Contemplar l'Evangeli d'avui

Subscriure un amic

Suspensió temporal

Donar de baixa

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dimecres XXII de durant l'any

Escoltar en àudio

Text de l'Evangeli (Lc 4,38-44): En aquell temps, Jesús sortí de la sinagoga i entrà a casa de Simó. La sogra de Simó tenia una febre molt alta, i van demanar a Jesús que fes alguna cosa per ella. Jesús se li acostà, va increpar la febre, i la febre la va deixar. Ella es va aixecar a l'instant i es posà a servir-los. Quan s'hagué post el sol, tots els qui tenien malalts afectats per diverses malalties els anaven portant cap a Jesús. Ell imposava les mans a cada un i els curava. De molts en sortien dimonis cridant i dient-li: «Tu ets el Fill de Déu!». Però Jesús els increpava i no els deixava parlar, perquè sabien que era el Messies.

Un cop s'hagué fet de dia, sortí i se n'anà en un lloc solitari. La gent el buscava i, quan van arribar al lloc on ell era, el volien retenir perquè no els deixés. Però Ell els digué: «També haig d'anunciar el Regne de Déu a les altres poblacions, que per això he estat enviat». I anava predicant per les sinagogues del país dels jueus.

Comentari: Mn. Homer VAL i Pérez (Barcelona, Espanya)

«Ell imposava les mans a cada un i els curava. De molts en sortien dimonis cridant»

Avui ens trobem davant d'un clar contrast: la gent que cerca Jesús i Ell que guareix tota "malaltia" (començant per la sogra de Simó Pere); alhora, «sortien dimonis cridant» (Lc 4,41). És a dir: bé i pau, d'una banda; mal i desesperació, de l'altra.

No és la primera ocasió que apareix el diable "sortint", és a dir, fugint de la presència de Déu entre xiscles i exclamacions. Recordem també l'endimoniat de Gèrasa (cf. Lc 8,26-39). Sobta, però, que el propi diable "reconegui" Jesús i que, com en el cas de Gèrasa, és ell mateix qui surt a trobar Jesús (això sí, ben rabiós i empipat perquè la presència de Déu el destorbava en la seva vergonyosa tranquil·litat).

Tantes vegades també nosaltres pensem que trobar-nos amb Jesús és un destorb! Ens destorba haver d'anar a Missa el diumenge; ens neguiteja pensar que fa molt que no dediquem un temps a la pregària; ens avergonyim de les nostres errades, en comptes d'anar al Metge de la nostra ànima a demanar senzillament perdó... ¡Pensem si no és el Senyor qui ha de venir a trobar-nos, car nosaltres fem el "ronso" per a deixar la nostra petita "cova" i sortir a l'encontre del qui és el Pastor de les nostres vides! D'això se'n diu, senzillament, tebiesa.

Hi ha un diagnòstic per a tot això: atonia, falta de tensió de l'ànima, angoixa, curiositat desordenada, hiperactivitat, peresa espiritual amb les coses de la fe, pusil·lanimitat, ganes d'estar sol amb un mateix... I hi ha també un antídot: deixar de mirar-se un mateix i posar-se mans a l'obra. Fer el petit compromís de dedicar una estona cada dia a mirar i a escoltar Jesús (d'això en diem pregària): Jesús ho feia, ja que «un cop s'hagué fet de dia, sortí i se n'anà en un lloc solitari» (Lc 4,42). Fer el petit compromís de vèncer l'egoisme en una petita cosa cada dia pel bé dels altres (d'això en diem estimar). Fer el petit-gran compromís de viure cada dia en coherència amb la nostra vida cristiana.

Vols ajudar-nos? Si t'ha agradat molt aquest comentari, si us plau fes clic aquí.

Contemplar l'Evangeli d'avui

Subscriure un amic

Suspensió temporal

Donar de baixa

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dimarts XXII de durant l'any

Escoltar en àudio

Text de l'Evangeli (Lc 4,31-37): En aquell temps, Jesús va baixar a Cafarnaüm, població de Galilea, i els dissabtes hi ensenyava. La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè parlava amb autoritat. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d'un dimoni, un esperit maligne, que es posà a cridar amb tota la força: «Ah! Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu!». Però Jesús el va increpar dient: «Calla i surt d'aquest home!». Llavors el dimoni el llançà allà al mig i en va sortir sense fer-li cap mal. Tots quedaren molt sorpresos i comentaven entre ells: «Què és tot això? Dóna ordres amb autoritat i amb poder als esperits malignes i els fa sortir!». I la seva fama s'escampava per tots els indrets d'aquella regió.

Comentari: Mn. Joan BLADÉ i Piñol (Barcelona, Espanya)

«La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè parlava amb autoritat»

Avui veiem com l'activitat d'ensenyar fou per a Jesús la missió central de la seva vida pública. La prèdica, però, de Jesús era molt distinta a la dels altres mestres i això feia que la gent se n'estranyés i se n'admirés. Certament, tot i que el Senyor no havia estudiat (cf. Jn 7,15), desconcertava amb els seus ensenyaments, perquè «parlava amb autoritat» (Lc 4,32). El seu estil de parlar tenia l'autoritat de qui se sap el "Sant de Déu".

