Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dimarts XIII de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mt 8,23-27):  En aquell temps, Jesús pujà a la barca, i els seus deixebles van anar amb Ell. Tot d'una es va aixecar una gran tempesta en el llac, fins al punt que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia. Ells van anar a despertar-lo i li deien: «Senyor, salva'ns, que ens enfonsem!». Ell els diu: «Per què sou tan covards, gent de poca fe?». Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l'aigua, i seguí una gran bonança. Aquells homes, admirats, deien: «Qui és aquest, que fins els vents i l'aigua l'obeeixen?».

Comentari: Fra. Lluc Torcal OSB cist (Monjo de Poblet)

«Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l'aigua, i seguí una gran bonança»

Avui, Dimarts XIII de durant l'any, la litúrgia ens ofereix un dels fragments més colpidors de la vida pública del Senyor. L'escena presenta una gran vivacitat, contrastant radicalment l'actitud dels deixebles i la de Jesús. Podem imaginar-nos l'agitació que regnà sobre la barca quan «tot d'una es va aixecar una gran tempesta en el llac, fins al punt que les onades cobrien la barca» (Mt 8,24), agitació que, però, no fou suficient per a despertar Jesús, que dormia. Van haver de ser els deixebles els qui en la seva desesperació despertessin el Mestre! «Senyor, salva'ns, que ens enfonsem!» (Mt 8,25).

L'evangelista se serveix de tot aquest dramatisme per revelar-nos l'autèntic ésser de Jesús. La tempesta no havia perdut la seva fúria i els deixebles continuaven plens d'agitació quan el Senyor, simplement i tranquil·la, s'aixecà, «va increpar els vents i l'aigua, i seguí una gran bonança» (Mt 8,26). De la Paraula increpatòria de Jesús en seguí la calma, calma que no anava destinada només a realitzar-se en l'aigua esverada del cel i de la mar: la Paraula de Jesús es dirigia sobretot a calmar els cors temorosos dels seus deixebles. «Per què sou tan covards, gent de poca fe?» (Mt 8,26).

Els deixebles passaren de la torbació i la por a l'admiració pròpia d'aquell que acaba d'assistir a quelcom d'impensable fins aleshores. La sorpresa, l'admiració, la meravella d'un canvi tan dràstic en la situació que vivien despertà en ells una pregunta central: «Qui és aquest, que fins els vents i l'aigua l'obeeixen?» (Mt 8,27). Qui és el qui pot calmar les tempestes del cel i de la terra i, alhora, les dels cors del homes? Només qui «dormint com a home en la barca, pot donar ordres als vents i al mar com a Déu» (Nicetes de Remesiana).

Quan pensem que el terra se'ns enfonsa, no oblidem que el nostre Salvador és Déu mateix fet home, el qual ens és proper per la fe.

Voldries ajudar-nos? Si t'ha agradat molt aquest comentari, si us plau fes click aquí.

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: 29 de Juny: Sant Pere i sant Pau, apòstols

Text de l'Evangeli (Mt 16,13-19):  En aquell temps, Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Felip, i preguntava als seus deixebles: «Qui diu la gent que és el Fill de l'home?». Ells respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, Jeremies o algun dels profetes». Ell els pregunta: «I vosaltres, qui dieu que sóc?». Simó Pere li respongué: «Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu». Llavors Jesús li va dir: «Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel».

Comentari: Mons. Pere Tena i Garriga, Bisbe Auxiliar de Barcelona (Catalunya)

«Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu»

Avui és un dia consagrat pel martiri dels apòstols sant Pere i sant Pau! «Pere, el capdavanter en la professió de la fe; Pau, el qui la posà a plena llum» (Prefaci). Avui és un dia per agrair la fe apostòlica, que és també la nostra, proclamada per aquestes dues columnes amb la seva predicació. És la fe que venç el món, perquè creu i anuncia que Jesús és el Fill de Déu: «Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu» (Mt 16,16). Les altres festes dels apòstols sant Pere i sant Pau miren altres aspectes, però avui contemplem allò que permet anomenar-los «iniciadors de la fe cristiana» (Col·lecta): amb el seu martiri confirmaren el seu testimoni.

