| |  |  | | | Newsletter e-business Center PwC&IESE
Análisis del impacto de las TIC en las organizaciones y su entorno | | | | | | Julio - Septiembre de 2010  Apple: tanto ganado, aunque mucho que perder
Para la profesora del IESE Sandra Sieber, no cabe duda que pocas empresas levantan pasiones como lo hace Apple, el gigante de Cupertino. Cuenta desde hace décadas con incontables adeptos que le profesan un amor que no se suele ver en esta industria.
Últimas publicaciones de IESE
Descentralizar es lo central
Thomas W. Malone
Caesar IT Services: The Challenges of Diversification
Stefan Stremersch
Últimas entradas en Face IT - IESE Technology Blog
Google Travel, may I help you?
Josep Valor, 6/7/10
Microsoft Office Web Apps vs. Google Apps
Gabriel Giordano, 26/6/10
Googling on Google
Javier Zamora Lopez, 10/6/10
The battle for your TV (and your money!) is heating up
Josep Valor, 30/5/10
Actividades
Advanced Digital Media Strategies
New York, Nov 30-Dec 2, 2010
| | | | |
Las opiniones expresadas en esta newsletter son responsabilidad de sus autores. Copyright 2010 e-business Center PricewaterhouseCoopers & IESE Business School.
Todos los derechos reservados. Puede redistribuir, reenviar o copiar este documento, sin hacer modificaciones al mismo, siempre y cuando no lo use con fines comerciales. Debe incluir esta nota de copyright, así como la dirección http://www.ebcenter.org. Con arreglo a lo dispuesto en la LOPD 15/1999, IESE, Universidad de Navarra (en adelante IESE), informa que la información de carácter personal utilizada para este envío está incluida en un fichero cuyo responsable es IESE. Si desea ejercer sus derechos de acceso, rectificación, cancelación y/o oposición, puede enviar un correo electrónico a ebcenter@iese.edu | | | | | | | Barcelona (+34) 93 253 42 00 | | Madrid (+34) 91 211 30 00 | | | | | | | 
Publicat per
Morvedre.Info
a
3:31
Dia litúrgic: Dimecres XVII de durant l'any Text de l'Evangeli (Mt 13,44-46): En aquell temps, Jesús digué a la gent: «Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l'home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
»També passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fines: quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra». Comentari: Mn. Enric CASES i Martín (Barcelona, Espanya) Se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp Avui, Mateu posa davant la nostra consideració dues paràboles sobre el Regne del Cel. L'anunci del Regne és essencial en la predicació de Jesús i en l'esperança del poble elegit. Però és notori que la naturalesa d'aquest Regne no era entesa per la majoria. No l'entenien els sanedrites que el van condemnar a mort, no l'entenien Pilat, ni Herodes, però tampoc la van entendre al començament els mateixos deixebles. Només hi ha una comprensió com la que Jesús demana en el bon lladre, clavat juntament amb Ell a la Creu, quan li diu: «Jesús, recordeu-vos de mi quan estigueu al vostre Regne» (Lc 23,42). Ambdós havien estat acusats com a malfactors i estaven a punt de morir; però, per un motiu desconegut, el bon lladre reconeix Jesús com a Rei d'un Regne que vindrà després d'aquella terrible mort. Només podia ser un Regne espiritual.
Jesús, en la seva primera predicació, parla del Regne com d'un tresor amagat, la troballa del qual causa alegria i estimula a comprar el camp per poder gaudir d'ell per sempre: «Ple de joia, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp» (Mt 13,44). Però al mateix temps, per arribar al Regne cal cercar-ho amb interès i esforç, fins al punt de vendre tot el que hom té: «Quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra» (Mt 13,46). «¿A què es refereix quan diu busqueu i qui busca, troba? M'atreveixo a dir que es tracta de les perles i la perla, perla que adquireix el qui ho ha donat tot i ha acceptat de perdre-ho tot» (Orígens).
El Regne és pau, amor, justícia i llibertat. Arribar a Ell és, alhora, do de Déu i responsabilitat humana. Davant la grandesa del do diví constatem la imperfecció i la inestabilitat dels nostres esforços, que de vegades queden destruïts pel pecat, les guerres i la malícia que semblen insuperables. No obstant, cal que tinguem confiança, puix el que sembla impossible per a l'home és possible per a Déu.
