Contemplar l'Evangeli d'avui

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: 31 de Maig: La Visitació de la Mare de Déu

Text de l'Evangeli (Lc 1,39-56): En aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà!».

Maria digué: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d'ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles: el seu nom és sant, i l'amor que té als qui creuen en Ell s'estén de generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalta els humils; omple de béns els pobres, i els rics se'n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, com havia promès als nostres pares; s'ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre». Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se'n tornà a casa seva.

Comentari: Mons. F. Xavier CIURANETA i Aymí Bisbe de Lleida (Lleida, Espanya)

L'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes

Avui contemplem el fet de la Visitació de la Verge Maria a la seva cosina Elisabet. Tan bon punt li ha estat comunicat que ha estat escollida per Déu Pare per a ser la Mare del Fill de Déu i que la seva cosina Elisabet ha rebut també el do de la maternitat, marxa decididament cap a la muntanya per a felicitar la seva cosina, per a compartir amb ella la joia d'haver estat agraciades amb el do de la maternitat i per a servir-la.

La salutació de la Mare de Déu provoca que l'infant, que Elisabet porta en el seu si, salti d'entusiasme dins les entranyes de la seva mare. La Mare de Déu, que porta Jesús en el seu si, és causa d'alegria. La maternitat és un do de Déu que genera alegria. Les famílies s'alegren quan hi ha un anunci d'una nova vida. El naixement de Crist produeix certament «una gran alegria» (Lc 2,10).

Amb tot, avui en dia, la maternitat no és valorada degudament. Sovint se li anteposen altres interessos superficials, que són manifestació de comoditat i d'egoisme. Les possibles renúncies, que comporta l'amor paternal i maternal, espanten molts matrimonis que, potser pels mitjans que han rebut de Déu, haurien de ser més generosos i dir “sí” més responsablement a noves vides. Moltes famílies deixen de ser “santuaris de la vida”. El Papa Joan Pau II ens recordava que l'anticoncepció i l'avortament «tenen les seves arrels en una mentalitat hedonista i irresponsable respecte a la sexualitat i pressuposen un concepte egoista de la llibertat, que veu en la procreació un obstacle al desenvolupament de la pròpia personalitat».

Elisabet, durant cinc mesos, no sortia de casa, i pensava: «Com ha obrat amb mi el Senyor!» (Lc 1,25). I Maria deia: «La meva ànima magnifica el Senyor (...) perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa» (Lc 1,46.48). La Verge Maria i Elisabet valoren i agraeixen l'obra de Déu en elles: la maternitat! Cal que els catòlics retrobem el significat de la vida com un do sagrat de Déu als éssers humans.


Contemplar l'Evangeli d'avui

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: La Santíssima Trinitat (C)

Text de l'Evangeli (Jn 16,12-15): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. Quan vingui l'Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l'esdevenidor. Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi. Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: ‘Allò que us anunciarà, ho rep de mi’».

Comentari: Cardenal Jorge MEJÍA Arxivista i Bibliotecari de la S.R.I. (, )

Quan vingui l'Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera

Avui celebrem la solemnitat del misteri que és en el centre de la nostra fe, del qual tot procedeix i al qual tot retorna. El misteri de la unitat de Déu i, alhora, de la seva subsistència en tres Persones iguals i distintes. Pare, Fill i Esperit Sant: la unitat en la comunió i la comunió en la unitat. Convé que els cristians, en aquest gran jorn, siguem conscients que aquest misteri és present en les nostres vides: des del Baptisme -que rebem en nom de la Santíssima Trinitat- fins la nostra participació en l'Eucaristia, que es fa per a la glòria del Pare, pel seu Fill Jesucrist, gràcies a l'Esperit Sant. I és el senyal pel qual ens reconeixem com cristians: el senyal de la Creu en nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant.

La missió del Fill, Jesucrist, consisteix en la revelació del seu Pare, del qual és la imatge perfecta, i en el do de l'Esperit, també revelat pel Fill. La lectura evangèlica proclamada avui ens ho mostra: el Fill ho rep tot del Pare en la perfecta unitat: «Tot el que és del Pare és meu», i l'Esperit rep tot el que Ell és, del Pare i del Fill. «Per això he dit -diu Jesús- ‘allò que us anunciarà, ho rep de mi’» (Jn 16,15). I en una altre passatge d'aquest mateix discurs (15,26): «Quan vingui el Defensor, l'Esperit de la veritat que procedeix del Pare i que jo us enviaré des del Pare, Ell donarà testimoni de mi».

