| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Contemplar l'Evangeli d'avui
Dia litúrgic: 31 de Maig: La Visitació de la Mare de Déu
Maria digué: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d'ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles: el seu nom és sant, i l'amor que té als qui creuen en Ell s'estén de generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalta els humils; omple de béns els pobres, i els rics se'n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, com havia promès als nostres pares; s'ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre». Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se'n tornà a casa seva.
Comentari: Mons. F. Xavier CIURANETA i Aymí Bisbe Emèrit de Lleida (Lleida, Espanya)
«L'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes»
Avui contemplem el fet de la Visitació de la Verge Maria a la seva cosina Elisabet. Tan bon punt li ha estat comunicat que ha estat escollida per Déu Pare per a ser la Mare del Fill de Déu i que la seva cosina Elisabet ha rebut també el do de la maternitat, marxa decididament cap a la muntanya per a felicitar la seva cosina, per a compartir amb ella la joia d'haver estat agraciades amb el do de la maternitat i per a servir-la.
La salutació de la Mare de Déu provoca que l'infant, que Elisabet porta en el seu si, salti d'entusiasme dins les entranyes de la seva mare. La Mare de Déu, que porta Jesús en el seu si, és causa d'alegria. La maternitat és un do de Déu que genera alegria. Les famílies s'alegren quan hi ha un anunci d'una nova vida. El naixement de Crist produeix certament «una gran alegria» (Lc 2,10).
Amb tot, avui en dia, la maternitat no és valorada degudament. Sovint se li anteposen altres interessos superficials, que són manifestació de comoditat i d'egoisme. Les possibles renúncies, que comporta l'amor paternal i maternal, espanten molts matrimonis que, potser pels mitjans que han rebut de Déu, haurien de ser més generosos i dir "sí" més responsablement a noves vides. Moltes famílies deixen de ser "santuaris de la vida". El Papa Joan Pau II ens recordava que l'anticoncepció i l'avortament «tenen les seves arrels en una mentalitat hedonista i irresponsable respecte a la sexualitat i pressuposen un concepte egoista de la llibertat, que veu en la procreació un obstacle al desenvolupament de la pròpia personalitat».
Elisabet, durant cinc mesos, no sortia de casa, i pensava: «Com ha obrat amb mi el Senyor!» (Lc 1,25). I Maria deia: «La meva ànima magnifica el Senyor (...) perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa» (Lc 1,46.48). La Verge Maria i Elisabet valoren i agraeixen l'obra de Déu en elles: la maternitat! Cal que els catòlics retrobem el significat de la vida com un do sagrat de Déu als éssers humans.
Contemplar l'Evangeli d'avui
Dia litúrgic: Dilluns VI de Pasqua
Comentari: Mn. Jordi POU i Sabater (Sant Jordi Desvalls, Girona, Espanya)
«Quan vingui el Defensor, l'Esperit de la veritat, Ell donarà testimoni de mi»
Avui, l'Evangeli és quasi tan actual com en els anys finals de l'evangelista sant Joan. Ésser cristià llavors no estava de moda (més aviat era bastant perillós), com tampoc no ho és ara. Si algú vol ser ben considerat per la nostra societat, millor que no sigui cristià, perquè, en moltes coses —tal com als primers cristians jueus— l'«expulsaran de les sinagogues» (Jn 16,2).
Sabem que ser cristià és viure a contracorrent: ho ha estat sempre. Fins i tot en èpoques en que "tothom" era cristià: els que ho volien ésser de veritat no eren massa ben vistos per alguns. El cristià és, si viu segons Jesucrist, un testimoni del que Déu tenia previst per a tots els homes; és un testimoniatge de què es possible imitar Jesucrist i viure amb tota dignitat com a home. Això no agradarà a molts, com Jesús mateix no va agradar a molts i va ser portat a la mort. Els motius de rebuig seran variats, però hem de tenir present que en ocasions el nostre testimoniatge serà pres com una acusació.
No és pot dir que sant Joan, pels seus escrits, fos pessimista: ens fa una descripció victoriosa de l'Església i del triomf final del Crist. Tampoc és pot dir que ell no hagués hagut de patir les mateixes coses que descriu. No amaga la realitat de les coses ni la substància de la vida cristiana: la lluita.
