Contemplar l'Evangeli d'avui
Dia litúrgic: Dimecres XXVI de durant l'any
Comentari: (, )
T'ha agradat especialment aquest comentari? sí
Contemplar l'Evangeli d'avui
Dia litúrgic: 29 de Setembre: Els sants Arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael
Comentari: Cardenal Jorge MEJÍA Arxivista i Bibliotecari de la S.R.I. (, )
Veureu obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l'home
Avui, en la festa dels Sants Arcàngels, Jesús manifesta als seus Apòstols i a tothom la presència dels seus àngels i la relació que amb Ell tenen. Els àngels estan en la glòria celestial, on lloen perennement el Fill de l'home, que és el Fill de Déu. L'envolten i són al seu servei.
«Pujar i baixar» ens recorda l'episodi del somni del Patriarca Jacob, qui dormit sobre una pedra durant el seu viatge a la terra d'origen de la seva família (Mesopotàmia), veu els àngels que “baixen i pugen” per una misteriosa escala que uneix el cel i la terra, mentre que Déu mateix està dempeus amb ell i li comunica el seu missatge. Notem la relació entre la comunicació divina i la presencia activa dels àngels.
Així, Gabriel, Miquel i Rafael apareixen en la Bíblia com presents en les vicissituds terrenals i portant als homes —com ens diu sant Gregori el Gran— les comunicacions, mitjançant llur presència i llurs pròpies accions, que canvien decisivament les nostres vides. S'anomenen, precisament, “arcàngels”, és a dir, prínceps dels àngels, perquè són enviats per a les missions més grans.
Gabriel fou enviat per tal d'anunciar a Maria Santíssima la concepció virginal del Fill de Déu, que és el principi de la nostra redempció (cf. Lc 1). Miquel lluita contra els àngels rebels i els expulsa del cel (cf. Ap 12). Ens anuncia, així, el misteri de la justícia divina, que també s'exercí en els seus àngels que es rebel·laren, i ens dóna la certesa de llur victòria i de la nostra sobre el mal. Rafael acompanya Tobias “junior”, el defensa i l'aconsella, i, finalment, guareix el pare Tobit (cf. Tob). Per aquesta via, ens anuncia la presència dels àngels al costat de cadascú de nosaltres: l'àngel que anomenem de la Guarda.
Aprenguem d'aquesta celebració dels arcàngels que “pugen i baixen” sobre el Fill de l'home, que serveixen Déu, però que el serveixen en benefici de nosaltres. Donen glòria a la Santíssima Trinitat, i ho fan tot servint-nos a nosaltres. I, en conseqüència, hauríem de veure quina devoció els devem i quin agraïment devem també al Pare que ens els envia per al nostre bé.
T'ha agradat especialment aquest comentari? sí
Contemplar l'Evangeli d'avui
Dia litúrgic: Dilluns XXVI de durant l'any
Aleshores Joan li digué: «Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres». Jesús els respongué: «No ho impediu. Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres».
Comentari: Mn. Pere CAMPANYÀ i Ribó (Barcelona, Espanya)
El més petit de tots vosaltres, és el més gran
Avui, camí de Jerusalem cap a la passió, «els deixebles començaren a rumiar quin d'ells era el més important» (Lc 9,46). Cada dia els mitjans de comunicació i també les nostres converses estan plenes de comentaris sobre la importància de les persones: dels altres i de nosaltres mateixos. Aquesta lògica només humana produeix sovint desig de triomf, d'ésser reconegut, apreciat, agraït, i manca de pau, quan aquests reconeixements no arriben.
La resposta de Jesús a aquests pensaments —i potser també comentaris— dels deixebles recorda l'estil dels antics profetes. Abans de les paraules hi ha els gestos. Jesús «va agafar un infant, el posà al seu costat» (Lc 9,47). Després ve l'ensenyament: «El més petit de vosaltres, és el més gran» (Lc 9,48). —Jesús, ¿per què ens costa tant d'acceptar que això no és una utopia per a gent que no està ficada en el tràfec d'una feina intensa, en la qual no manquen els cops d'uns contra d'altres, i que, amb la gràcia teva, ho podem viure tots? Si ho féssim tindríem més pau interior i treballaríem amb més serenitat i alegria.