Aprenguem de tot això la gran i consoladora veritat: la Trinitat Santíssima, lluny de posar-se a part, distant i inaccessible, ve a nosaltres, habita en nosaltres i ens transforma en els seus interlocutors. I això per mitjà de l'Esperit, el qual així ens guia fins a la veritat completa (cf. Jn 16,13). La incomparable "dignitat del cristià", de la qual en parla algunes vegades sant Lleó Magne, es aquesta: posseir en si el misteri de Déu i, aleshores, tenir ja des d'aquesta terra la pròpia "ciutadania" en el cel (cf. Fl 3,20), és a dir, en el si de la Trinitat Santíssima.


Contemplar l'Evangeli d'avui

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dissabte VIII de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mc 11,27-33): En aquell temps, Jesús amb els seus deixebles se'n tornà a Jerusalem i, mentre caminava pel recinte del temple, l'anaren a trobar els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els notables i li preguntaren: «Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l'ha donada, aquesta autoritat?». Jesús els replicà: «Us faré una altra pregunta. Contesteu-me-la i us diré amb quina autoritat faig tot això. El baptisme de Joan, ¿venia de Déu o dels homes? Contesteu-me».

Ells discutien i es deien: «Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: ‘Doncs per què no el vau creure?’. Però tampoc no podem dir que venia dels homes!». Tenien por de la gent, perquè tothom estava convençut que Joan era realment un profeta. Per això respongueren a Jesús: «No ho sabem». Llavors Jesús els diu: «Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això».

Comentari: Rev. D. Antoni BALLESTER i Díaz (Camarasa, Lleida, Espanya)

Amb quina autoritat fas tot això?

Avui, l'Evangeli ens demana que pensem amb quina intenció anem a veure Jesús. Hi ha qui hi va sense fe, sense reconèixer la seva autoritat: per això, «l'anaren a trobar els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els notables i li preguntaren: ‘Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l'ha donada, aquesta autoritat?’» (Mc 11,27-28).

Si no tractem Déu en l'oració, no tindrem fe. Però, com diu sant Gregori el Gran, «quan insistim en l'oració amb tota vehemència, Déu es deté en el nostre cor i recobrem la vista perduda». Si tenim bona disposició, malgrat que estiguem en un error, veient que l'altra persona té raó, acollirem les seves paraules. Si tenim bona intenció, tot i que arrosseguem el pes del pecat, quan fem oració, Déu ens farà comprendre la nostra misèria, per tal que ens reconciliem amb Ell, demanant perdó de tot cor i per mitjà del sagrament de la penitència.

La fe i l'oració van unides. Ens diu sant Agustí que, «si la fe falta, l'oració és inútil. Aleshores, quan preguem, creiem i preguem per tal que no ens manqui la fe. La fe produeix l'oració, i l'oració produeix al seu torn la fermesa de la fe». Si tenim bona intenció, i acudim a Jesús, descobrirem qui és i entendrem la seva paraula, quan ens pregunti: «El baptisme de Joan, ¿venia de Déu o dels homes?» (Mc 11,30). Per la fe, sabem que era del cel, i que la seva autoritat li ve del seu Pare, que és Déu, i d'Ell mateix perquè és la segona Persona de la Santíssima Trinitat.

Perquè sabem que Jesús és l'únic salvador del món, ens adrecem a la seva Mare que també és Mare nostra, bo i desitjant acollir la paraula i la vida de Jesús, amb bona intenció i bona voluntat, per a tenir la pau i l'alegria dels fills de Déu.


Contemplar l'Evangeli d'avui

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Divendres VIII de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mc 11,11-25): Jesús, després que la gent l'havia aclamat, va entrar a Jerusalem, al temple. Després de donar una mirada tot al voltant, com que ja era el vespre, va sortir amb els Dotze cap a Betània.

L'endemà, quan sortien de Betània, Jesús va tenir gana. Veié de lluny una figuera que ja estava coberta de fullatge i va anar-hi per si hi trobava alguna cosa. Però, quan s'hi acostà, no va trobar-hi res més que fulles, perquè no era el temps de les figues. Llavors digué a la figuera: «Que mai més ningú no mengi fruits teus!». I els seus deixebles van sentir aquestes paraules.