Una lluita que és per a tots, perquè no hem de vèncer amb les nostres forces. L'Esperit Sant lluita amb nosaltres. És Ell qui ens dóna les forces. És Ell, el Protector, qui ens deslliura dels perills. Amb Ell al costat de res hem de tenir por.
Joan va confiar plenament en Jesús, li va fer entrega de la seva vida. Així no li va costar després confiar en Aquell que va ser enviat per Ell: l'Esperit Sant.
Contemplar l'Evangeli d'avui
Dia litúrgic: Diumenge VI (A) de Pasqua
Comentari: P. Julio César RAMOS González SDB (Salta, Argentina)
«Jo també l'estimaré i em manifestaré a ell»
Avui, Jesús —tal com ho va fer amb els seus deixebles— s'acomiada, ja que torna al Pare per tal de ser glorificat. Sembla ser que això entristeix els deixebles que, encara el miren amb la sola mirada física, humana, que creu, accepta i s'aferra a allò que únicament veu i toca. Aquesta sensació dels seguidors, que també es dóna avui dia en molts cristians, fa que el Senyor asseveri que «no us deixaré pas orfes» (Jn 14,18), ja que Ell demanarà al Pare que ens enviï «un altre Defensor» (Auxiliador, Intercessor: Jn 14,16), «l'Esperit de la veritat» (Jn 14,17); a més, tot i que el món no el "veurà", «vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu» (Jn 14,19). Així, la confiança i la comprensió en aquestes paraules de Jesús suscitaran en el veritable deixeble l'amor, que es mostrarà clarament en el fet de "tenir els seus manaments" i de "guardar-los" (cf. v. 21). I més encara: qui viu això, serà estimat d'igual manera pel Pare, i Ell —el Fill— estimarà i es manifestarà al seus deixebles fidels (cf. v. 21).
Quantes paraules d'alè, confiança i promesa arriben a nosaltres en aquest Diumenge! Enmig de les preocupacions quotidianes —on el nostre cor és aclaparat per les ombres del dubte, de la desesperació i del cansament de les coses que semblen no tenir solució o haver entrat en un camí sense sortida— Jesús ens convida a sentir-lo sempre present, a saber descobrir que és viu i que ens estima, i alhora, al qui dóna el pas ferm de viure els seus manaments, li garanteix manifestar-se-li en la plenitud de la vida nova i ressuscitada.
Avui, se'ns manifesta viu i present, en els ensenyaments de les Escriptures que escoltem, i en l'Eucaristia que rebrem. —Que la teva resposta sigui la d'una vida nova que es lliura en la vivència dels seus manaments, en particular el de l'amor.
Contemplar l'Evangeli d'avui
Dia litúrgic: Dissabte V de Pasqua
Comentari: Mn. Ferran JARABO i Carbonell (Agullana, Girona, Espanya)
«Tot això us ho faran per causa del meu nom, ja que no coneixen aquell qui m'ha enviat»
Avui, l'Evangeli contraposa el món amb els seguidors del Crist. El món representa tot allò de pecat que trobem en la nostra vida. Una de les característiques del seguidor de Jesús és, doncs, la lluita contra el mal i el pecat que es troba a l'interior de cada home i en el món. Per això, Jesús ressuscitat és llum, llum que il·lumina les tenebres del món. Karol Wojtyla ens exhortava «que aquesta llum ens faci forts i capaços d'acceptar i estimar la entera Veritat de Crist, d'estimar-la més quant més la contradiu el món».
Ni el cristià, ni l'Església poden seguir les modes o els criteris del món. El criteri únic, definitiu i ineludible és el Crist. No és Jesús el qui s'ha d'adaptar al món en el que vivim; som nosaltres els qui hem de transformar les nostres vides en Jesús. «Crist és el mateix ahir, avui i sempre». Això ens ha de fer pensar. Quan la nostra societat secularitzada demana certs canvis o llicències als cristians i a l'Església, simplement ens està demanant que ens allunyem de Déu. El cristià s'ha de mantenir fidel a Crist i al seu missatge. Diu sant Ireneu: «Déu no té necessitat de res; però l'home té necessitat d'estar en comunió amb Déu. I la glòria de l'home està en perseverar i mantenir-se en el servei de Déu».