La seva fe, i la força per al martiri, no els vingué de la seva capacitat humana. No fou cap home de carn i sang el qui va ensenyar a Pere qui era Jesús, sinó la revelació del Pare del cel (cf. Mt 16,17). Igualment, el reconeixement “d'aquell que ell perseguia” com a Jesús el Senyor fou ben bé, per Saule, obra de la gràcia de Déu. En ambdós casos, la llibertat humana que demana l'acte de fe recolza en l'acció de l'Esperit.

La fe dels apòstols és la fe de l'Església, una, santa, catòlica i apostòlica. Des de la confessió de Pere a Cesarea de Felip, «cada dia, en l'Església, Pere continua dient: ‘Vós sou el Crist, el Fill del Déu viu!’» (Sant Lleó el Gran). Des d'aleshores fins als nostres dies, una multitud de cristians de totes les èpoques, edats, cultures, i qualsevol altra cosa que pugui fer diferència entre els homes, ha proclamat unànimement la mateixa fe victoriosa.

Pel baptisme i la confirmació estem posats en el camí del testimoni, això és, del martiri. Cal que estiguem atents al “laboratori de la fe” que l'Esperit realitza en nosaltres (Joan Pau II), i que demanem amb humilitat poder experimentar l'alegria de la fe de l'Església.

Voldries ajudar-nos? Si t'ha agradat molt aquest comentari, si us plau fes click aquí.

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Diumenge XIII (B) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mc 5,21-43):  En aquell temps, Jesús travessà el llac amb la barca i va tornar a l'altra riba. Molta gent es reuní al seu voltant, i Ell es quedà vora l'aigua. Llavors arriba un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llança als peus i, suplicant-lo amb insistència, li diu: «La meva filleta s'està morint. Vine a imposar-li les mans perquè es curi i visqui». Jesús se n'anà amb ell. El seguia molta gent que l'empenyia pertot arreu.

Hi havia una dona que patia d'hemorràgies des de feia dotze anys. Havia sofert molt en mans de metges i s'hi havia gastat tot el que tenia, però no havia obtingut cap millora, sinó que anava de mal en pitjor. Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, perquè pensava: «Només que li pugui tocar la roba, ja em curaré». Immediatament va deixar de perdre sang i sentí dintre d'ella que estava guarida del mal que la turmentava. Jesús s'adonà a l'instant de la força que havia sortit d'ell i es girà per preguntar a la gent: «Qui m'ha tocat la roba?». Els seus deixebles li contestaren: «¿Veus que la gent t'empeny pertot arreu i encara preguntes qui t'ha tocat?». Però Jesús anava mirant al seu voltant per veure la qui ho havia fet. Llavors aquella dona, que sabia prou bé què li havia passat, tremolant de por es prosternà davant d'Ell i li va explicar tota la veritat. Jesús li digué: «Filla, la teva fe t'ha salvat. Vés-te'n en pau i queda guarida del mal que et turmentava».

Mentre Jesús encara parlava, en van arribar uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li: «La teva filla s'ha mort. Què en trauràs, d'amoïnar el Mestre?». Però Jesús, en sentir aquestes paraules, digué al cap de la sinagoga: «No tinguis por; tingues només fe». I no va permetre que l'acompanyés ningú, fora de Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arriben a casa del cap de la sinagoga, veu l'aldarull de la gent, que plorava i feia grans planys. Entra a la casa i els diu: «Què són aquest aldarull i aquests plors? La nena no és morta, sinó que dorm». Ells se'n burlaven, però Jesús els treu tots fora, i pren només el pare i la mare de la nena i els qui l'acompanyaven, entra al lloc on era la nena, l'agafa per la mà i li diu: «Talita, cum -que vol dir: ‘Noia, aixeca't’». A l'instant la noia es va aixecar i es posà a caminar. Tenia dotze anys. Tots quedaren sorpresos i no se'n sabien avenir. Però Jesús els prohibí que ho fessin saber a ningú. I els digué que donessin menjar a la noia.