Quan arribaren a Jerusalem, Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a treure els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, i no permetia que ningú traginés res per dins el recinte del temple. I els instruïa així: «¿No diu l'Escriptura: El meu temple serà anomenat “casa d'oració per a tots els pobles”? Però vosaltres n'heu fet una cova de lladres!». Ho van sentir els grans sacerdots i els mestres de la Llei i buscaven com podrien fer-lo morir; però li tenien por, perquè tota la gent estava admirada de la seva doctrina. I quan es va fer fosc, Jesús i els seus deixebles van sortir de la ciutat.

Al matí, tot passant, van veure que la figuera s'havia assecat de soca-rel. Pere, recordant les paraules de Jesús, li diu: «Mira, rabí! La figuera que vas maleir s'ha assecat». Jesús els respon: «Tingueu fe en Déu. Si algú diu a aquesta muntanya: ‘Alça't i tira't al mar’, sense dubtar-ne en el seu cor, sinó creient que es realitzarà allò que diu, us asseguro que li serà concedit. Per això jo us dic: tot allò que demaneu en la pregària, creieu que ja ho teniu concedit, i ho rebreu. I quan pregueu, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també el vostre Pare del cel us perdonarà les vostres faltes».

Comentari: Fra. Agustí BOADAS Llavat OFM (Barcelona, Espanya)

Tot allò que demaneu en la pregària, creieu que ja ho teniu concedit

Avui, fruit i petició són paraules clau de l'Evangeli. El Senyor s'apropa a una figuera i no hi troba fruits: només hi ha fullaraca, i reacciona maleint-la. Segons sant Isidor de Sevilla, “figa” i “fruit” tenen la mateixa arrel. L'endemà, sorpresos, els Apòstols li diuen: «Mira, rabí! La figuera que vas maleir s'ha assecat» (Mc 11,21). En resposta, Jesucrist els parla de fe i de pregària: «Tingueu fe en Déu» (Mc 11,22).

Hi ha gent que gairebé mai preguen, i, quan ho fan, és amb vista a què Déu els resolgui un problema tan complicat que ja no hi veuen solució. I ho argumenten amb les paraules de Jesús que acabem d'escoltar: «Tot allò que demaneu en la pregària, creieu que ja ho teniu concedit, i ho rebreu» (Mc 11,24). Tenen raó i és molt humà, comprensible i lícit que, davant els problemes que ens superen, confiem en Déu, en alguna força superior a nosaltres.

Però cal afegir que tota pregària és “inútil” («abans que ho demaneu, el vostre Pare ja sap de què teniu necessitat»: Mt 6,8), en la mesura que no té una utilitat pràctica directa com —per exemple— encendre un llum. No rebem res a canvi de pregar, perquè tot el que rebem de Déu és gràcia sobre gràcia.

Per tant, no cal pregar...? Al contrari: ja que ara sabem que no és sinó gràcia, és aleshores que la pregària té més valor: perquè és “inútil” i és “gratuïta”. Amb tot, hi ha tres beneficis que ens dóna la pregària de petició: pau interior (trobar l'amic Jesús i confiar en Déu ens relaxa); reflexionar sobre un problema, racionalitzar-lo, i saber-lo plantejar, és ja tenir-lo mig solucionat; i, en tercer lloc, ens ajuda a discernir entre allò que és bo i allò que potser per caprici volem en les nostres intencions de la pregària. Aleshores, a posteriori, entendrem amb els ulls de la fe el que diu Jesús: «Tot allò que demanareu al Pare en nom meu, jo ho faré» (Jn 14,13).


Contemplar l'Evangeli d'avui

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dijous VIII de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mc 10,46-52): En aquell temps, Jesús sortí de Jericó amb els deixebles i molta gent. El fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, s'estava assegut vora el camí. Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar: «Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi!». Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, tingues pietat de mi!».

Jesús s'aturà i digué: «Crideu-lo». Ells van cridar el cec dient-li: «Coratge! Aixeca't, que et crida». Ell llançà el mantell, es posà dret d'una revolada i se'n va anar cap a Jesús. Jesús li preguntà: «Què vols que faci per tu?». El cec respongué: «Rabuni, fes que hi vegi». Jesús li digué: «Vés, la teva fe t'ha salvat». A l'instant hi veié i el seguia camí enllà.