Aquesta fidelitat pot representar moltes vegades la persecució: «Si m'han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres» (Jn 15,20). No hem de tenir por de la persecució, més aviat hem de témer no buscar amb prou delit fer la voluntat del Senyor. Siguem valents i proclamem sense por Crist Ressuscitat, llum i alegria dels cristians! Deixem que l'Esperit Sant ens transformi per a ser capaços de comunicar això al món!
Contemplar l'Evangeli d'avui
Dia litúrgic: Divendres V de Pasqua
Comentari: Mn. Carles ELÍAS i Cao (Barcelona, Espanya)
«Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat»
Avui, el Senyor ens convida a l'amor fratern: «Que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat» (Jn 15,12), és a dir, tal com m'heu vist fer a mi i com encara em veureu fer. Jesús et parla com a un amic, puix Ell t'ha dit que el Pare et crida, que vol que siguis apòstol, i que et destina a donar fruit, un fruit en què es manifesta l'amor. Sant Joan Crisòstom afirma: «Si l'amor estigués espargit pertot arreu, naixeria d'ell una infinitat de béns».
Estimar és donar la vida. Ho saben els esposos que, perquè s'estimen, en fan una donació recíproca i assumeixen la responsabilitat de ser pares, acceptant també l'abnegació i el sacrifici del seu temps i del seu ésser a favor d'aquells dels quals han de tenir cura, protegir, educar i formar com a persones. Ho saben els missioners que donen la seva vida per l'Evangeli, amb un mateix esperit cristià de sacrifici i d'abnegació. I ho saben religiosos, sacerdots i bisbes, ho sap tot deixeble de Jesús que es compromet amb el Salvador.
Jesús t'ha dit una mica abans quin és el requisit de l'amor, de donar fruit: «Si el gra de blat no cau a terra i mor queda ell tot sol; però si mor dóna molt fruit» (Jn 12,24). Jesús et convida a perdre la teva vida, a lliurar-la a Ell sense por, a morir a tu mateix per poder estimar el teu germà amb l'amor de Crist, amb amor sobrenatural. Jesús et convida a arribar a un amor operant, benefactor i concret; així ho va entendre l'apòstol Jaume quan va dir: «Si un germà o una germana estan nus i els hi manca el sosteniment diari, i algun de vosaltres els diu: 'Aneu en pau, escalfeu-vos i atipeu-vos', però no els hi doneu el que necessiten per al cos, ¿de què servirà? Així també la fe, si no té obres, és realment morta» (2,15-17).
Oferta do dia:
Lavagem VIP a preço de banana.
Faz bem pro seu carro,
pro seu bolso e pra natureza.
50% OFF de R$ 150,00 por R$ 75,00 na ECO LAVE.
Se não conseguir visualizar a imagem: CLIQUE AQUI
Oferta do dia:
Saudável, saboroso e com um preço irresistível.
Desconto de 50% no Milk Shake
Fest para consumação de Frozen
Yogurt e Frozen Açaí.
Consuma R$ 10,00 e pague somente R$ 5,00.
Se não conseguir visualizar a imagem: CLIQUE AQUI
Sus datos personales forman parte de ficheros responsabilidad de FUNDACIÓN ECOLOGÍA Y DESARROLLO, único destinatario de la información en parte aportada voluntariamente.
Estos ficheros se utilizan con la finalidad exclusiva de la gestión de contactos y correos electrónicos, así como el envío de publicaciones y eventos relacionados con nuestra entidad, lo cual no puede llevarse a cabo sin sus datos personales. Los derechos de acceso, rectificación, cancelación y oposición pueden ser ejercidos mediante escrito dirigido a Plaza San Bruno nº 9, 1º-1ª - 50001 - ZARAGOZA (Zaragoza), ecodes@ecodes.org
Por favor, si no desea recibir más información de Ecología y Desarrollo indíquelo en ecodes@ecodes.org.