Publicat per
Morvedre.Info
a
3:31
Dia litúrgic: Dimarts XVII de durant l'any Text de l'Evangeli (Mt 13,36-43): En aquell temps, Jesús deixà la gent i se'n va anar a casa. Els deixebles se li acostaren i li digueren: «Explica'ns la paràbola del jull sembrat en el camp». Ell els digué: «El qui sembra la bona llavor és el Fill de l'home. El camp és el món. La bona llavor són els qui pertanyen al Regne. El jull són els qui pertanyen al Maligne. L'enemic que ha sembrat el jull és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels.
»Així com arrenquen el jull i el cremen al foc, així passarà a la fi del món: el Fill de l'home enviarà els seus àngels a arrencar del seu Regne tots els qui fan caure en pecat i els qui obren el mal, i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare. Qui tingui orelles, que escolti». Comentari: Mn.. Iñaki BALLBÉ i Turu (Rubí, Barcelona, Espanya) Explica'ns la paràbola del jull sembrat en el camp Avui, mitjançant la paràbola del jull i el blat, l'Església ens convida a meditar en la convivència del bé i del mal. El bé i el mal a dins del nostre cor; el bé i el mal que veiem en els altres, el que veiem que hi ha al món.
«Explica'ns la paràbola» (Mt 13,36), li demanen a Jesús els seus deixebles. I nosaltres, avui, podem fer el propòsit de tenir més cura de la nostra oració personal, el nostre tracte quotidià amb Déu. —Senyor, li podem dir, explica'm perquè no avanço suficient en la meva vida interior. Explica'm com puc ser-te més fidel, com puc buscar-te a la meva feina, o través d'aquesta circumstància que no entenc, o no vull. Com puc ser un apòstol qualificat. L'oració és això, demanar-li “explicacions” a Déu. Com és la meva oració? És sincera?, és constant?, és confiada?
Jesucrist ens convida a tenir els ulls fixats al Cel, la nostra casa per a sempre. Sovint vivim embogits per la pressa, i gairebé mai ens aturem a pensar que un dia —llunyà o no, no ho sabem— haurem de donar comptes a Déu de la nostra vida, de com hem fet fructificar les qualitats que ens ha donat. I ens diu el Senyor que a la fi dels temps hi haurà una tria. El Cel ens l'hem de guanyar a la terra, en el dia a dia, sense esperar situacions que potser mai no arribaran. Hem de viure heroicament el que és ordinari, el que aparentment no té cap transcendència. Viure pensant en l'eternitat i ajudar els altres a pensar-hi!: paradoxalment, «s'esforça per a no morir l'home que ha de morir; i no s'esforça per a no pecar l'home que ha de viure eternament» (Sant Julià de Toledo).
Recollirem el que hàgim sembrat. Cal lluitar per donar avui el 100%. I que quan Déu ens cridi a la seva presència li puguem presentar les mans plenes: d'actes de fe, d'esperança, d'amor. Que es concreten en coses molt petites i en petits venciments que, viscuts diàriament, ens fan més cristians, més sants, més humans.
Publicat per
Morvedre.Info
a
3:31
Dia litúrgic: Dilluns XVII de durant l'any Santoral 26 de Juliol: Sant Joaquim i santa Anna, pares de la Verge Maria Text de l'Evangeli (Mt 13,31-35): En aquell temps, Jesús proposà encara a la gent una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques».
Els digué una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar». Tot això, Jesús ho digué a la gent en paràboles, i no els deia res sense paràboles. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta: ‘Obriré els llavis per parlar en paràboles, proclamaré coses que estaven amagades des de la creació del món’. Comentari: Mn. Josep Mª MANRESA Lamarca (Les Fonts del Vallès, Barcelona, Espanya) No els deia res sense paràboles Avui, l'Evangeli ens presenta Jesús predicant als seus deixebles. I ho fa, com en Ell és habitual, en paràboles, és a dir, emprant imatges senzilles i corrents per explicar els grans misteris amagats del Regne. Així podria entendre'l tothom, des de la gent més formada fins a la que tenia menys llums.
«Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa...» (Mt 13,31). Els granets de mostassa no es veuen gairebé, són ben petits, però si en tenim bona cura i es reguen... acaben fent un arbre gran. «Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina...» (Mt 13,33). El llevat no es veu, però si no hi fos, la pasta no pujaria. Així també és la vida cristiana, la vida de la gràcia: no es veu exteriorment, no fa soroll, però... si hom deixa que s'introdueixi en el seu cor, la gràcia divina va fent fructificar la llavor i convertint les persones, de pecadores a santes.