Aquesta actitud és també la font d'on brolla l'alegria, en veure que altres treballen bé per Déu, amb un estil diferent del nostre, però sempre valent-se del nom de Jesús. Els deixebles volien impedir-ho. En canvi, el Mestre defensa aquelles altres persones. Novament, el fet de sentir-nos fills menuts de Déu ens facilita tenir el cor obert vers tothom i créixer en la pau, la joia i l'agraïment. Aquests ensenyaments han valgut a santa Tereseta de Lisieux el títol de “Doctora de l'Església”: en el seu llibre Història d'una ànima, ella admira el bell jardí de flors, que és l'Església i està contenta en saber-se una petita flor. Al costat dels grans sants —roses i assutzenes— hi ha les petites flors —com les margarites o les violetes— destinades a donar plaer als ulls de Déu, quan Ell fixa el seu esguard en la terra.
T'ha agradat especialment aquest comentari? sí
Contemplar l'Evangeli d'avui
Dia litúrgic: Diumenge XXVI (B) de durant l'any
»Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar. Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l'infern, al foc que no s'apaga. Si el peu et fa caure en pecat, talla-te'l. Val més que entris a la vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a l'infern. I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls a l'infern, on el cuc no mor i el foc no s'apaga».
Comentari: Mons. Christoph BOCKAMP Vicari Regional del Opus Dei a Alemanya (Bonn, Alemanya)
Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi
Avui, segons el model del més actual realitzador de televisió, contemplem Jesús posant foc i corcs a l'indret on cal evitar anar: l'infern, «on el cuc no mor i el foc no s'apaga» (Mc 9,48). És una descripció de l'estat en el que una persona pot quedar quan la seva vida no l'ha portada on volia anar. Podríem comparar-lo al moment en què, conduint el nostre vehicle, prenem una carretera per una altra, pensant-nos que anem bé i anem a parar a un lloc desconegut, on no sabem on som i on no hi volíem anar. Cal evitar anar-hi, sigui com sigui, encara que ens haguem de desprendre de coses aparentment irrenunciables: sense mans (cf. Mc 9,43), sense peus (cf. Mc 9,45), sense ulls (cf. Mc 9,47). Cal voler entrar a la vida o al Regne de Déu encara que sigui sense alguna cosa de nosaltres mateixos.
Possiblement, aquest Evangeli ens porta a la reflexió per a descobrir què tenim, que sigui molt nostre, i que no ens permet anar cap a Déu, —i encara més— què ens fa allunyar-nos de Déu.
Jesús mateix ens orienta per a saber quin és el pecat on ens fan caure les nostres coses (mans, peus i ulls). Jesús parla dels qui fan caure en pecat a un dels petits que creuen en Ell (cf. Mc 9,42). “Fer caure en pecat” és allunyar algú del Senyor. Per tant, valorem en cada persona la seva proximitat amb Jesús, la fe que té.
Jesús ens ensenya que no cal ser dels Dotze o dels deixebles més íntims per a estar amb Ell: «Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres» (Mc 9,40). Podem entendre que Jesús ho salva tot i “fa passar bou per bèstia grossa”. És una lliçó de l'Evangeli d'avui: n'hi ha molts que estan més a prop del Regne de Déu del que ens pensem, perquè fan miracles en el nom de Jesús. Com va confessar santa Teresina de l'Infant Jesús: «El Senyor no em podrà premiar segons les meves obres (...). Doncs bé, jo confio que em premiarà segons les seves».