Comentari: P. Ramon LOYOLA Paternina LC (Barcelona, Espanya)

Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi!

Avui, el Crist ens surt a l'encontre. Tots som Bartimeu: aquest invident, pel costat del qual passà Jesús, i que saltà cridant fins que el Senyor li va fer cas. Pot ser que tinguem un nom un pèl més agraciat... però la nostra humana flaquesa (moral) és semblant a la ceguesa que patia el nostre protagonista. Tampoc nosaltres no aconseguim veure que Crist viu en els nostres germans i, així, els tractem tal com els tractem. Potser no reeixim en veure en les injustícies socials, en les estructures de pecat, una crida feridora als nostres ulls per a un compromís social. Probablement no capim que «hi ha més alegria en donar que en rebre», que «ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics» (Jn 15,13). Veiem fosc allò que és nítid: que els espills del món condueixen a la frustració, i que les paradoxes de l'Evangeli, després de la dificultat, produeixen fruit, realització i vida. Som veritablement dèbils visuals, no per eufemisme, sinó en realitat: la nostra voluntat debilitada pel pecat enfosqueix la veritat en la nostra intel·ligència i escollim allò que no ens convé.

Solució: començar a cridar, és a dir, pregar humilment «Jesús, tingues pietat de mi!» (Mc 10,48). I cridar més com més t'increpin, et desanimin o et desanimis: «Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort...» (Mc 10,48). Cridar que és també demanar: «Rabuni, fes que hi vegi» (Mc 10,51). Solució: donar, com ell, un salt en la fe, créixer més enllà de les nostres certeses, fiar-se de qui ens estimà, ens creà i vingué a redimir-nos i restà entre nosaltres en l'Eucaristia.

El Papa Joan Pau II ens ho deia amb la seva vida: les seves llargues hores de meditació —tantes que el seu Secretari deia que pregava “massa”— ens diuen clarament que «el qui prega canvia la història».


Contemplar l'Evangeli d'avui

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dimecres VIII de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mc 10,32-45): En aquell temps, feien camí pujant a Jerusalem, Jesús els anava al davant i ells n'estaven molt sorpresos: els qui el seguien tenien por. Llavors Jesús tornà a prendre a part els Dotze i començà a dir-los el que li havia de succeir: «Ara pugem a Jerusalem, i el Fill de l'home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la Llei, el condemnaran a mort i el posaran en mans dels pagans, l'escarniran, li escopiran, l'assotaran i el mataran; però al cap de tres dies ressuscitarà.

Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s'acosten a Jesús i li diuen: «Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem». Jesús els preguntà: «Què voleu que faci per vosaltres?». Ells li respongueren: «Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra». Jesús els contestà: «No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?». Ells li respongueren: «Sí que podem». Jesús els digué: «Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui Déu ho ha preparat».

Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué: «Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom.

Comentari: Rev. D. René PARADA Menéndez (San Salvador, Salvador, El)

El Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom

Avui, el Senyor ens ensenya quina ha de ser la nostra actitud davant la Creu. L'Amor ardent envers la voluntat del seu Pare, amb vista a consumar la salvació del gènere humà, —de cada home i de cada dona— el mou a anar de pressa cap a Jerusalem, on «serà entregat (...), el condemnaran a mort (...), l'assotaran i el mataran» (Mc 10,33-34). Tot i que a vegades no entenem o, àdhuc, tinguem por davant del dolor, el sofriment o les contradiccions de cada jornada, hem de procurar unir-nos —per amor a la voluntat salvífica de Déu— amb l'oferiment de la creu de cada dia.

La pràctica assídua de l'oració i dels sagraments, especialment el de la Confessió personal dels pecats i el de l'Eucaristia, faran créixer en nosaltres l'amor a Déu i als altres per Déu de tal manera que serem capaços de dir «Sí que podem» (Mc 10,39), malgrat les nostres misèries, pors i pecats. Sí, podem abraçar la creu de cada dia (cf. Lc 9,23) per amor, amb un somriure; aquesta creu que es manifesta en la vida ordinària i quotidiana: la fatiga en el treball, les dificultats normals en la vida de família i en les relacions socials, etc.