Precisament, aquella autoritat del seu parlar era el que donava força al seu llenguatge. Utilitzava imatges vives i concretes, sense sil·logismes ni definicions; paraules i imatges que extreia de la mateixa naturalesa quan no de la Sagrada Escriptura. No hi ha dubte que Jesús era bon observador, home proper a les situacions humanes: al mateix temps que el veiem ensenyant, també el contemplem a prop de les persones tot fent-los el bé (amb guaricions de malalties, amb expulsions de dimonis, etc.). Llegia en el llibre de la vida de cada dia experiències que li servien després per a ensenyar. Tot i aquest material tant elemental i "rudimentari", la paraula del Senyor era sempre profunda, inquietant, radicalment nova, definitiva.

La cosa més gran del parlar de Jesucrist era el compaginar l'autoritat divina amb la més increïble senzillesa humana. Autoritat i senzillesa eren possibles en Jesús gràcies al coneixement que tenia del Pare i la seva relació d'amorosa obediència amb Ell (cf. Mt 11,25-27). És aquesta relació amb el Pare el que explica l'harmonia única entre la grandesa i la humilitat. L'autoritat del seu parlar no s'ajustava als paràmetres humans; no hi havia competència, ni interessos personals o lluïssor. Era una autoritat que es manifestava tant en la sublimitat de la paraula o de l'acció com en la humilitat i senzillesa. No hi va haver en els seus llavis ni la lloança personal, ni altivesa, ni crits. Mansuetud, dolcesa, comprensió, pau, serenor, misericòrdia, veritat, llum, justícia... foren l'aroma que envoltava l'autoritat dels seus ensenyaments.

Vols ajudar-nos? Si t'ha agradat molt aquest comentari, si us plau fes clic aquí.

Contemplar l'Evangeli d'avui

Subscriure un amic

Suspensió temporal

Donar de baixa

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: 29 d'Agost: El martiri de sant Joan Baptista

Text de l'Evangeli (Mc 6,17-29): En aquell temps, Herodes havia fet agafar Joan i l'havia fet encadenar a la presó, a causa d'Herodies, la dona del seu germà Filip, amb la qual ell s'havia casat. Joan deia a Herodes: «No t'és permès de conviure amb la dona del teu germà». Herodies odiava Joan i el volia fer matar, però no podia, perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i sant, el respectava i el protegia; quan el sentia, quedava molt perplex, però l'escoltava de bon grat.

L'ocasió es va presentar quan Herodes, amb motiu del seu natalici, va oferir un banquet als seus alts funcionaris, als tribuns de l'exèrcit i als personatges importants de Galilea. Durant el convit entrà la filla d'Herodies a ballar, i va agradar tant a Herodes i als convidats que el rei digué a la noia: «Demana'm el que vulguis i t'ho donaré». I li féu aquest jurament: «Et donaré el que em demanis, ni que sigui la meitat del meu regne». La noia va sortir i preguntà a la seva mare: «Què haig de demanar?». Ella li respongué: «El cap de Joan Baptista». La noia tornà a entrar, se'n va anar decidida cap al rei i li demanà: «Vull que ara mateix em donis en una safata el cap de Joan Baptista». El rei es va posar molt trist, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats no volgué contrariar-la. Immediatament, doncs, envià un guarda amb l'ordre de portar el cap de Joan. El guarda va anar a la presó i el va decapitar. Després dugué el cap en una safata, el donà a la noia, i la noia el donà a la seva mare. Quan els deixebles de Joan ho van saber, anaren a endur-se el seu cos i li donaren sepultura.

Comentari: Fra Josep Mª MASSANA i Mola OFM (Barcelona, Espanya)

«Joan deia a Herodes: 'No t'és permès de conviure amb la dona del teu germà'»

Avui recordem el martiri de sant Joan Baptista, el Precursor del Messies. Tota la vida del Baptista gira entorn a la Persona de Jesús, de manera que sense Ell, l'existència i la tasca del Precursor del Messies no tindria sentit.

Ja des de les entranyes de la seva mare, sent la proximitat del Salvador. L'abraçada de Maria i Elisabet, dues futures mares, va obrir el diàleg dels dos infants: el Salvador santificava Joan, i aquest saltava d'entusiasme dins del ventre de la seva mare.

En la seva missió de Precursor mantingué aquest entusiasme —que etimològicament significa "estar ple de Déu"—, li preparà els camins, li aplanà les rutes, li rebaixà els turons, l'anuncià ja present, i l'assenyalà amb el dit com a Messies: «Mireu l'Anyell de Déu» (Jn 1,36).

Al capvespre de la seva existència, Joan en predicar la llibertat messiànica als qui eren captius dels seus vicis, és empresonat: «Joan deia a Herodes: 'No t'és permès de conviure amb la dona del teu germà'» (Mc 6,18). La mort del Baptista és el testimoniatge martirial centrat en la Persona de Jesús. Va ser el seu Precursor en la vida, i també el precedeix ara en la mort sagnant.

Sant Beda ens diu que «és tancat, en la tenebra d'una masmorra, el qui havia vingut a donar testimoni de la Llum, i havia merescut de la boca del mateix Crist (...) ser anomenat "torxa ardent i lluminosa". Fou batejat amb la seva pròpia sang aquell a qui abans fou concedit de batejar el Redemptor del món».

Tant de bo que la festa del Martiri de sant Joan Baptista ens entusiasmi, en el sentit etimològic del mot, i així, plens de Déu, també donem testimoni de la nostra fe en Jesús amb valentia. Que la nostra vida cristiana també giri entorn de la Persona de Jesús, que li donarà el seu ple significat.