Contemplar l'Evangeli d'avui
Dia litúrgic: Dijous V de Pasqua
Comentari: Mn. Lluís RAVENTÓS i Artés (Tarragona, Espanya)
«Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres»
Avui escoltem novament l'íntima confidència que Jesús ens va fer el Dijous Sant: «Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres» (Jn 15,9). L'amor del Pare al Fill és immens, tendre, entranyable. Ho llegim al llibre dels Proverbis, quan afirma que de molt abans de començar les seves obres, «jo era al seu costat com un deixeble preferit, feia cada dia les seves delícies, jugava contínuament a la seva presència» (Pr 8,30). Així ens estima a nosaltres i, anunciant-ho profèticament en el mateix llibre, afegeix: «Jo jugava per tota la terra, i compartia amb els homes les meves delícies» (Pr 8,31).
El Pare estima el Fill, i Jesús no se n'està de dir-nos-ho: «El qui m'ha enviat és amb mi, no em deixa sol, perquè sempre faig allò que li plau» (Jn 8,29). El Pare ho ha proclamat ben alt en el Jordà: «Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m'he complagut» (Mc 1,11) i, més tard, en el Tabor: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo» (Mc 9,7).
Jesús ha respost, «Abbà», papà! Ara ens revela, «Jo us estimo tal com el Pare m'estima». I què farem nosaltres? Doncs mantenir-nos en el seu amor, observar els seus manaments, estimar la Voluntat del Pare. ¿No és aquest l'exemple que Ell ens dóna?: «Jo sempre faig allò que li plau».
Però nosaltres, que som febles, inconstants, covards i —perquè no dir-ho— fins i tot, dolents, ¿perdrem, doncs, per sempre la seva amistat? No, Ell no permetrà que siguem temptats per sobre de les nostres forces! Però si algun cop ens apartéssim dels seus manaments, demanem-li la gràcia de tornar corrent com el fill pròdig a la casa del Pare. D'acudir al sagrament de la Penitència per rebre el perdó dels nostres pecats. «Jo us estimo —ens diu Jesús—. Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa» (Jn 15,9.11).
Contemplar l'Evangeli d'avui
Dia litúrgic: Dimecres V de Pasqua
Comentari: Mn. Antoni CAROL i Hostench (Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Espanya)
«Estigueu en mi, i jo estaré en vosaltres»
Avui contemplem novament Jesús envoltat dels Apòstols, en un clima d'especial intimitat. Ell els confia el que podríem considerar com les darreres recomanacions: allò que es diu en el darrer moment, just en l'acomiadament, i que té una força especial, com si d'un darrer testament es tractés.
Ens els imaginem en el cenacle. Allí, Jesús els ha rentat els peus, els ha tornat a anunciar que ha de marxar, els ha tramés el manament de l'amor fratern i els ha consolat amb el do de l'Eucaristia i la promesa de l'Esperit Sant (cf. Jn 14). Endinsats ja en el capítol quinzè d'aquest Evangeli, trobem ara l'exhortació a la unitat en la caritat.
El Senyor no amaga als deixebles els perills i dificultats que hauran d'afrontar en el futur: «Si m'han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres» (Jn 15,20). Però ells no s'han d'acovardir ni aclaparar davant l'odi del món: Jesús renova la promesa de l'enviament del Protector, els garanteix l'assistència en tot allò que ells li demanin i, en fi, el Senyor prega al Pare per ells —per tots nosaltres— durant la seva oració sacerdotal (cf. Jn 17).
El nostre perill no ve de fora: la pitjor amenaça pot sorgir de nosaltres mateixos en faltar a l'amor fratern entre els membres del Cos Místic de Crist i en faltar a la unitat amb el Cap d'aquest Cos. La recomanació és clara: «Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res» (Jn 15,5).
Les primeres generacions de cristians conservaren una consciència molt viva de la necessitat de romandre units per la caritat. Heus aquí el testimoni d'un Pare de l'Església, sant Ignasi d'Antioquia: «Correu tots alhora com a un sol temple de Déu, com a un sol altar, a un sol Jesucrist que procedeix d'un sol Pare». Heus aquí també la indicació de Santa Maria, Mare dels cristians: «Feu tot allò que Ell us digui» (Jn 2,5).