Aquesta gràcia divina se'ns dóna per la fe, per la pregària, pels sagraments, per la caritat. Aquesta vida de gràcia, però, és sobretot un do que cal esperar i desitjar amb humilitat. Un do que els savis i entesos d'aquest món no saben apreciar, però que Déu Nostre Senyor vol fer arribar als humils i senzills.
Tant de bo que quan ens cerqui a nosaltres, ens trobi no en el grup dels orgullosos sinó en el dels humils, que es reconeixen febles i pecadors, però ben agraïts i confiats a la bondat del Senyor. Així, el gra de mostassa esdevindrà un arbre gran; així, el llevat de la Paraula de Déu obrarà en nosaltres fruits de vida eterna. Perquè, «com més s'abaixa el cor per la humilitat, més s'enlaira envers la perfecció» (Sant Agustí).
Publicat per
Morvedre.Info
a
3:31
Dia litúrgic: Diumenge XVII (C) de durant l'any Text de l'Evangeli (Lc 11,1-13): Una vegada, Jesús pregava en un cert indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li digué: «Senyor, ensenya'ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles». Ell els digué: «Quan pregueu, digueu: ‘Pare, santifica el teu nom, vingui el teu Regne. Dóna'ns cada dia el pa que necessitem; perdona els nostres pecats, que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permetis que caiguem en la temptació’».
I els digué encara: «Si algú de vosaltres té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: ‘Amic, deixa'm tres pans, que un amic meu ha arribat de viatge, se m'ha presentat a casa i no tinc res per a donar-li’, segur que no li respondrà de dins estant: ‘No m'amoïnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te'ls’. Us asseguro que, si no s'aixeca a donar-los-hi per fer un favor a l'amic, la impertinència d'aquest l'obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita. I jo us dic: Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà, perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren. Quin pare d'entre vosaltres, si el seu fill li demana un peix, en comptes del peix li donarà una serp? I si li demana un ou, ¿li donarà potser un escorpí? Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l'Esperit Sant als qui l'hi demanen». Comentari: Abbé Jean GOTTIGNY (Bruselas, Bèlgica) Jesús pregava... ‘Senyor, ensenya'ns a pregar’ Avui, Jesús en oració ens ensenya a pregar. Fixem-nos bé en allò que la seva actitud ens mostra. Jesucrist experimenta en moltes ocasions la necessitat de retrobar-se cara a cara amb el seu Pare. Lluc, en el seu Evangeli, insisteix en aquest punt.
De què parlaven aquell dia? No ho sabem. En canvi, d'una altra ocasió, ens ha arribat un fragment de la conversa entre el seu Pare i Ell. En el moment en què fou batejat en el Jordà, quan estava pregant, «una veu digué des del cel: ‘Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut’» (Lc 3,22). És el parèntesi d'un diàleg tendre i afectuós.
Quan, en l'Evangeli d'avui, un dels deixebles, en observar el seu recolliment, el prega que els ensenyi a parlar amb Déu, Jesús respon: «Quan pregueu, digueu: ‘Pare, santifica el teu nom...’» (Lc 11,2). L'oració consisteix en una conversa filial amb aquest Pare que ens estima amb bogeria. ¿No definia santa Teresa d'Àvila la pregària com “un intercanvi íntim d'amistat”, en el qual «hom enraona sovint de tu a tu amb aquest Déu per qui se sap estimat»?
Benet XVI troba «significatiu que Lluc situï el Parenostre en el context de l'oració personal del mateix Jesús. D'aquesta forma, Ell ens fa participar de la seva pregària; ens condueix envers l'interior del diàleg íntim de l'amor trinitari; per dir-ho així, eleva les nostres misèries humanes fins al cor de Déu».
És prou significatiu que, en el llenguatge ordinari, l'oració que Jesucrist ens ha ensenyat es resumeix en aquestes dues úniques paraules: «Pare Nostre». La pregària cristiana és eminentment filial.
La litúrgia catòlica posa aquesta oració en els nostres llavis en el moment en què ens preparem per a rebre el Cos i la Sang de Jesucrist. Les set peticions que comporta i l'ordre en què les trobem formulades ens donen una idea del capteniment que hem de mantenir quan rebem la Comunió Eucarística.