Vols ajudar-nos? Si t'ha agradat molt aquest comentari, si us plau fes clic aquí.

New programs shop

Get the great di cc scou zx nts on popular so qoo ft hf wa xur re today at www.greatdigitalrivervalley.com.ua
All s sjr of yx wa bt re is instantly available to do xfs wnl kdz oad - No Need Wait!
ALL OUR SO xcl FTW mu ARE tq S ON ALL EUROPEAN LANGUAGES -
USA, English, France, Italy, Spanish, German and more!!!

SO um FTW ibt ARE:
Windows 7 Ultimate 32 bit	89.95
Windows 7 Ultimate 64 bit	89.95
Office Professional Plus 2010 32-bit	89.95
Office Professional Plus 2010 64-bit	89.95
Adobe Photoshop CS5 Extended	69.95
Office Professional 2007	69.95
Adobe Acrobat 9 Pro Extended	59.95
Windows XP Professional with Service Pack 3	59.95
Office Home and Student 2007	49.95

Also we have so mu tp ch s kkk of hp t for MA jo CIN ffz TO zwq SH!!!
Adobe Creative Suite 5 Master Collection for MAC	259.95
Adobe Creative Suite 5 Design Premium for MAC	179.95
Microsoft Office 2008 Standart Edition for MAC	119.95
Aperture 3 for MAC	79.95
Adobe Photoshop CS5 Extended for MAC	69.95

To re xgr vi nx ew full list of the offers, v ia is hw it www.greatdigitalrivervalley.com.ua

Fantastic software brands

Get the great di lsd scou eit nts on popular so pnn ft rrv wa lt re today at www.greatdigitalrivervalley.com.ua
All s ewl of de wa ofx re is instantly available to do nmj wnl sz oad - No Need Wait!
ALL OUR SO sd FTW ws ARE jn S ON ALL EUROPEAN LANGUAGES -
USA, English, France, Italy, Spanish, German and more!!!

SO hm FTW us ARE:
Windows 7 Ultimate 32 bit	89.95
Windows 7 Ultimate 64 bit	89.95
Office Professional Plus 2010 32-bit	89.95
Office Professional Plus 2010 64-bit	89.95
Adobe Photoshop CS5 Extended	69.95
Office Professional 2007	69.95
Adobe Acrobat 9 Pro Extended	59.95
Windows XP Professional with Service Pack 3	59.95
Office Home and Student 2007	49.95

Also we have so mu vt ch s baz of mpa t for MA ys CIN vb TO wm SH!!!
Adobe Creative Suite 5 Master Collection for MAC	259.95
Adobe Creative Suite 5 Design Premium for MAC	179.95
Microsoft Office 2008 Standart Edition for MAC	119.95
Aperture 3 for MAC	79.95
Adobe Photoshop CS5 Extended for MAC	69.95

To re fj vi ee ew full list of the offers, v aof is tf it www.greatdigitalrivervalley.com.ua

Contemplar l'Evangeli d'avui

Subscriure un amic

Suspensió temporal

Donar de baixa

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Diumenge XXII (A) de durant l'any

Escoltar en àudio

Text de l'Evangeli (Mt 16,21-27): En aquell temps, Jesús començà a explicar als deixebles que calia que anés a Jerusalem i que patís molt de part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia. Llavors Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo dient: «Déu te'n guard, Senyor! A tu això no et passarà». Però Jesús es girà i digué a Pere: «Vés-te'n d'aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes».

Aleshores Jesús digué als seus deixebles: «Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà. Què en trauria l'home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què no donaria l'home a canvi de la seva vida? Perquè el Fill de l'home ha de venir amb els seus àngels en la glòria del seu Pare, i llavors pagarà a cadascú segons les seves obres. Us asseguro que alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist el Fill de l'home venint en el seu Regne».

Comentari: Mn. Joaquim MESEGUER García (Sant Quirze del Vallès, Barcelona, Espanya)

«Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi»

Avui contemplem Pere —figura senyera i gran testimoni i mestre de la fe— també com a home de carn i ossos, amb virtuts i febleses, com cadascú de nosaltres. Hem d'agrair als evangelistes que ens hagin presentat la personalitat dels primers seguidors de Jesús amb realisme. Pere, que fa una excel·lent confessió de fe —com veiem en l'Evangeli del Diumenge XXI— i mereix un gran elogi per part de Jesús i la promesa de l'autoritat màxima dins de l'Església (cf. Mt 16,16-19), rep també del Mestre una severa amonestació, perquè en el camí de la fe encara li queda molt per aprendre: «Vés-te'n d'aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes» (Mt 16,23).

Escoltar l'amonestació de Jesús a Pere és un bon motiu per a fer un examen de consciència sobre el nostre ésser cristià. ¿Som de debò fidels a l'ensenyament de Jesucrist, fins al punt de pensar realment com Déu, o més aviat ens emmotllem a la manera de pensar i als criteris d'aquest món? Al llarg de la història, els fills de l'Església hem caigut en la temptació de pensar segons el món, de recolzar-nos en les riqueses materials, de buscar amb afany el poder polític o el prestigi social; i de vegades ens mouen més els interessos mundans que no pas l'esperit de l'Evangeli. Davant d'aquests fets, se'ns torna a plantejar la pregunta: «¿Què en trauria l'home de guanyar tot el món si perdia la vida?» (Mt 16,26).