Comentari: Fra Valentí Serra i Fornell (Barcelona, Catalunya)

«Tingues només fe»

Avui, sant Marc ens presenta una gernació de necessitats que s'apropa a Jesús-Salvador cercant consol i salut. Fins i tot, aquell dia s'obrí pas entre la multitud un home anomenat Jaire, el cap de la sinagoga, per tal d'implorar la salut de la seva filleta: «La meva filleta s'està morint. Vine a imposar-li les mans perquè es curi i visqui» (Mc 5,23).

Qui sap si aquell home coneixia Jesús de vista, de veure'l sovint a la sinagoga i, trobant-se tan desesperat, decidí invocar el seu ajut. En tot cas, Jesús copsant la fe d'aquell pare afligit accedí a la seva petició; només que mentre s'adreçava vers la seva casa arribà la nova que la noieta ja havia mort i que era inútil de molestar-lo: «La teva filla s'ha mort. Què en trauràs, d'amoïnar el Mestre?» (Mc 5,35).

Jesús, adonant-se de la situació, demanà a Jaire que no es deixés influir per l'ambient pessimista bo i dient-li: «No tinguis por, tingues només fe!» (Mc 5,36). Jesús demanà a aquell pare una fe més gran, capaç d'anar més enllà dels dubtes i de la por. En arribar a la casa de Jaire, el Messies retornà la vida a la noieta amb les paraules: «Talita, cum -que vol dir: ‘Noia, aixeca't’» (Mc 5,41).

També nosaltres hauríem de tenir més fe, aquella fe que no dubta davant les dificultats i proves de la vida, i que sap madurar en el dolor a través de la nostra unió amb el Crist, tal com ens suggereix el papa Benet XVI en la seva encíclica Spe Salvi (Salvats per l'esperança): «El que guareix l'home no és esquivar el sofriment i fugir davant el dolor, sinó la capacitat d'acceptar la tribulació, madurar en ella i trobar-hi un sentit mitjançant la unió amb Crist, que ha sofert amb amor infinit».

Voldries ajudar-nos? Si t'ha agradat molt aquest comentari, si us plau fes click aquí.

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dissabte XII de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mt 8,5-17):  En aquell temps, Jesús va entrar a Cafarnaüm. Un centurió l'anà a trobar i li suplicava: «Senyor, el meu criat és a casa al llit amb paràlisi i sofreix terriblement». Jesús li diu: «Vinc a curar-lo». El centurió li respon: «Senyor, jo no sóc digne que entris a casa meva; digues només una paraula i el meu criat es posarà bo. Perquè jo mateix, que estic sota les ordres d'un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: ‘Vés-te'n’, i se'n va, i a un altre: ‘Vine’, i ve, i al meu criat li mano: ‘Fes això’, i ho fa». Quan Jesús ho sentí, en quedà admirat i digué als qui el seguien: «Us asseguro que no he trobat ningú a Israel amb tanta fe. I us dic que vindrà molta gent d'orient i d'occident i s'asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel, mentre que els hereus del Regne seran llançats fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents». Després Jesús digué al centurió: «Vés-te'n, i que es faci tal com has cregut». I en aquell mateix moment el criat es va posar bo.

Jesús va arribar a casa de Pere i trobà que la sogra d'aquest era al llit amb febre. Llavors li tocà la mà, i la febre va deixar-la. Ella es va aixecar i es posà a servir-lo. Al vespre li van portar molts endimoniats. Jesús va treure els esperits malignes només amb la seva paraula, i va curar tots els malalts. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: «Ell va portar les nostres febleses i prengué damunt seu les nostres malalties».