T'ha agradat especialment aquest comentari? sí
Contemplar l'Evangeli d'avui
Dia litúrgic: Dissabte XXV de durant l'any
Comentari: Mn. Blas RUIZ i López (Ascó, Tarragona, Espanya)
El Fill de l'home ha de ser entregat en mans dels homes
Avui, més de dos mil anys després, l'anunci de la passió de Jesús continua provocant-nos. Que l'Autor de la Vida anunciï el seu lliurament a mans d'aquells pels quals ha vingut a donar-ho tot és una clara provocació. Hom podria dir que no era necessari, que fou una exageració. Oblidem, una i una altra vegada, el pes que aclapara el cor de Crist, el nostre pecat, el mal més radical, la causa i l'efecte de posar-nos al lloc de Déu. Més encara, de no deixar-nos estimar per Déu, i d'entestar-nos en romandre dins les nostres curtes categories i de la immediatesa de la vida present. Se'ns fa tan necessari reconèixer que som pecadors com necessari és admetre que Déu ens estima en el seu Fill Jesucrist. I tot plegat, som com els deixebles, «ells no entenien què volia dir. Els era amagat el significat d'aquestes paraules. I tenien por de fer-li preguntes sobre això» (Lc 9,45).
Per dir-ho amb una imatge: al Cel podrem trobar tots els vicis i tots els pecats, menys la supèrbia, ja que el superb mai no reconeix el seu pecat i no es deixa perdonar per un Déu que estima fins a morir per nosaltres. I a l'infern podrem trobar totes les virtuts, menys la humilitat, doncs l'humil es coneix tal com és i sap ben bé que sense la gràcia de Déu no pot deixar d'ofendre'l ni pot tampoc correspondre a la seva Bondat.
Una de les claus de la saviesa cristiana és el reconeixement de la grandesa i de la immensitat de l'Amor de Déu, a la vegada que admetem la nostra petitesa i la vilesa del nostre pecat. Tan tardans som d'entendre-ho! El dia que descobrirem que tenim l'Amor de Déu tan a l'abast, aquell dia direm com sant Agustí, amb llàgrimes d'Amor: «Tan tard et vaig estimar, Déu meu!». Aquell dia pot ser avui. Pot ser avui. Pot ser.
T'ha agradat especialment aquest comentari? sí
Contemplar l'Evangeli d'avui
Dia litúrgic: Divendres XXV de durant l'any
Comentari: Pbro. José MARTÍNEZ Colín (Culiacán, Mèxic)
Qui diu la gent que sóc jo? I vosaltres, qui dieu que sóc?
Avui, en l'Evangeli, hi ha dos interrogants que el mateix Mestre fa per a tots. El primer interrogant demana una resposta estadística, aproximada: «Qui diu la gent que sóc jo?» (Lc 9,18). Fa que ens girem al voltant i contemplem com resolen la qüestió els altres: els veïns, els companys de feina, els amics, els familiars més propers... Mirem l'entorn i ens sentim més o menys responsables o propers —depèn dels casos— d'algunes d'aquestes respostes que formulen els qui tenen a veure amb nosaltres i amb el nostre àmbit, “la gent”... I la resposta ens diu molt, ens informa, ens situa i fa que ens adonem d'allò que desitgen, necessiten, busquen els qui viuen al nostre costat. Ens ajuda a sintonitzar, a descobrir un punt de trobada amb l'altre per anar més enllà...
Hi ha una segona interrogació que demana per nosaltres: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» (Lc 9,20). Esdevé una qüestió fonamental que truca a la porta, que pidola de cadascú: una adhesió o un rebuig; una veneració o una indiferència; caminar amb Ell i en Ell o finalitzar un atansament de simple simpatia... Aquesta qüestió és delicada, és determinant perquè ens afecta. Què diuen el nostres llavis i les nostres actituds? Volem ser fidels a Aquell que és i dóna sentit al nostre ésser? Hi ha en nosaltres una sincera disposició a seguir-lo en els camins de la vida? Estem disposats a acompanyar-lo a la Jerusalem de la creu i de la glòria?
«És un camí de creu i resurrecció (...). La creu és exaltació de Crist. Ho digué Ell mateix: ‘Quan seré enlairat, atrauré tothom cap a mi’. (...) La creu, doncs, és glòria i exaltació de Crist» (Sant Andreu de Creta). Disponibles per avançar cap a Jerusalem? Només amb Ell i en Ell, veritat?