Després d'haver posat les coses en clar, Jesús ens ensenya què vol dir pensar com Déu: estimar, amb tot el que això comporta de renúncia en bé del proïsme. Per això, el seguiment del Crist passa per la creu. És un seguiment entranyable, perquè «amb la presència d'un amic i capità tan bo com Crist Jesús, que s'ha posat a l'avançada en els patiments, es pot sofrir tot: és ajut i encoratja; no falla mai, és un veritable amic» (Santa Teresa d'Àvila). I..., quan la creu és signe de l'amor sincer, aleshores es converteix en lluminosa i en signe de salvació.

Vols ajudar-nos? Si t'ha agradat molt aquest comentari, si us plau fes clic aquí.

Contemplar l'Evangeli d'avui

Subscriure un amic

Suspensió temporal

Donar de baixa

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dissabte XXI de durant l'any

Escoltar en àudio

Text de l'Evangeli (Mt 25,14-30): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. A un li donà cinc talents; a l'altre, dos, i a l'altre, un —a cada un segons la seva capacitat—, i després se'n va anar. Immediatament, el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. Igualment, el qui n'havia rebut dos en va guanyar dos més. Però el qui n'havia rebut un se'n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu amo.

»Al cap de molt de temps arriba l'amo d'aquells servents i es posa a passar comptes amb ells. Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient: 'Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n'he guanyat cinc més'. L'amo li va dir: 'Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor'. Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué: 'Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n'he guanyat dos més'. L'amo li va dir: 'Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor'.

»Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué: 'Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu'. Però l'amo li va respondre: 'Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos. Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents'».

Comentari: Mn. Albert SOLS i Lúcia (Barcelona, Espanya)

«Un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar el seus béns»

Avui, contemplem la paràbola dels talents. En Jesús apreciem com un moment de canvi d'estil en el seu missatge: l'anunci del Regne ja no es limita tant a senyalar la seva proximitat com a la descripció del seu contingut mitjançant narracions: és l'hora de les paràboles!

Un gran home decideix emprendre un llarg viatge, i confia tot el patrimoni als seus servents. Podia haver-lo distribuït en parts iguals, però no ho feu així. Donà a cada un segons llur capacitat (cinc, dos i un talents). Amb aquells diners podia cada servent capitalitzar l'inici d'un bon negoci. Els dos primers es llençaren a l'administració dels dipòsits, però el tercer —per por o per peresa— preferí guardar-lo bo i eludint tota inversió: es tancà en la comoditat de la seva pobresa.

El senyor tornà i... exigí la rendició de comptes. Premià la valentia dels dos primers, que duplicaren el dipòsit confiat. El tracte amb el criat "prudent" fou molt distint.

Dos mil anys després, el missatge de la paràbola segueix tenint una gran actualitat. Les modernes democràcies caminen envers una progressiva separació entre Església i els Estats. Això no és dolent, tot el contrari. Amb tot, aquesta mentalitat global i progressiva amaga un efecte secundari, perillós per als cristians: esdevenir la imatge viva d'aquell tercer criat a qui l'amo (figura bíblica de Déu Pare) reprotxà amb gran severitat. Sense malícia, per pura comoditat o per por, tenim el perill d'amagar i reduir la fe cristiana a l'entorn privat de família i amics íntims. L'Evangeli no pot restar en una lectura i estèril contemplació. Hem d'administrar amb valentia i risc la nostra vocació cristiana en el propi ambient social i professional, tot proclamant la figura del Crist amb les paraules i el testimoni.

Comenta sant Agustí: «Aquells qui prediquem la paraula de Déu als pobles no estem tan allunyats de la condició humana i de la reflexió recolzada en la fe que no advertim els nostres perills. Però ens consola el que, on és el nostre perill per causa del ministeri, allí tenim l'ajut de les vostres oracions».

Vols ajudar-nos? Si t'ha agradat molt aquest comentari, si us plau fes clic aquí.

Contemplar l'Evangeli d'avui

Subscriure un amic

Suspensió temporal

Donar de baixa

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Divendres XXI dedurant l'any

Escoltar en àudio

Text de l'Evangeli (Mt 25,1-13): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles aquesta paràbola: «Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l'espòs. N'hi havia cinc que no tenien seny i cinc que eren assenyades. Les que no tenien seny van prendre les seves torxes, però no es van endur oli. En canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes. Com que l'espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. A mitjanit es va sentir un clam: 'L'espòs és aquí. Sortiu a rebre'l!'. Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes. Les noies sense seny van dir a les assenyades: 'Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s'apaguen'. Les assenyades respongueren: 'Potser no n'hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i us en compreu'. Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l'espòs, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les noces. I la porta quedà tancada. Finalment arribaren també les altres noies i deien: 'Senyor, Senyor, obre'ns!'. Però ell va respondre: 'Us asseguro que no us conec'. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora».

Comentari: Mn. Joan Ant. MATEO i García (La Fuliola, Lleida, Espanya)

«Us asseguro que no us conec»

Avui, Divendres XXI del temps de durant l'any, el Senyor ens recorda a l'Evangeli que cal estar sempre vigilants i preparats per trobar-nos amb Ell. A mitjanit, a qualsevol moment, poden trucar a la porta i convidar-nos a sortir a rebre el Senyor. La mort no demana cita prèvia. De fet, «no sabeu ni el dia ni l'hora» (Mt 25,13).

