La Coordinadora de ONG para el Desarrollo España, en colaboración con la Obra Social "la Caixa", presenta el informe Así nos ven - 2009, en el que se analiza la valoración de la sociedad sobre las ONGD y su compromiso en la lucha contra la pobreza. [+++]
» El gran negocio privado con el agua de todos
Las eléctricas pagan entre 10 y 20 millones de euros al año al Gobierno por el caudal de los ríos y producen electricidad que, a su vez, las eléctricas cobran al precio de mercado. De media, en los últimos años han conseguido alrededor de 1.000 millones anuales de beneficios con este sistema. [+++]
» Un total de 17 empresas españolas figuran en el Dow Jones de Sostenibilidad, dos menos que en 2009
Un total de 17 empresas españolas figuran en el Dow Jones Sustainability Indexes Review (DJSI) 2010, realizado por la empresa de análisis de liderazgo corporativo SAM, dos menos que en 2009, tras la incorporación de World Mapfre y la salida de Red Eléctrica, Gamesa y ACS. [+++]
Rincón CeroCO2:
 

Compensa tus emisiones en CeroCO2. Este mes te recomendamos el proyecto de generación de energía eólica en India . [+++]

PACK de compensación
¡DESCÚBRELOS!
[+++]

CeroCO2

Agenda:
» VIII Seminario Salud y Medio Ambiente.
Este año trataremos los transgénicos y la salud (Zaragoza, 19 de octubre de 2010). [+++]
» Jornada sobre Compra Verde, actividad del programa Interreg ENECO "Gestión ambiental y energética de las PYME y desarrollo de la eco-economía por un desarrollo transfronterizo sostenible" (Zaragoza, 28 de septiembre). [+++]
» Seminario de Inversión Socialmente responsable: "Problemas y retos, integrando la RSC en las decisiones de inversión" (Madrid, 8 de octubre de 2010). [+++]
» VI Convocatoria DKV de financiación de proyectos sociales y medioambientales 2010. La recepción de proyectos finaliza el 27 de septiembre. [+++]
» Charla, mesa redonda y proyección del documental Waste = Food (Zaragoza, 23 de septiembre 2010). [+++]
» Local Renewables Freiburg 2010-
Changing fuels or changing patterns?
The role of renewables in sustainable urban mobility
(Freiburg im Breisgau, Germany, 14-15 October 2010). [+++]
» Jornada Eventos sostenibles: Necesidad ética y oportunidad de mercado (Madrid, 28 de septiembre de 2010). [+++]
» Octubre 2010- Mes Fairtrade. [+++]
» Curso Carbon Training - en colaboración con Zero Emissions Abengoa (De septiembre a diciembre). [+++]
» Consulta otros eventos en nuestra agenda on line. [VER]
 

PROYECTO del mes en COOPERACIÓN:

Red Solidaria de Escuelas por el Comercio Justo: fortalecimiento del proyecto piloto en cuatro escuelas de la provincia de Zaragoza [+++]

 
Este mes recomendados:


Librería Virtua ECODES
» [VER]
» Memoria 2009de la Alianza por el Agua.
[+++]
» Boletín de septiembre de la Alianza por el Agua. [+++]

» Boletín electrónico "Salud y Medio Ambiente" ¡Suscríbete!. [+++]

» INE Encuesta sobre el suministro y saneamiento del agua en España [+++]
» Manual de Capacitación que ha elaborado la Alianza Mundial de Género y Cambio Climático (GGCA)
[+++]

» Boletín virtual CHOCOÉTNICO nº39 [+++]

» ¡Síguemos en Facebook e invita a tus amigos! [+++]

» Síguenos en TWITTER. [+++]
 
Boletín Ecodes :

Suscríbete al boletín Ecodes

Darse de baja del boletín Ecodes

Recomienda el boletín Ecodes

 
 
En cumplimiento de la Ley 15/99 de Protección de Datos de Carácter Personal, la Fundación Ecología y Desarrollo le informa de lo siguiente: Sus datos personales forman parte de un grupo de ficheros automatizados responsabilidad de Fundación Ecología y Desarrollo, destinatario de la información que usted nos aportó voluntariamente o que ha sido obtenida de publicaciones oficiales, medios de comunicación o directamente de la entidad en la que usted desempeña su actividad pública. Estos ficheros cuentan con las medidas de seguridad exigidas legalmente. Sus datos se utilizan para el cumplimiento del objeto social de la Fundación, el cual no se podrá llevar a cabo sin esta información. Los derechos de oposición, acceso, rectificación y cancelación que la Ley le otorga, puede ejercerlos  puede ejercerlos pinchando aquí
Ecología y Desarrollo www.ecodes.org Plaza San Bruno, 9, 50001 Zaragoza (España) Tel +34 976 298282 Fax +34 976 203092