T'ha agradat especialment aquest comentari? sí
Contemplar l'Evangeli d'avui
Dia litúrgic: Dijous XXV de durant l'any
Santoral 24 de Setembre: La Mare de Déu de la Mercè
Comentari: Mn. Josep Lluís SOCÍAS i Bruguera (Badalona, Barcelona, Espanya)
I tenia ganes de veure Jesús
Avui el text de l'Evangeli ens diu que Herodes volia veure Jesús (cf. Lc 9,9). Aquest desig de veure Jesús li brolla de la curiositat. Hom parlava molt de Jesús pels miracles que realitzava al seu pas. Moltes persones parlaven d'Ell. L'actuació de Jesús va fer recordar al poble diverses figures de profetes: Elies, Joan Baptista, etc. Però, per tractar-se d'una simple curiositat, aquest desig no transcendeix pas. Per això, quan Herodes el veu no li causa cap impressió (cf. Lc 23,8-11). El seu desig s'esvaeix en veure'l cara a cara, perquè Jesús no vol respondre les seves preguntes. Aquest silenci de Jesús el delata com a corrupte i depravat.
Nosaltres, com Herodes, segurament hem sentit, alguna vegada, el desig de veure Jesús. Però ja no tenim el Jesús de carn i ossos com el tenia Herodes, tanmateix, tenim altres presències de Jesús. Vull remarcar per a tu dues d'elles.
En primer lloc, la tradició de l'Església ha fet dels dijous un dia per excel·lència per veure Jesús en l'Eucaristia. Són molts els llocs on avui està exposat Jesús-Eucaristia. «L'adoració eucarística és una forma essencial de ser amb el Senyor. En la sagrada custòdia està present el veritable tresor, sempre esperant per nosaltres: no hi és allí per Ell, sinó per nosaltres» (Benet XVI). -Atansa't-hi perquè t'enlluerni amb la seva presència.
Per al segon cas podríem fer referència a una cançó popular, que diu: «És amb nosaltres i no el coneixem». Jesús és present en tants i tants germans nostres que han estat marginats, que pateixen i no tenen ningú que "els vulgui veure". En la seva encíclica Déu és Amor, diu el Papa Benet XVI: «L'amor al proïsme arrelat en l'amor a Déu és sobretot una tasca per a cada fidel, però ho és també per a tota la comunitat eclesial». Així, doncs, Jesús t'està esperant, amb els braços oberts et rep en totes dues situacions. ¡Apropa't!
T'ha agradat especialment aquest comentari? sí
Contemplar l'Evangeli d'avui
Dia litúrgic: Dimecres XXV de durant l'any
Comentari: Mn. Joan BUSQUETS i Masana (Sabadell, Barcelona, Espanya)
Jesús va reunir els Dotze i els donà poder i autoritat per a treure tots els dimonis i guarir malalties
Avui vivim uns temps en què noves malalties mentals assoleixen nivells insospitats, com mai no n'hi havia hagut en el curs de la història. El ritme de vida actual imposa estrès a les persones, cursa per consumir i aparentar més que el veí, tot amanit amb unes fortes dosis d'individualisme, que construeixen una persona aïllada de la resta dels mortals. Aquesta solitud a què molts són obligats per raó de conveniències socials, per pressió laboral, per convencions esclavitzadores, fa que molts sucumbeixin a la depressió, les neurosis, les histèries, les esquizofrènies o d'altres desequilibris que marquen profundament el futur d'aquella persona.
«Jesús va reunir els Dotze i els donà poder i autoritat per a treure tots els dimonis i guarir malalties» (Lc 9,1). Mals, aquests, que podem identificar en el mateix Evangeli com a malalties mentals.
La trobada amb el Crist, persona completa i realitzada, aporta un equilibri i una pau que són capaços d'asserenar els ànims i de fer retrobar la persona amb ella mateixa, aportant-li claredat i llum en la seva vida i en l'enfocament del seu futur. L'Evangeli és criteri per aclarir dubtes, bo per a instruir i ensenyar, educar els joves i els grans, i encaminar les persones pel camí de la vida, aquella que mai no s'ha de marcir.