Vigilar no significa viure amb por i angoixa. Vol dir viure de manera responsable la nostra vida de fills de Déu, la nostra vida de fe, esperança i caritat. El Senyor espera contínuament de nosaltres la nostra resposta de fe i amor, constants i pacients, enmig de les ocupacions i preocupacions que van teixint el nostre viure.

I aquesta resposta només la podem donar nosaltres, tu i jo. Ningú ho pot fer en lloc nostre. Això és el que significa la negativa de les verges prudents a cedir el seu oli per la llàntia apagada de les verges nècies: «Val més que aneu als qui en venen i us en compreu» (Mt 25,9). Així, la nostra resposta a Déu és personal i intransferible.

No esperem per un "demà" —que potser no vindrà— per a encendre la llàntia del nostre amor per l'Espòs. Carpe diem! Cal viure en cada segon de la nostra vida tota la passió que un cristià ha de sentir pel seu Senyor. És una dita coneguda, però que no està malament que la recordem: «Viu cada dia de la teva vida com si fos el primer dia de la teva existència, com si fos l'únic dia de què disposem, com si fos el darrer dia de la nostra vida». Una crida realista a la conversió necessària i raonable que hem de portar a terme.

Què Déu ens faci la gràcia en la seva gran misericòrdia que no hàgim de sentir en l'hora suprema: «Us asseguro que no us conec» (Mt 25,12), és a dir, «no heu tingut cap relació ni tracte amb mi». Tractem el Senyor en aquesta vida de manera que esdevinguem coneguts i amics seus en el temps i en la eternitat.

Vols ajudar-nos? Si t'ha agradat molt aquest comentari, si us plau fes clic aquí.

Boletín ECODES - Erradicar los productos tóxicos del sistema financiero, eventos y noticias de actualidad.

Si no puedes ver correctamente este boletín pincha aquí Síguenos en Hazte fan en Boletín electrónico Ecodes Nº 107 - 07_08/11 ECODES realiza otros dos boletines electrónicos, descúbrelos y suscríbete si aún no los recibes. >> Boletín Salud y Medio Ambiente [VER boletines] [Suscríbete] >> Boletín Alianza por el Agua [VER boletines] [Suscríbete] ECODES pide que la prohibición temporal de la CNMV de las ventas en corto sea permanente y no esté limitada a 16 valores Los daños que causa son mayores que sus presuntos beneficios. Estamos viviendo una crisis financiero/económica enorme y en ella estamos constatando que existen productos financieros que crean valor para la economía real y otros cuyo único fin es facilitar los ingresos a los especuladores. Ahora se han prohibido temporalmente uno de estos productos financieros que crean muy poco valor para la economía real y que pueden causar enorme daño… ¿por qué se autorizaron?. El sistema financiero en las últimas décadas se ha "autonomizado" de la economía real y, en ocasiones, ha creado productos muy provechosos para los especuladores y muy perniciosos para las empresas y para la sociedad en general. Por el bien de la economía mundial y-si bien los piensan –por el propio bien del sistema financiero es necesario erradicar los productos tóxicos. LEER más... Operación CeroCO2: juega y demuestra cómo se puede frenar el cambio climático y la pobreza Frenar el cambio climático y la pobreza son dos de los grandes retos a los que no enfrentamos. ECODES y la AECID te ofrecen esta aplicación que te permite demostrar cómo hacerlo y participar en la manifestación virtual. Pedimos que los gobiernos se comprometan a reducir sus emisiones y a destinar fondos adicionales para ayudar a los países en desarrollo a frenar el cambio climático y la pobreza. Súmate y participa en la Operación CeroCO2. [ PARTICIPA ] Y más novedades CeroCO2... CeroCO2 Lanza su nueva web Tras 6 años de experiencia ayudando a entidades y particulares a calcular reducir y compensar su huella de carbono, CeroCO2 renueva su web con nuevas calculadoras interactivas, proyectos de compensación de emisiones con co-beneficios sociales y una gran cantidad de experiencias CeroCO2. [ VER web CeroCO2 ] Tres nuevas entidades obtienen el Sello CeroCO2 Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat [VER] EUQUALITY NETWORKS S.L.U [VER] Respiro Madrid [VER] Jornadas – Preservación de los bosques amazónicos mediante la custodia medioambiental y el desarrollo Del 20 al 22 de octubre en Sucumbíos, Ecuador. Las jornadas se llevarán a cabo dentro del proyecto del mismo nombre, concedido por la AECID a la Asociación Huauquipura y a Ecodes en la convocatoria de subvenciones de la AECID del año 2008. El objetivo de las jornadas es presentar la experiencia de custodia medioambiental de la Fundación PRODAS junto a la Federación de Mujeres de Sucumbios, conocer diferentes experiencias de custodia en Latinoamérica y el Caribe, definir posibles actuaciones en otras zonas así como la potenciación de la Cooperación Sur-Sur entre custodiadoras. [ Más información ] Conclusiones de la Jornada Empresas y Cooperación al desarrollo. Experiencias y desafíos El día 4 de julio se celebró en la sede de la CEZ (Confederación de Empresarios de Zaragoza) este seminario dirigido a empresas, a organizaciones empresariales y de la sociedad civil para debatir sobre la relación entre las empresas y la cooperación al desarrollo. El encuentro estaba promovido por ECODES y Proyecto Local y contaba con la colaboración de CEZ y con el apoyo de AECID. El seminario, que contó con una buena representación del tejido empresarial de Zaragoza interesados por acercarse a la de cooperación al desarrollo, se inició con una idea: es necesario actuar con humildad y reconocer que cada sector (privado, social o público) por si solo, no puede erradicar la pobreza. [ VER documento resumen ] [ VER ponencias ] Ya en Red las Ponencias del curso "Hacia un nuevo modelo productivo sostenible" ECODES organizó a mediados de julio, el curso titulado "Hacia un nuevo modelo productivo sostenible" en el marco de los cursos de verano de la UIMP- Sede Pirineos. En la página de la IUMP podéis encontrar las ponencias del curso. Os animamos a su lectura, en ellas vas a encontrar propuestas muy interesantes y novedosas para ir habiendo ese giro tan necesario hacia la sostenibilidad. Es posible pasar de la praxis a la práctica, para favorecer ese cambio tiene un papel fundamental la cooresponsabilidad. [ VER Ponencias ] [ VER Dossier de Prensa ] ¡ÚLTIMAS PLAZAS! Seminario - ¿Cómo pueden las ONG incidir en los foros internacionales?: Cumbre de Río +20 Zaragoza, 22 y 23 de septiembre de 2011. Seminario de formación, sobre cómo incidir en foros internacionales, dirigido a responsables de ONG españolas. Este seminario pretende ser un punto de partida para una preparación efectiva de propuestas para que los gobiernos renueven en Río su compromiso político con el desarrollo sostenible. Organizado por ECODES, Varda Group, Fundación Biodiversidad y la colaboración de Fundación CAI-ASC . [Más información y programa] [Preinscripción] 5º Concurso Internacional online de Cortos por el Consumo Responsable El "5º Concurso Internacional on line de cortos por el Consumo Responsable" pretende poner al servicio del consumo sostenible la producción artística y cultural, facilitando la utilización de los materiales artísticos como instrumentos de educación en valores. Organizado por ECODES y la Dirección General de Consumo del Gobierno de Aragón, el objetivo del concurso es difundir los valores de la sostenibilidad, entendida como la conjunción de la protección del territorio y del medio ambiente que lo sustenta, con el desarrollo social y económico de la sociedad que habita ese territorio. [ Bases del concurso y más información ] Suscríbete al boletín ECODES - Ver boletines anteriores Ecología y Desarrollo - Plaza San Bruno, 9, 50001 Zaragoza (España) Tel +34 976 298282 Fax +34 976 203092 www.ecodes.org En cumplimiento de la Ley 15/99 de Protección de Datos de Carácter Personal, la Fundación Ecología y Desarrollo le informa de lo siguiente: Sus datos personales forman parte de un grupo de ficheros automatizados responsabilidad de Fundación Ecología y Desarrollo, destinatario de la información que usted nos aportó voluntariamente o que ha sido obtenida de publicaciones oficiales, medios de comunicación o directamente de la entidad en la que usted desempeña su actividad pública. Estos ficheros cuentan con las medidas de seguridad exigidas legalmente. Sus datos se utilizan para el cumplimiento del objeto social de la Fundación, el cual no se podrá llevar a cabo sin esta información. Los derechos de oposición, acceso, rectificación y cancelación que la Ley le otorga, puede ejercerlos en el email ecodes@ecodes.org