Contemplar l'Evangeli d'avui
Dia litúrgic: Dimarts V de Pasqua
Comentari: Mn. Enric CASES i Martín (Barcelona, Espanya)
«Us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna»
Avui, Jesús ens parla indirectament de la creu: ens deixarà la pau, però al preu de la seva dolorosa "sortida" d'aquest món. Avui llegim les seves paraules dites abans del sacrifici de la Creu i que foren escrites després de la seva Resurrecció. A la Creu, amb la seva mort, vencé la mort i la por. Ens dóna la pau «que el món no dóna» (Jn 14,27), ja que ho fa bo i passant pel dolor i la humiliació: així demostrà el seu amor misericordiós envers l'home.
En la vida dels homes és inevitable el sofriment, des del dia en què el pecat entrà en el món. Unes vegades és dolor físic; altres, moral; en altres ocasions es tracta d'un dolor espiritual..., i a tots ens arriba la mort. Però Déu, en el seu infinit amor, ens ha donat el remei per a tenir pau enmig del dolor: Ell ha acceptat "marxar" d'aquest món amb una "sortida" sofrent i envoltada de serenor.
Per què ho ha fet així? Perquè, d'aquesta manera, el dolor humà —unit al de Crist— esdevé un sacrifici que salva del pecat. «En la Creu de Crist (...), el mateix patiment humà ha restat redimit» (Joan Pau II). Jesucrist sofreix amb serenitat perquè complau el Pare celestial amb un acte de costosa obediència, mitjançant el qual s'ofereix voluntàriament per a la nostra salvació.
Un autor desconegut del segle II posa en boca del Crist les següents paraules: «Mira les escopinades del meu rostre, que vaig rebre per tu, per a restituir-te el primitiu alè de vida que t'havia bufat en el teu rostre. Mira les bufes de les meves galtes, que vaig suportar per a reformar a imatge meva el teu aspecte deteriorat. Mira els assots de la meva esquena, que rebé per a treure't de les espatlles el pes dels teus pecats. Mira les meves mans, fortament subjectades amb claus a l'arbre de la creu, per a tu, que en altre temps estengueres funestament una de les teves mans vers l'arbre prohibit».
Contemplar l'Evangeli d'avui
Dia litúrgic: Dilluns V de Pasqua
Comentari: Mn. Norbert ESTARRIOL i Seseras (Lleida, Espanya)
«El Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre»
Avui, Jesús ens mostra el seu immens desig de què participem de la seva plenitud. Incorporats a Ell, estem en el doll de vida divina que es la Santíssima Trinitat. «Déu és amb tu. En la teva ànima en gràcia, hi habita la Trinitat Beatíssima. -Per això, tu, a pesar de les teves misèries, pots i has d'estar en contínua conversa amb el Senyor» (Sant Josepmaria).
Jesús assegura que estarà present en nosaltres per la inhabitació divina en l'ànima en gràcia. Així, els cristians ja no som orfes. Ja que ens estima tant, tot i que no ens necessita, no vol prescindir de nosaltres.
«El qui m'estima és el qui té els meus manaments i els guarda; i al qui m'estima, el meu Pare l'estimarà i jo també l'estimaré i em manifestaré a ell» (Jn 14,21). Aquest pensament ens ajuda a tenir presència de Déu. Aleshores, no hi caben altres desigs o pensaments que, si més no, de vegades, ens fan perdre el temps i ens impedeixen complir la voluntat divina. Heus aquí una recomanació de sant Gregori el Gran: «Que no ens sedueixi l'afalac de la prosperitat, perquè és un caminant neci aquell que veu, durant el seu camí, prats deliciosos i s'oblida d'allà on volia anar».
La presència de Déu en el cor ens ajudarà a descobrir i realitzar en aquest món els plans que la Providència ens hagi assignat. L'Esperit del Senyor suscitarà en el nostre cor iniciatives per a situar-les al cim de totes les activitats humanes i fer present, així, el Crist al capdamunt de la terra. Si tenim aquesta intimitat amb Jesús arribarem a ser bons fills de Déu i ens sentirem amics seus en tot lloc i en tot moment: al carrer, enmig del treball quotidià, en la vida familiar.