Publicat per
Morvedre.Info
a
3:31
Dia litúrgic: Dissabte XVI de durant l'any Text de l'Evangeli (Mt 13,24-30): En aquell temps, Jesús proposà a la gent aquesta paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se'n va anar. Quan els brins van créixer i es va formar l'espiga, aparegué també el jull. Els mossos anaren a trobar l'amo i li digueren: ‘Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D'on ha sortit, doncs, el jull?’. Ell els respongué: ‘Això ho ha fet un enemic’. Els mossos li diuen: ‘¿Vols que anem a arrencar el jull?’. Ell els respon: ‘No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat. Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i porteu-lo al meu graner’». Comentari: Rev. D. Manuel SÁNCHEZ Sánchez (Sevilla, Espanya) Deixeu que creixin junts Avui considerem una paràbola que és ocasió per a referir-nos a la vida de la comunitat on s'hi barregen, contínuament, el bé i el mal, l'Evangeli i el pecat. L'actitud lògica seria liquidar aquesta situació, tal com ho pretenen els servents: «¿Vols que anem a arrencar el jull?» (Mt 13,28). Però la paciència de Déu és infinita, espera fins al darrer moment —com un pare bo— la possibilitat del canvi: «Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega» (Mt 13,30).
Una realitat ambigua i mediocre, però en ella hi creix el Regne. Es tracta de sentir-nos cridats a descobrir els senyals del Regne de Déu per tal de potenciar-lo. I, d'una altra banda, no afavorir res que ajudi a conformar-nos en la mediocritat. Nogensmenys, el fet de viure en una barreja de bé i mal no ha d'impedir l'avenç en la nostra vida espiritual; el contrari seria convertir el nostre blat en jull. «Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D'on ha sortit, doncs, el jull?» (Mt 13,27). És impossible créixer d'una altra manera, ni podem cercar el Regne en cap altre lloc que no sigui en aquesta societat en la que vivim. La nostra tasca serà fer que neixi el Regne de Déu.
L'Evangeli ens convida a no atorgar crèdit als “purs”, a superar els aspectes de puritanisme i d'intolerància que hi puguin haver en la comunitat cristiana. Fàcilment es donen actituds d'aquest tarannà en totes les col·lectivitats, per més sanes que intentin ser. Abocats a un ideal, tots tenim la temptació de pensar que uns ja l'hem assolit, i que d'altres es troben lluny. Jesús constata que tots estem en camí, absolutament tots.
Vigilem per a no deixar que el maligne es fiqui en les nostres vides, cosa que succeeix quan ens acomodem al món. Deia santa Àngela de la Creu que «no s'ha de donar oïda a les veus del món, que arreu es fa això o allò; nosaltres sempre el mateix, sense inventar variacions, i seguint la manera de fer les coses, que són com un tresor amagat; són les que ens obriran les portes del cel». Que la Mare de Déu ens concedeixi acomodar-nos només a l'amor.
Publicat per
Morvedre.Info
a
3:31
Dia litúrgic: Divendres XVI de durant l'any Santoral 23 de Juliol: Santa Brígida, religiosa, patrona d'Europa Text de l'Evangeli (Mt 13,18-23): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Escolteu ara, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador. A tot aquell qui escolta la paraula del Regne però no la comprèn, ve el Maligne i li pren la llavor sembrada en el seu cor. Aquest és el de la llavor sembrada arran del camí. El de la llavor sembrada en un terreny rocós és el qui escolta la paraula i de seguida la rep amb alegria, però no té cap arrel dintre d'ell, és inconstant: tan bon punt la paraula li porta tribulacions o persecucions, sucumbeix tot seguit. El de la llavor sembrada enmig dels cards és el qui escolta la paraula, però les preocupacions d'aquest món i la seducció de les riqueses arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit. El de la llavor sembrada en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dóna fruit, i arriba al cent, al seixanta o al trenta per u». Comentari: P. Josep LAPLANA OSB Monjo de Montserrat (Montserrat, Barcelona, Espanya) Escolteu ara, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador Avui contemplem Déu com un agricultor bo i magnànim, que ha sembrat a mans plenes. No ha estalviat res per a la redempció de l'home; ho ha esmerçat tot en el seu propi Fill Jesucrist, que com gra colgat a terra (mort i sepultura) ha esdevingut amb la seva santa Resurrecció vida i resurrecció nostra.