Comentari: Mn. Xavier Jauset i Clivillé (Lleida, Catalunya)

«Senyor, jo no sóc digne que entris a casa meva; digues només una paraula i el meu criat es posarà bo»

Avui, a l'Evangeli, veiem l'amor, la fe, la confiança i la humilitat d'un centurió. Hi ha molt d'amor envers el seu criat. Es preocupa tant d'ell, que s'humilia davant Jesús i li demana: «Senyor el meu criat és al llit a casa, paralític i amb uns dolors terribles» (Mt 8,6). Aquesta sol·licitud pels altres, i sobretot per un criat, rep de Jesús una ràpida resposta: «Vinc a curar-lo» (Mt 8,7). I tot desemboca en un seguit d'actes de fe i confiança. El centurió no es creu digne i, juntament amb aquest sentiment, manifesta la seva fe davant Jesús i davant de tots els que hi eren, de tal manera que Jesús diu: «No he trobat dins d'Israel ningú que tingués tanta fe» (Mt 8,10).

Podríem preguntar-nos quina cosa mou Jesús a fer el miracle. ¡Quantes vegades demanem i sembla com si Déu no ens escoltés!, i això que sabem que Déu sempre ens escolta. ¿Què succeeix, doncs? Pensem que demanem bé, però, ¿ho fem com el centurió? La seva pregària no és pas egoista, és plena d'amor, humilitat i confiança. Sant Pere Crisòleg diu: «La força de l'amor no mesura les possibilitats (...). L'amor no discerneix, no reflexiona, no coneix raons. L'amor no és resignació davant la impossibilitat, no s'intimida davant cap dificultat». ¿És així la meva pregària?

«Senyor no sóc digne que entris a casa meva...» (Mt 8,8). És la resposta del centurió. ¿Són aquests els teus sentiments? ¿És aquesta la teva fe? «Només la fe pot copsar aquest misteri, aquesta fe que és el fonament i la base de tot allò que excedeix l'experiència i el coneixement natural» (Sant Màxim). Si és així també escoltaràs: «‘Vés-te'n a casa i que sigui tal com has cregut’, i el criat es posà bo» (Mt 8,13).

Santa Maria, Verge i Mare, mestra de fe, d'esperança i d'amor sol·lícit, ensenyeu-nos de pregar com cal per aconseguir del Senyor tot allò que ens convé.

Voldries ajudar-nos? Si t'ha agradat molt aquest comentari, si us plau fes click aquí.

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Divendres XII de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mt 8,1-4):  En aquell temps, Jesús baixà de la muntanya, i molta gent es posà a seguir-lo. Llavors es va acostar un leprós, es prosternà davant d'Ell i li deia: «Senyor, si voleu, em podeu purificar». Jesús va estendre la mà i el tocà dient: «Ho vull, queda pur». A l'instant quedà pur de la lepra. Jesús li digué: «Vigila de no dir-ho a ningú. Vés a fer-te examinar pel sacerdot i presenta l'ofrena que va ordenar Moisès: això els servirà de prova».

Comentari: Mn. Xavier Romero i Galdeano (Cervera-Lleida, Catalunya)

«Senyor, si voleu, em podeu purificar»

Avui, l'Evangeli ens mostra un leprós, adolorit i conscient de la seva malaltia, que s'acosta a Jesús amb aquesta petició: «Senyor, si voleu, em podeu purificar» (Mt 8,2). També nosaltres, veient tan a prop el Senyor i la llunyania del nostre cap, cor i mans del seu projecte, de la seva salvació, hauríem de ser àvids i capaços de formular la mateixa expressió del leprós: «Senyor, si voleu, em podeu purificar».

Però una pregunta s'imposa: Una societat que no té consciència de pecat, ¿pot demanar perdó al Senyor? ¿Pot demanar-li cap mena de purificació? Tots coneixem massa gent adolorida i amb cors ferits, però el seu drama és que no sempre és conscient de la seva situació personal. Malgrat tot, Jesús continua passant a prop nostre, dia rera dia (cf. Mt 28,20), bo i esperant la mateixa petició: «Senyor, si voleu...». Amb tot, cal també la nostra col·laboració. És clàssica la sentència de sant Agustí segons la qual «Déu, que et va crear sense tu, no et salvarà sense tu». Cal que siguem capaços de demanar al Senyor que ens ajudi, que vulguem canviar amb el seu ajut.