Tota la llum i el foc de la vida divina s'abocaran sobre cadascun dels fidels que estiguin disposats a rebre el do de la inhabitació. La Mare de Déu intercedirà -com mare nostra que és- per a endinsar-nos en aquest tracte amb la Santíssima Trinitat.
Contemplar l'Evangeli d'avui
Dia litúrgic: Diumenge V (A) de Pasqua
Tomàs li pregunta: «Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?». Jesús li respon: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist».
Li diu Felip: «Senyor, mostra'ns el Pare, i no ens cal res més». Jesús li respon: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m'ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. Us ho ben asseguro: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare».
Comentari: Pbro. Walter Hugo PERELLÓ (Rafaela, Argentina)
«Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi»
Avui, l'escena que contemplem en l'Evangeli ens posa davant la intimitat que existeix entre Jesucrist i el Pare; però no solament això, sinó que també ens convida a descobrir la relació entre Jesús i els seus deixebles. «I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic» (Jn 14,3): aquestes paraules de Jesús, no solament situen els deixebles en una perspectiva de futur, sinó que els invita a mantenir-se fidels al seguiment que havien començat. Per tal de compartir amb el Senyor la vida gloriosa, han de compartir també el mateix camí que porta a Jesucrist envers les morades del Pare.
«Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?» (Jn 14,5). Li diu Jesús: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist» (Jn 14,6-7). Jesús no proposa un camí simple, certament; però ens marca la sendera. És més, Ell mateix es fa Camí del Pare; Ell mateix, amb la seva resurrecció, es fa Caminant per a guiar-nos; Ell mateix, amb el do de l'Esperit Sant, ens encoratja i enforteix per tal de no defallir en el pelegrinatge: «Que els vostres cors s'asserenin» (Jn 14,1).
En aquesta invitació que Jesús ens fa, la d'anar al Pare per Ell, amb Ell i en Ell, es revela el seu desig més íntim i la seva més profunda missió: «Aquell que per nosaltres es va fer home, essent el Fill únic, vol fer-nos germans seus i, per a tal cosa, fa arribar fins el Pare veritable la seva pròpia humanitat, portant en ella tots els de la seva mateixa raça» (Sant Gregori de Niça).
Un Camí per a fer, una Veritat per a proclamar, una Vida per a compartir i gaudir: Jesucrist.
Contemplar l'Evangeli d'avui
Dia litúrgic: Dissabte IV de Pasqua
»Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. Us ho ben asseguro: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, jo ho faré; així el Pare serà glorificat en el Fill. Sempre que demaneu alguna cosa en nom meu, jo la faré».
Comentari: Mn.. Iñaki BALLBÉ i Turu (Rubí, Barcelona, Espanya)
«Sempre que demaneu alguna cosa en nom meu, jo la faré»
Avui, quart Dissabte de Pasqua, l'Església ens convida a considerar la importància que té, per a un cristià, conèixer cada vegada més el Crist. Amb quines eines comptem per a fer-ho? Amb diverses i, totes elles, fonamentals: la lectura atenta i meditada de l'Evangeli; la nostra resposta personal en l'oració, esforçant-nos per tal que sigui un veritable diàleg d'amor, no un mer monòleg introspectiu, i l'afany renovat diàriament per descobrir el Crist en el nostre proïsme més immediat: un familiar, un amic, un veí que potser necessita de la nostra atenció i escolta, del nostre consell, de la nostra amistat.
«Senyor, mostra'ns el Pare», demana Felip (Jn 14,8). Una bona petició per tal que la repetim durant tot aquest dissabte. —Senyor, mostra'm el teu rostre. I podem preguntar-nos: com és el meu capteniment? Els altres, poden veure en mi el reflex del Crist? En quina cosa petita podria lluitar avui? Als cristians ens cal descobrir el que hi ha de diví en la nostra tasca diària, la petja de Déu en el que ens envolta. A la feina, a la nostra vida de relació amb els altres. I també si estem malalts: la manca de salut és un bon moment per a identificar-nos amb Crist que pateix. Com digué santa Teresa de Jesús, «si no ens determinem a empassar-nos d'un cop la mort i la manca de salut, mai farem res».