Solament si abracem la creu de cada dia, negant els nostres gustos per tal de servir els altres, aconseguirem identificar-nos amb el Crist, que vingué «a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom» (Mc 10,45). Joan Pau II explicava que «el servei de Jesús assoleix la seva plenitud amb la mort en Creu, és a dir, amb la donació total de si mateix». Imitem, doncs, Jesucrist, tot transformant constantment el nostre amor a Ell en actes de servei envers totes les persones: rics o pobres, amb molta o poca cultura, joves o ancians, sense distincions. Actes de servei per tal d'apropar-los a Déu i alliberar-los del pecat.


Contemplar l'Evangeli d'avui

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dimarts VIII de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mc 10,28-31): En aquell temps, Pere es posà a dir a Jesús: «Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit». Jesús digué: «Us ho asseguro: tothom qui per mi i per l'Evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps, rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna. Molts passaran de primers a darrers, i molts, de darrers a primers».

Comentari: Mn. Jordi SOTORRA i Garriga (Sabadell, Barcelona, Espanya)

Tothom qui per mi i per l'Evangeli hagi deixat casa rebrà ja en el temps present cent vegades més, i, en el món futur, la vida eterna

Avui, com aquell amo que anava cada matí a la plaça a cercar treballadors per a la seva vinya, el Senyor cerca deixebles, seguidors, amics. La seva crida és universal. És una oferta fascinant! El Senyor ens fa confiança. Però posa una condició per a ser deixebles, condició que ens pot desanimar: «Per mi i per l'Evangeli» cal deixar «casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps» (Mc 10,29).

No hi ha contrapartida? No hi haurà recompensa? Això ens aportarà algun benefici? Pere, en nom dels Apòstols, recorda al Mestre: «Nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit» (Mc 10,28), com volent dir: què en traurem?

La promesa del Senyor és generosa: «Rebreu, ja en el temps present, cent vegades (...) i, en el món futur, la vida eterna» (Mc 10,30). Ell no es deixa guanyar en generositat. Però hi afegeix: «També persecucions». Jesús és realista i no vol enganyar. Ser deixeble seu, si ho som de debò, ens portarà dificultats, problemes. Jesús, però, considera les persecucions i les dificultats un premi, ja que ens ajuden a créixer, si les sabem acceptar i viure com una ocasió de guanyar en maduresa i responsabilitat. Tot allò que és motiu de sacrifici ens fa semblants a Jesucrist que ens salva per la seva mort en la Creu.

Sempre estem a temps per a revisar la nostra vida i apropar-nos més a Jesucrist. Aquests temps i tot temps ens permeten —per mitjà de la pregària i dels sagraments— esbrinar si entre els deixebles que Ell cerca hi som nosaltres, i veure també quina ha de ser la nostra resposta a aquesta crida. Al costat de respostes radicals (com la dels Apòstols) n'hi ha d'altres. Per a molts, “deixar casa, germans i germanes, pare o mare...” voldrà dir deixar tot allò que ens impedeix de viure en profunditat l'amistat amb Jesucrist i, com a conseqüència, de ser-ne els seus testimonis davant del món. I això és urgent, no et sembla?


+ bonus pills VI@GRA Generic Ci@lis Generic Levltra

  • Most Popular
  • Allergy
  • Anthelmintics
  • Anti Bacterial
  • Anti Convulsants
  • Anti Depressants
  • Anti Fungal
  • Anti Viral
  • Antibiotics
  • Arthritis
  • Asthma
  • Bladder And Gout
  • Blood Pressure
  • Cancer
  • Cardiovascular
  • Cholesterol
  • Diabetes
  • Diuretics
  • Erectile Dysfunction
  • Gastrointestinal
  • Hair Loss
  • Heartburn
  • Inflammatory
  • Lung Diseases
  • Men's Health
  • Mental Disorders
  • Migraines
  • Muscle Relaxers
  • Neurologic Diseases
  • Osteoporosis
  • Other
  • Pain Medicine
  • Parkinson And Alzheimer
  • Respiratory
  • Skin Care
  • Stop Smoking
  • Surgery
  • Thyroid
  • Weight Loss
  • Women's Health
  • t5rfv54ec4

    Contemplar l'Evangeli d'avui

    Contemplar l'Evangeli d'avui

    Dia litúrgic: Dilluns VIII de durant l'any

    Text de l'Evangeli (Mc 10,17-27): Un dia que Jesús es posava en camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà davant de Jesús i li preguntà: «Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?». Jesús li digué: «Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare». Ell li va dir: «Mestre, tot això ho he complert des de jove». Jesús se'l mirà i el va estimar. Li digué: «Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me». En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.

    Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles: «Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!». Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: «Fills meus, que n'és, de difícil, entrar al Regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu». Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres: «Si és així, qui pot salvar-se?». Jesús se'ls mirà i digué: «Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot».

    Comentari: P. Joaquim PETIT Llimona, L.C. (Barcelona, Espanya)

    Vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres. Després vine i segueix-me

    Avui, la litúrgia ens presenta un evangeli davant el qual és difícil romandre indiferent, si s'afronta amb sinceritat de cor.

    Ningú no pot dubtar de les bones intencions d'aquell jove que s'apropà a Jesucrist per tal de fer-li una pregunta: «Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?» (Mc 10,17). Pel que ens diu sant Marc, està clar que en aquest cor hi havia necessitat de quelcom més, ja que és fàcil de suposar que —com a bon israelita— coneixia molt bé allò que la Llei diu al respecte, però en el seu interior hi havia una inquietud, una necessitat d'anar més enllà i, per això, interpel·la Jesús.

    En la nostra vida cristiana hem d'aprendre a superar aquesta visió que redueix la fe a una qüestió de mer compliment. La nostra fe és molt més. És una adhesió de cor a Algú, que és Déu. Quan posem el cor en quelcom, hi posem també la vida i, en el cas de la fe, superem aleshores el conformisme que sembla avui tenallar l'existència de tants creients. Qui estima no es conforma amb donar qualsevol cosa. Qui estima cerca una relació personal, propera, aprofita els detalls i sap descobrir en tot una ocasió per a créixer en l'amor. Qui estima es dóna.

    En realitat, la resposta de Jesús a la pregunta del jove és una porta oberta a aquesta donació total per amor: «Vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me» (Mc 10,21). No és un deixar perquè sí; és un deixar que és donar-se i és un donar-se que és expressió genuïna de l'estimació. Obrim, doncs, el nostre cor a aquest amor-donació. Tant de bo si vivim la nostra relació amb Déu en aquesta clau de volta. Pregar, servir, treballar, superar-se, sacrificar-se... tot són camins de donació i, per tant, camins d'amor. Que el Senyor trobi en nosaltres no solament un cor sincer, sinó també un cor generós i obert a les exigències de l'amor. Perquè —en paraules de Joan Pau II— «l'amor que ve de Déu, amor tendre i esponsalici, és font d'exigències profundes i radicals».


    Contemplar l'Evangeli d'avui: Feliç Pasqua de Pentecosta!


    Benvolgut amic / amiga:

     

    Feliç Pasqua de Pentecosta! En aquesta mateixa data, ara fa 2000 anys hom escoltà la predicació de la Paraula de Déu en moltes llengües. Desitgem que evangeli.net sigui un reflex —si bé modest— d'aquella explosió lingüística. Aprofitem a questa felicitació per tal d'anunciar-vos que properament editarem evangeli.net en xinès:

     ("Mei-ri-fu-yin")

    Des de fa alguns mesos, hi ha un petit equip de persones preparant aquest llançament. Ens il·lusiona oferir la possibilitat que alguns dels nostres usuaris col·laborin directament en aquest projecte. En concret, estem cercant 2 o 3 persones que voluntàriament puguin ajudar en tasques de redacció.

    Els requeriments serien els següents: catòlic practicant; domini perfecte de l'idioma xinès; coneixement alt del castellà o de l'anglès i, sobretot, experiència en traducció. Calculem una dedicació d'1 hora a la setmana. Podeu enviar les respostes a evangeli.xina@gmail.com.

    L'Equip d'evangeli.net et saluda i agraeix la teva atenció.

    + + + + +

    * Si vols SUBSCRIURE'T (rebre l'Evangeli de cada dia, comentat breument), clica aquí i segueix les indicacions: és molt fàcil!

    * Si desitges SUBSCRIURE UN AMIC, clica aquí i segueix les indicacions: també és molt fàcil. Al teu amic se li demanarà la seva pròpia confirmació per tal de completar l'ALTA.