Algú podria preguntar-se: ¿per què és tan important adonar-se'n, convertir-se i desitjar canviar? Per la senzilla raó que, en cas contrari, continuaríem sense poder respondre afirmativament a la pregunta anterior, on dèiem que una societat que no tingui consciència de pecat difícilment sentirà el desig o la necessitat de cercar el Senyor per a formular la seva petició d'ajut.

És per això que quan arriba el moment del penediment, el moment de la confessió sacramental, és el moment de desfer-se del passat, de les xacres que infecten el nostre cos i la nostra ànima. No en dubtem pas: demanar perdó és un gran moment d'iniciació cristiana, perquè és el moment en què cau la bena dels ulls. ¿I si algú se n'adona de la seva situació i no vol convertir-se? Ja ho diu una dita popular: «Ulls que no volen veure, cor en pecat».

Voldries ajudar-nos? Si t'ha agradat molt aquest comentari, si us plau fes click aquí.

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dijous XII de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mt 7,21-29):  En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No tothom qui em diu: ‘Senyor, Senyor’, entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel. Aquell dia, molts em diran: ‘Senyor, Senyor, ¿no és cert que en nom teu vam profetitzar, i vam treure dimonis, i vam fer molts miracles?’. Llavors jo els diré clarament: ‘No us he conegut mai. Aparteu-vos de mi, vosaltres que obràveu el mal!’.

»Per això, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s'assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca. En canvi, tothom qui escolta aquestes meves paraules i no les compleix, s'assembla a un home sense seny que va construir la seva casa damunt de sorra. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa es va ensorrar: la seva ruïna fou completa».

Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, la gent va quedar admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei.

Comentari: Mn. Joan Pere Pulido i Gutiérrez (Molins de Rei-Barcelona, Catalunya)

«No tothom qui em diu: ‘Senyor, Senyor’, entrarà al Regne del cel»

Avui, ens colpeix l'afirmació rotunda de Jesús: «No entrarà al Regne del cel tothom qui em diu: ‘Senyor, Senyor’; hi entraran només els qui compleixen la voluntat del meu pare del cel» (Mt 7,21). Si més no, aquesta afirmació ens demana responsabilitat en la nostra condició de cristians, tot sentint la urgència de donar un bon testimoniatge de la nostra fe.

Edificar la casa sobre roca és una imatge clara que ens convida a valorar el compromís de fe, el qual no pot limitar-se només a unes paraules boniques, sinó que ha d'estar fonamentat en l'autoritat de les obres, impregnades de caritat. Un d'aquests dies de juny, l'Església recorda la vida de sant Pelai, màrtir de la castedat al llindar de la joventut. Sant Bernat, recordant la vida de Pelai, ens diu en el seu tractat sobre els costums i ministeri dels bisbes: «La castedat, per més bella que sigui, no té cap valor, ni mèrit, sense la caritat. Puresa sense amor és com la llàntia sense oli; però diu la saviesa: ¡Que bonica és la saviesa amb amor! Amb aquell amor que ens explica l'Apòstol: Que prové d'un cor net, d'una consciència recta i d'una fe sincera».

La paraula clara, amb la força de la caritat, manifesta l'autoritat de Jesús, la qual provocava la sorpresa als seus conciutadans: «La gent quedà sorpresa de la seva manera d'ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la Llei, sinó amb autoritat» (Mt 7,28-29). La nostra pregària i contemplació d'avui, ha d'anar acompanyada d'una reflexió seriosa: ¿Com parlo i actuo en la meva vida com a cristià? ¿Com concreto el meu testimoniatge? ¿Com concreto el manament de l'amor en la meva vida personal, familiar, laboral, etc.? No són les paraules ni les pregàries sense cap compromís les que hi compten, sinó el treball per viure d'acord amb el Projecte de Déu. La nostra pregària hauria de ser sempre una expressió del nostre desig de fer el bé i una petició d'ajuda, perquè reconeixem la nostra feblesa.

Senyor, que la nostra pregària sempre vagi acompanyada de la força de la caritat.

Voldries ajudar-nos? Si t'ha agradat molt aquest comentari, si us plau fes click aquí.