Déu és un agricultor que sap esperar. Els temps pertanyen al Pare, perquè només Ell sap el dia i l'hora (cf. Mc 13,32) de segar i batre. I Déu espera. I també nosaltres hem d'esperar tot sincronitzant el rellotge de la nostra esperança amb el designi salvador de Déu. Diu Sant Jaume: «Mireu com el pagès espera el fruit preciós de la terra, i hi té paciència fins que ha rebut la pluja primerenca i la tardana» (Jm 5,7). Déu espera la collita tot fent-la créixer amb la seva gràcia. Nosaltres tampoc no ens hem d'adormir; hem de col·laborar amb la gràcia de Déu tot prestant-li la nostra cooperació i no posant obstacles a aquesta acció transformadora de Déu.
El conreu de Déu que neix i creix ací a la terra és un fet visible en els seus efectes; els podem copsar en els miracles autèntics i en els exemples clamorosos de santedat de vida. Hi ha molta gent que després d'haver sentit totes les paraules i el brogit d'aquest món, tenen fam i set de sentir la Paraula de Déu, autèntica, allà on es troba viva i encarnada. Hi ha milers de persones que viuen la seva pertinença a Jesucrist i a l'Església amb el mateix entusiasme que a la primeria de l'Evangeli, puix que la paraula divina «troba la terra on germinar i donar fruit» (Sant Agustí); ens cal, doncs, aixecar la nostra moral i mirar el futur amb els ulls de la fe.
L'èxit de la collita no rau en les nostres estratègies humanes ni en el marketing, sinó en la iniciativa salvadora de Déu “ric en misericòrdia” i en l'eficàcia de l'Esperit Sant, que pot transformar les nostres vides perquè donem fruits saborosos de caritat i d'alegria contagiosa.
Publicat per
Morvedre.Info
a
4:12
Sus datos personales forman parte de ficheros responsabilidad de FUNDACIÓN ECOLOGÍA Y DESARROLLO, único destinatario de la información en parte aportada voluntariamente.
Estos ficheros se utilizan con la finalidad exclusiva de la gestión de contactos y correos electrónicos, así como el envío de publicaciones y eventos relacionados con nuestra entidad, lo cual no puede llevarse a cabo sin sus datos personales. Los derechos de acceso, rectificación, cancelación y oposición pueden ser ejercidos mediante escrito dirigido a Plaza San Bruno nº 9, 1º-1ª - 50001 - ZARAGOZA (Zaragoza), ecodes@ecodes.org
Por favor, si no desea recibir más información de Ecología y Desarrollo indíquelo en ecodes@ecodes.org.
Publicat per
Morvedre.Info
a
3:31
Dia litúrgic: 22 de Juliol: Santa Maria Magdalena Text de l'Evangeli (Jn 20,1-2.11-18): El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu: «S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat».
Maria es va quedar plorant a fora, a la vora del sepulcre. Mentre plorava, s'ajupí per mirar dins el sepulcre i veié dos àngels vestits de blanc, asseguts al lloc on havia estat posat el cos de Jesús, l'un al cap i l'altre als peus. Ells li diuen: «Dona, per què plores?». Ella els respon: «S'han endut el meu Senyor i no sé on l'han posat». Així que acabà de dir aquestes paraules, es girà enrere i veié Jesús allà dret, però no s'adonava que fos Ell. Jesús li diu: «Dona, per què plores? Qui busques?». Ella, pensant-se que era l'hortolà, li respon: «Si te l'has emportat tu, digues-me on l'has posat, i jo mateixa me l'enduré». Li diu Jesús: «Maria!». Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: «Rabuni» —que vol dir “mestre”—. Jesús li diu: «Deixa'm anar, que encara no he pujat al Pare. Vés a trobar els meus germans i digues-los: ‘Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu’. Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: «He vist el Senyor». També els va contar el que Ell li havia dit. Comentari: Mn. Albert SOLS i Lúcia (Barcelona, Espanya) Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: “He vist el Senyor” Avui, celebrem la festa de Santa Maria Magdalena. Acostuma a ser propi del jovent sentir-se apassionat bojament per alguna pel·lícula fins al punt d'arribar a identificar-se personalment amb algun dels protagonistes. Els cristians hauríem de ser sempre joves en aquest sentit davant la vida de Jesús de Natzaret, i saber-nos identificar amb aquesta gran dona de la qual ens parla l'Evangeli, Maria Magdalena. Ella va seguir els camins de Jesús, va escoltar la seva Paraula, i el Crist li va correspondre concedint-li el privilegi històric de ser la primera a qui fou comunicat el fet de la resurrecció.