Contemplar l'Evangeli d'avui

Subscriure un amic

Suspensió temporal

Donar de baixa

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dijous XXIde durant l'any

Escoltar en àudio

Text de l'Evangeli (Mt 24,42-51): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Prou que ho compreneu: si l'amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa. Per això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada. ¿Qui és el servent fidel i assenyat a qui l'amo ha confiat la gent de casa seva perquè els doni l'aliment al temps degut? Feliç aquell servent que l'amo, quan arriba, troba que ho fa així! Us asseguro que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servent era dolent i es deia: 'El meu amo tarda', i començava a pegar als seus companys, i se n'anava a menjar i beure amb els embriacs, vindrà l'amo el dia que menys s'ho espera i a l'hora que ell no sap; el castigarà i li farà compartir la sort dels malvats. Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents».

Comentari: +Mn. Albert TAULÉ i Viñas (Barcelona, Espanya)

«Estigueu a punt»

Avui, el text evangèlic ens parla de la incertesa del moment en què vindrà el Senyor: «No sabeu quin dia vindrà» (Mt 24,42). Si volem que ens trobi vetllant en el moment de la seva arribada, no ens podem distreure ni adormir: cal estar sempre a punt. Jesús posa molts exemples d'aquesta atenció: el que vigila per si ve un lladre, el servent que vol complaure el seu amo... Potser avui ens parlaria d'un porter de futbol que no sap quan ni de quina direcció li vindrà la pilota...

Però, potser, abans hauríem d'aclarir de quina vinguda se'ns parla. ¿Es tracta de l'hora de la mort?; ¿es tracta de la fi del món? Certament, són vingudes del Senyor que Ell ha deixat expressament en la incertesa per a provocar en nosaltres una atenció constant. Però, fent un càlcul de probabilitats, potser ningú de la nostra generació serà testimoni d'un cataclisme universal que posi fi a l'existència de la vida humana en aquest planeta. I, pel que fa a la mort, això només serà una vegada i prou. Mentre això no arribi, ¿no hi ha cap altra vinguda més propera davant la qual ens cal estar sempre a punt?