«Ells passaven per tots els pobles anunciant la bona nova» (Lc 9,6). És aquesta també la nostra missió: viure i meditar l'Evangeli, la mateixa paraula de Jesús, per tal de deixar-la penetrar en el nostre interior. Així, a poc a poc, podrem trobar el camí a seguir i la llibertat a realitzar. Com ha escrit Joan Pau II, «la pau ha de realitzar-se en la veritat (...); ha de fer-se en la llibertat».
Que sigui el mateix Jesucrist, que ens ha cridat a la fe i a la joia eterna, qui ens ompli de la seva esperança i amor, Ell que ens ha donat una nova vida i un futur inesgotable.
T'ha agradat especialment aquest comentari? sí
Contemplar l'Evangeli d'avui
Dia litúrgic: Dimarts XXV de durant l'any
Comentari: Mn. Ignasi FUSTER i Camp (La Llagosta, Barcelona, Espanya)
La meva mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la compleixen
Avui llegim un passatge preciós de l'Evangeli. Jesús no fa cap ofensa a la seva mare, ja que Ella és la primera en escoltar la Paraula de Déu i d'Ella neix el qui és la Paraula. Al mateix temps és la que amb més perfecció va complir el voler de Déu: «Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules» (Lc 1,38), li respon a l'àngel en l'Anunciació.
Jesús ens diu el que ens cal per a esdevenir, també nosaltres, familiars seus: «Els qui escolten...» (Lc 8,21) i per a escoltar cal que ens apropem com els seus familiars, els quals arribaren on Ell era; però no se li podien acostar per la gentada que hi havia. Fan l'esforç d'apropar se; serà bo que ens preguntem si lluitem i procurem vèncer els obstacles que anem trobant a l'hora d'atansar-nos a la Paraula de Déu. ¿Dedico, cada dia, uns minuts a llegir, escoltar i meditar la Sagrada Escriptura? Sant Tomàs d'Aquino ens recorda que «cal que meditem contínuament la Paraula de Déu (...); aquesta meditació ajuda poderosament en la lluita contra el pecat».
I, finalment, complir la Paraula. No és suficient escoltar la Paraula; cal que la complim si volem ser de la família de Déu. Cal posar en pràctica allò que ens diu! Per això serà bo que ens preguntem si només obeeixo quan allò que se'm demana em ve de gust o és relativament fàcil, i, al contrari, si quan és l'hora de renunciar al benestar, a la pròpia fama, als béns materials o al temps que disposo per l'esbarjo..., poso en un parèntesi la Paraula fins que vinguin més ben donades. Demanem a la Verge Maria que com Ella escoltem i complim la Paraula de Déu i anar així pel camí que duu a la felicitat per sempre.
T'ha agradat especialment aquest comentari? sí
 |  |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La prevención es la mejor medida 
Nuestra contaminación interna.
XX Escuela de Menorca de Salud Pública 
Una vida entre ondas 
Un 84% de la población española respira aire contaminado 
Neurotoxicidad de un componente común de los repelentes de insectos 
La UE lanza una encuesta comunitaria sobre los transgénicos 
Europa abre la puerta al cultivo de medicamentos 
Distribució de les concentracions sèriques de compostos orgànics persistents (COPs) en una mostra representativa de la població general de Catalunya
Actualización de la Guía Roja y Verde de alimentos trangénicos de Greenpeace
Cada año, los agricultores cosechan alrededor de 35 millones de toneladas de fibras naturales extraídas de una amplia gama de plantas y animales – de ovejas, conejos, cabras, camellos y alpacas, de las cápsulas de algodón, de las hojas de abacá y sisal y las cáscaras de coco, y de los tallos de las plantas de yute, cáñamo, lino y ramio. Estas fibras forman tejidos, cuerdas e hilos que han sido fundamentales a la sociedad desde el origen de la civilización.