Diu l'evangelista que al principi ella no el va reconèixer, sinó que el va confondre amb un pagès del lloc. Però quan el Senyor la crida pel seu nom: «Maria», potser per la manera peculiar de dir-li, llavors aquesta santa dona no va dubtar-hi ni un instant: «Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: «Rabuni —que vol dir “mestre”—» (Jn 20,16). Després de la seva trobada amb Jesús, ella fou la primera que va córrer a anunciar-ho als altres deixebles: «Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: ‘He vist el Senyor’. També els va contar el que Ell li havia dit» (Jn 20,18).
El cristià que, en el seu programa diari de vida, té cura del tracte amb el Crist en l'Eucaristia fent una estona de pregària contemplativa i conrea la lectura assídua de l'Evangeli de Jesús, també tindrà el privilegi d'escoltar la crida personal del Senyor. És el mateix Crist qui ens crida personalment pel nostre nom i ens anima a seguir el camí ferm de la santedat.
«La pregària és conversa i diàleg amb Déu: contemplació per als qui es distreuen, seguretat d'allò que hom espera, igualtat de condició i d'honor amb els àngels, progrés i increment dels béns, esmena dels pecats, remei dels mals, fruit dels béns presents, garantia dels béns futurs» (Sant Gregori de Nissa).
Diguem-li al Senyor: —Jesús, que la meva amistat amb vós sigui tan forta i profunda que, com Maria Magdalena, sàpiga reconèixer-vos en la meva vida.
Publicat per
Morvedre.Info
a
3:31
Dia litúrgic: Dimecres XVI de durant l'any Text de l'Evangeli (Mt 13,1-9): En aquell temps, Jesús va sortir de la casa i es va asseure vora el llac. Es reuní tanta gent entorn d'Ell, que va haver de pujar en una barca i s'hi assegué. La gent es quedà vora l'aigua. Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia: «Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; però, quan sortí el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. Unes altres llavors van caure enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren. Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit: unes llavors van donar el cent, unes altres el seixanta, unes altres el trenta per u. Qui tingui orelles, que escolti». Comentari: P. Julio César RAMOS González SDB (Salta, Argentina) Un sembrador va sortir a sembrar Avui, Jesús —en la ploma de Mateu— comença a introduir-nos en els misteris del Regne, a través d'aquesta manera tan característica de presentar-nos la seva dinàmica per mitjà de paràboles.
La llavor és la paraula proclamada, i el sembrador és Ell mateix. Aquest no cerca sembrar en el millor dels terrenys per tal d'assegurar-se la millor collita. Ell ha vingut per tal que tots «tinguin vida, i en tinguin a desdir» (Jn 10,10). Per això, no escatima en escampar grapats generosos de llavors, sia «arran del camí» (Mt 13,4), com en «un terreny rocós» (v. 5), o «enmig dels cards» (v. 7), i, finalment, en «terra bona» (v. 8).
Així, les llavors llençades per generosos punys produeixen el percentatge de rendiment que les possibilitats “toponímiques” li permeten. El Concili Vaticà II ens diu: «La Paraula de Déu és comparada a la llavor sembrada en un camp: els qui l'escolten amb fe i s'uneixen al petit ramat de Crist han acceptat el Regne mateix; després la llavor, per la seva pròpia virtut, germina i creix fins al temps dels esplets» (Lumen gentium, n. 5).
«Els qui escolten amb fe», ens diu el Concili. Tu estàs habituat a escoltar-la, potser a llegir-la, i fins i tot a meditar-la. Segons la profunditat de la teva audició en la fe, serà la possibilitat de rendiment en els fruits. Tot i que aquests vénen, en certa manera, garantits per la potència vital de la paraula-llavor, no és menor la responsabilitat que et pertoca a la seva atenta audició. Per això, «Qui tingui orelles, que escolti» (Mt 13,9).
Demana avui al Senyor l'ànsia del profeta: «Quan m'arribava la teva paraula, jo la devorava: ella ha estat el goig i l'alegria del meu cor. Jo porto el teu nom, Senyor, Déu de l'univers» (Jr 15,16).
|