El Senyor en l'Evangeli ens assegura: «Sempre que demaneu alguna cosa en nom meu, jo la faré» (Jn 14,13). —Déu és el meu Pare, que em vetlla com un Pare amorós: no vol per a mi res dolent. Tot el que passa —tot el que em passa— és en bé de la meva santificació. Encara que, amb els ulls humans, no ho entenguem. Encara que no ho entenguem mai. Allò —el que sigui— Déu ho permet. Fiem-nos-en d'Ell de la mateixa manera que se'n fià Maria.
A timely taken medication can work miracles with your passive penis!
Dear monti.74.fantacalcio,
Even if your sex life is already rich and fulfilling... Imagine you had a little more energy... if your erections stayed harder... or you could go just a little longer...
Or maybe you worry, when you climb under the covers, that you're starting something you can't finish?
Well, now advancements in natural medicine are making it easier than ever to promote a strong libido, firm, natural erections and enhanced desire.
Now thanks to this exciting natural breakthrough, you could get an erection "on demand" and when you do, sustain it long enough – and keep firm enough — to fully satisfy your wife in bed. Even if you're in your 50s, 60s, 70s, 80s or older!
As a doctor, I've learned something over the years that may surprise you — age has very little to do with sex. There are men out there having the best sex of their lives well into their 80th year and beyond.
And those men have three key things in common that their sex starved friends don't:
Hard, recurring erections...
Heightened desire and stamina...
And a reproductive system that could be functioning at the top of its game...
Lucky? You bet.
But you too could give your body the nutrients it needs to support your entire sexual health.
Antibiotics only work against fighting infections caused by bacteria, but not viral infections.
****************************************************************************************************
>>> www.pillsnoly.ru <<<
****************************************************************************************************
Contemplar l'Evangeli d'avui
Dia litúrgic: Divendres IV de Pasqua
Comentari: Mn. Josep Mª MANRESA Lamarca (Les Fonts del Vallès, Barcelona, Espanya)
«Jo sóc el Camí, la Veritat i la Vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi»
Avui, en aquest Divendres IV de Pasqua, Jesús ens convida a la calma. La serenor i l'alegria flueixen com un riu de pau des del seu Cor ressuscitat fins al nostre, atabalat i inquiet, sacsejat tants cops per un activisme tan enfebrat com estèril.
Són els nostres els temps de l'agitació, el nerviosisme i l'estrès. Temps en què el Pare de la mentida ha infectat les intel·ligències dels homes fent-los anomenar el bé mal i el mal bé, donant llum per foscor i foscor per llum, sembrant en llurs ànimes el dubte i l'escepticisme que abrusen en elles qualsevol brotada d'esperança en un horitzó de plenitud que el món amb els seus afalacs no sap ni pot donar.
Els fruits d'aquesta diabòlica empresa o activitat són evidents: senyorejat el "sense-sentit" i la pèrdua de la transcendència de tants homes i dones, no solament han oblidat, sinó que han perdut el camí, perquè abans oblidaren el Camí. Guerres, violències de tot gènere, tancament i egoisme davant la vida (anticoncepció, avortament, eutanàsia...), famílies trencades, joventut "des-nortada", i un llarg etcètera, constitueixen la gran mentida sobre la que s'ajeu bona part de la trista bastida de la societat de l'anomenat "progrés".
Enmig de tot, Jesús, el Príncep de la Pau, repeteix als homes de bona voluntat amb la seva infinita mansuetud: «Que els vostres cors s'asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi» (Jn 14,1). A la dreta del Pare, Ell acarona com un somni il·lusionat de la seva misericòrdia el moment de tenir-nos amb Ell, «perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic» (Jn 14,3). No podem excusar-nos com Tomàs. Nosaltres sí sabem el camí. Nosaltres, per pura gràcia, sí coneixem el viarany que mena vers al Pare, en la casa del qual hi ha moltes estances. En el cel ens espera un lloc, que restarà per sempre buit si nosaltres no l'ocupem. Apropem-nos, doncs, sense temor, amb il·limitada confiança a Aquell que és l'únic Camí, la irrenunciable Veritat i la Vida en plenitud.