«Com passen els anys! Els mesos es redueixen a setmanes, les setmanes a dies, els dies a hores, les hores a segons...» (Sant Francesc de Sales). Cada dia, cada hora, a cada instant, el Senyor és prop de la nostra vida. A través d'inspiracions internes, a través de les persones que ens envolten, dels fets que es van succeint, el Senyor truca a la nostra porta i, com diu l'Apocalipsi: «Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi» (Ap 3,20). Avui, si combreguem, això tornarà a passar. Avui, si escoltem pacientment els problemes que un altre ens confia o donem generosament els nostres diners per socórrer una necessitat, això tornarà a passar. Avui, si en la nostra pregària personal rebem —de sobte— una inspiració inesperada, això tornarà a passar.

Vols ajudar-nos? Si t'ha agradat molt aquest comentari, si us plau fes clic aquí.

Contemplar l'Evangeli d'avui

Subscriure un amic

Suspensió temporal

Donar de baixa

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: 24 d'Agost: Sant Bartomeu, apòstol

Escoltar en àudio

Text de l'Evangeli (Jn 1,45-51): En aquell temps, Felip va trobar Natanael i li digué: «Hem trobat aquell de qui van escriure Moisès, en els llibres de la Llei, i també els profetes: és Jesús, fill de Josep, de Natzaret». Natanael li replicà: «De Natzaret en pot sortir res de bo?». Felip li diu: «Vine i ho veuràs». Quan Jesús veié Natanael que venia cap a ell, digué: «Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya». Li diu Natanael: «D'on em coneixes?». Jesús li respon: «Abans que Felip et cridés, t'he vist sota la figuera». Li diu Natanael: «Rabí, tu ets el Fill de Déu, tu ets el Rei d'Israel». Jesús li digué: «¿Creus només perquè t'he dit que t'havia vist sota la figuera? Coses més grans veuràs!». I afegí: «Us ho ben asseguro: veureu obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l'home».

Comentari: Mons. Christoph BOCKAMP Vicari Regional del Opus Dei a Alemanya (Bonn, Alemanya)

«Vine i ho veuràs»

Avui celebrem la festa de l'apòstol sant Bartomeu. L'evangelista sant Joan relata la seva primera trobada amb el Senyor amb tanta vivacitat que se'ns fa fàcil d'endinsar-nos en l'escena. Són diàlegs de cors joves, directes, francs... divins!

Jesús troba Felip casualment i li diu «segueix-me» (Jn 1,43). Poc després, Felip, entusiasmat per l'encontre amb Jesucrist, cerca el seu amic Natanael per tal de comunicar-li que —finalment— ha trobat aquell que Moisès i els profetes esperaven: «Jesús, fill de Josep, de Natzaret» (Jn 1,45). La resposta que rep no és entusiasta, sinó escèptica: «De Natzaret en pot sortir res de bo?» (Jn 1,46). A gairebé tot el món passa quelcom semblant. És freqüent que a cada ciutat, a cada poble hom pensi que de la ciutat, del poble veí no pot eixir res que pagui la pena... allí tots serien ineptes... I a l'inrevés.

Felip, però, no es desanima. I, ja que són amics, no dóna més explicacions, sinó que diu: «Vine i ho veuràs» (Jn 1,46). Va, i la seva primera trobada amb Jesús és el moment de la seva vocació. Allò que aparentment és una casualitat, en els plans de Déu, estava llargament preparat. Per a Jesús, Natanael no és un desconegut: «Abans que Felip et cridés, t'he vist sota la figuera» (Jn 1,48). De quina figuera? Potser era un lloc preferit de Natanael on solia dirigir-se quan volia reposar, pensar, romandre sol... Malgrat que sempre sota l'amorosa mirada de Déu. Com tots els homes, en tot moment. Però per tal d'adonar-se d'aquest amor infinit de Déu a cadascú, per tal d'ésser conscient que és a la meva porta i crida necessito una veu externa, un amic, un "Felip" que em digui: «Vine i ho veuràs». Algú que em porti al camí que sant Josepmaria descrivia així: Cercar Crist; trobar Crist; estimar Crist.

Vols ajudar-nos? Si t'ha agradat molt aquest comentari, si us plau fes clic aquí.

Contemplar l'Evangeli d'avui

Subscriure un amic

Suspensió temporal

Donar de baixa

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dimarts XXI de durant l'any

Escoltar en àudio

Text de l'Evangeli (Mt 23,23-26): En aquell temps, Jesús digué: «Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el delme de la menta, del fonoll i del comí, però heu abandonat les coses més fonamentals de la Llei: la justícia, l'amor i la fidelitat! Calia complir això sense deixar allò altre. Guies cecs, que coleu un mosquit i us empasseu un camell! Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que purifiqueu per fora copes i plats mentre per dins els teniu plens de rapacitat i cobdícia! Fariseu cec, purifica primer la copa per dintre, i així també el defora serà pur».

Comentari: Gmà. Lluís SERRA i Llançana (Roma, Itàlia)

«Purifica primer la copa per dintre, i així també el defora serà pur»

Avui, Jesús pren una clara actitud de denúncia: «Ai de vosaltres (...)! Ai de vosaltres (...)!» (Mt 23,23.25). El seu objectiu són els mestres de la Llei i els fariseus, que representen classes poderoses perquè exerceixen sobre el poble un domini espiritual i moral. Com poden orientar la gent si són "guies cecs"? La seva ceguesa rau en la incoherència d'observar escrupolosament els petits detalls, que tenen la seva importància, i deixar de banda les coses fonamentals com la justícia, l'amor i la fidelitat. Tenen cura de la seva imatge, que no correspon amb el seu interior, ple de «rapacitat i cobdícia» (Mt 23,25). Curiosament, Jesús empra termes referents a aspectes econòmics.