¿Qué es la gripe por el nuevo virus A (H1N1)?¿Cómo se contagia el virus de la gripe A (H1N1)? ¿En qué periodo se puede contagiar el virus? ¿Qué se puede hacer para evitar el contagio? ¿Existen medidas preventivas específicas para las personas con mayor probabilidad de desarrollar complicaciones? ¿Existen recomendaciones específicas para aplicar en los centros de trabajo y centros educativos? ¿Es recomendable el uso de mascarillas? ¿Cuáles son los síntomas de la gripe A (H1N1)? ¿La gripe puede ser grave en algún caso? ¿Cuántas personas infectadas por este nuevo virus A (H1N1) hay en España? ¿Qué debo hacer si estoy embarazada y he estado en contacto con un enfermo de Gripe A (H1N1)? ¿Existen medicamentos para el tratamiento de la gripe? ¿Quién tiene que vacunarse? ¿Podemos estar tranquilos ante la situación actual? 
Continúa la polémica sobre las propiedades de los productos ecológicos. El estudio llevado a cabo por la Escuela de Higiene y Medicina Tropical de Londres a petición de la Agencia oficial británica de la Salud Alimentaria "Food Standards Agency" (FSA) aseguraba que los productos ecológicos no son mejores desde el punto de vista de su valor nutritivo que los convencionales.
En las aceras y en los paseos de los parques de Estrasburgo pronto se percibirá la presencia de hierba. Sin embargo, esto no es una señal del abandono por parte de los encargados de limpieza de sus calles, sino que forma parte de un plan municipal que pretende no utilizar ningún tipo de herbicida en sus espacios públicos.
Según el Parlamento Europeo, la exposición a campos electromagnéticos ha aumentado un billón de veces desde 1950 con el creciente uso de los teléfonos móviles, sistemas wifi y wimax, y otros aparatos electrónicos sin cables que se usan muy cerca del cuerpo humano. Estas ondas forman parte de nuestra vida cotidiana, pero ¿cómo nos preocupa la exposición continua a este tipo de radiaciones?. 
Ecologistas en Acción ha presentado su 
El ingrediente activo de muchos repelentes de insectos, el N, N-dietil-3-metilbenzamida (DEET), es tóxico para el sistema nervioso central, según un estudio del Instituto de Investigación para el Desarrollo en Monpellier y la Universidad de Angers en Francia que se publica en la edición digital de la revista 'BioMed Central Biology'.
La dirección general de Medio Ambiente de la Comisión Europea ha puesto en marcha un estudio evaluativo a nivel comunitario "para conocer la opinión ciudadana sobre los cultivos transgénicos" y poner fin a los conflictos entre empresas y gobiernos sobre la legislación que rodea al asunto que ha llevado a países como Francia, Hungría o Austria a prohibir los transgénicos. 
La Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria publica una guía para el cultivo seguro de vegetales transgénicos que producen medicinas. Comienza en 2010 un ensayo clínico de maíz contra el sida financiado por la UE. 
La publicación Distribución de las concentraciones séricas de compuestos orgánicos persistentes (COPs) en una muestra representativa de la población general de Cataluña ha sido realizado para el Departamento de Salud de la Generalitat de Cataluña con la colaboración de esta entidad, del IMIM y de la Universidad Autónoma de Barcelona, por un equipo dirigido por Miquel Porta. 
Greenpeace presentó a principios de agosto una nueva actualización de la Guía Roja y Verde de Alimentos Transgénicos. Varias empresas que figuraban en la lista roja han entregado a la organización la documentación necesaria que garantiza que no emplean ingredientes transgénicos en sus productos. 
El Congreso Mundial sobre Algodón Ecológico que se celebrará a finales de septiembre en Interlaken - Suiza, es un evento único para el desarrollo de programas exitosos de algodón ecológico y sostenibilidad en el sector del textil y la moda. 
La XX Edición de la Escuela de Menorca de Salud Pública (EMSP) que se celebrará en el Llatzeret de Maó durante la semana del 21 al 26 de septiembre, contará con dieciocho encuentros que abordarán, entre otros, temas relacionados con los avances en las actividades preventivas y de promoción de la salud en Atención Primaria, las desigualdades en salud, la ley de reforma de la salud pública, la prevención de los accidentes de tráfico, la vigilancia epidemiológica o la investigación en servicios sanitarios, con la participación de diversas Sociedades Científicas y Redes de Investigación. 
 |  |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)