L'Evangeli d'avui constitueix una invitació a què les persones i els grups més rellevants de les comunitats cristianes, és a dir, els seus guies, facin un examen de consciència. Respectem els valors fonamentals? Valorem més les normes que les persones? Imposem als altres allò que no som capaços de complir nosaltres mateixos? Parlem des de la suficiència de les nostres idees o des de la humilitat del nostre cor? Com deia Helder Càmara: «Voldria ser un toll d'aigua per reflectir el cel». Veu la gent en el seus pastors homes de Déu, que distingeixen l'accessori del fonamental? La feblesa mereix comprensió, la hipocresia provoca rebuig.

En escoltar l'Evangeli d'avui podem caure en un parany. Jesús parla als mestres de la Llei i als fariseus que són hipòcrites. També n'hi havia de sincers. Nosaltres podem pensar que aquest text es pot interpretar actualment per a bisbes i capellans. Certament que com a guies de les comunitats cristianes han d'estar atents a no caure en les actituds que Jesús denuncia, però cal recordar que tot creient —home i dona— pot allotjar en el seu interior un "fariseu cec". Jesús ens invita: «Purifica primer la copa per dintre, i així també el defora serà pur» (Mt 23,26). L'espiritualitat té les arrels a l'interior del cor.

Vols ajudar-nos? Si t'ha agradat molt aquest comentari, si us plau fes clic aquí.

Contemplar l'Evangeli d'avui

Subscriure un amic

Suspensió temporal

Donar de baixa

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dilluns XXI de durant l'any

Escoltar en àudio

Text de l'Evangeli (Mt 23,13-22): En aquell temps, Jesús digué: «Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que tanqueu a la gent l'entrada del Regne del cel! Vosaltres no hi entreu ni permeteu que hi entrin els qui voldrien entrar-hi. Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que recorreu mar i terra per guanyar un sol prosèlit i, quan el teniu, el feu mereixedor de l'infern el doble que vosaltres! Ai de vosaltres, guies cecs, que dieu: 'Si algú fa una prometença jurant pel santuari, no està obligat a res; però si la fa jurant per l'or que hi ha al santuari, queda obligat'! Estúpids i cecs! Què és més important: l'or que hi ha al santuari o el santuari que fa sagrat l'or? I dieu encara: 'Si algú fa una prometença jurant per l'altar, no està obligat a res, però si la fa jurant per l'ofrena que hi ha damunt l'altar, queda obligat'. Cecs! Què és més important: l'ofrena de damunt l'altar o l'altar que fa sagrada l'ofrena? Per tant, qui fa una prometença per l'altar, jura per l'altar i per tot el que hi és ofert, i qui fa una prometença pel santuari, jura pel santuari i per aquell qui hi resideix, i qui fa una prometença pel cel, jura pel tron de Déu i per aquell qui hi seu».

Comentari: P. Raimondo M. SORGIA Mannai OP (San Domenico di Fiesole, Florencia, Itàlia)

«Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que tanqueu a la gent l'entrada del Regne del cel»

Avui, el Senyor ens vol il·luminar sobre un concepte que en si mateix és elemental, però que pocs arriben a aprofundir: guiar un altre vers un desastre no és guiar cap a la vida, sinó cap a la mort. Qui ensenya a morir o a matar els altres no és un mestre de vida, sinó un "assassí".

El Senyor està avui —diríem— malhumorat, està justament enfadat amb els guies que extravien el proïsme i li treuen el gust per viure i, finalment, la vida mateixa: «Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que recorreu mar i terra per guanyar un sol prosèlit i, quan el teniu, el feu mereixedor de l'infern el doble que vosaltres!» (Mt 23,15).

Hi ha gent que intenta veritablement entrar en el Regne del cel, i treure-li aquesta il·lusió és una culpa certament greu. S'han apoderat de les claus d'entrada, però per a ells representen una "joguina", quelcom cridaner per a tenir-ho penjat del cinturó i res més. Els fariseus persegueixen els individus, i els "cacen" per a portar-los a la pròpia convicció religiosa; no a la de Déu, sinó a la pròpia; per tal de convertir-los no en fills de Déu, sinó de l'infern. Llur orgull no eleva vers el cel, no condueix a la vida, sinó a la perdició. Quina errada tan greu!

«Guies cecs —els diu Jesús—, que coleu un mosquit i us empasseu un camell!» (Mt 23,24). Tot resta capgirat, revolt; el Senyor repetidament ha intentat destapar les orelles i desvetllar els ulls als fariseus, però diu el profeta Zacaries: «Ells no volgueren escoltar, es van girar d'esquena i es van tapar les orelles per no sentir-hi» (Za 7,11). Aleshores, en el moment del judici, el jutge emetrà una sentència severa: «No us he conegut mai. Aparteu-vos de mi, vosaltres que obràveu el mal!» (Mt 7,23). No és suficient saber més: cal saber la veritat i ensenyar-la amb humil fidelitat. Recordem la dita d'un autèntic mestre de la saviesa, sant Tomàs d'Aquino: «Mentre exalcen la pròpia bravesa, els superbs envileixen l'excel·lència de la veritat!».

Vols ajudar-nos? Si t'ha agradat molt aquest comentari, si us plau fes clic aquí.