3ª edición del Concurso de Cortos por la Sostenibilidad

Estimados amigos:

En esta 3ª edición del Concurso de Cortos por la Sostenibilidad hemos recibido interesantes trabajos de toda España, de Argentina, Bolivia, Chile, México y Perú.

Desde Ecología y desarrollo hemos hecho una primera selección de 10 trabajos para la categoría de AGUA y otros 10 para la de TRANSPORTE SOSTENIBLE que hemos colgado en http://www.youtube.com/view_play_list?p=FB0BA02A79EC839B

Ahora nos gustaría que fuerais vosotros los que votarais a los 3 mejores cortos por la sostenibilidad.

Los 3 trabajos más votados en cada categoría serán valorados por el jurado, que elegirá a los ganadores de 1.500 €.

¡Esperamos contar con tus votos hasta el 30 de junio!

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dimarts XII de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mt 7,6.12-14):  En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No doneu als gossos les coses santes ni tireu les perles als porcs, perquè les trepitjaran i després encara es giraran per destrossar-vos. Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes. Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que condueix a la perdició, i són molts els qui hi entren. Però és estreta la porta i dur el camí que condueix a la vida, i són pocs els qui el troben».

Comentari: +Mn. Lluís Roqué i Roqué (Manresa-Barcelona, Catalunya)

«Entreu per la porta estreta»

Avui, Jesús fa tres recomanacions importants. Ens fixarem, però, en la darrera: «Entreu per la porta estreta» (Mt 7,13), per tal d'aconseguir la Vida en plenitud i ser sempre feliços, per evitar d'anar a la perdició i ser condemnats per sempre.

Si mires al teu voltant i la teva mateixa existència, comprovaràs fàcilment que tot allò que val costa, i que totes les coses que tenen cert nivell estan subjectes a la recomanació del Mestre: com han dit amb molta profunditat els Pares de l'Església, «per la creu arriben a compliment tots els misteris que contribueixen a la nostra salvació» (Sant Joan Crisòstom). En una ocasió em deia, en el llit de l'agonia, una anciana que havia patit molt en la seva vida: «Mossèn, si no assaboreixes la creu, no desitges el cel; si no hi ha creu no hi ha cel».

Tot això contradiu la nostra naturalesa caiguda, encara que hagi estat redimida. Per aquest motiu, a més de fer front a la nostra natural manera de ser, haurem d'anar contra corrent a causa de l'ambient de benestar que hom fonamenta en el materialisme i la fruïció incontrolada dels sentits, que busquen —al preu de deixar de ser— tenir més i més, gaudir del màxim plaer.

Seguint Jesús —que ha dit «Jo sóc la llum del món; el qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida» (Jn 8,12)—, ens adonem que l'Evangeli no ens condemna pas a una vida fosca, avorrida i infeliç; ben al contrari, ens promet i dóna la veritable felicitat. Només cal repassar les Benaurances i mirar els qui, havent entrat per la porta estreta, han estat molt feliços i han fet feliços els altres, obtenint —per haver cregut i esperat en Aquell que no defrauda— la recompensa de l'abnegació: «El cent per u en el temps present, i la vida eterna en l'altre» (Lc 18,30). Acompanya al “sí” de Maria la humilitat, la pobresa, la creu, però també el premi a la fidelitat i a l'entrega generosa.

Voldries ajudar-nos? Si t'ha agradat molt aquest comentari, si us plau fes click aquí.

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dilluns XII de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mt 7,1-5):  En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats. Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu? Com pots dir al teu germà: ‘Deixa'm que et tregui la brossa de l'ull’, si tu tens una biga en el teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germà».

Comentari: Mn. Jordi Pou i Sabaté (Sant Jordi Desvalls-Girona, Catalunya)

«Tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats»

Avui, l'Evangeli m'ha fet venir a la ment les paraules de la Mariscala en El cavaller de la Rosa, d'Hug von Hofmansthal: «En el com rau la gran diferència». De com fem una cosa en canviarà molt el resultat en molts aspectes de la nostra vida, sobretot, l'espiritual.

Jesús diu: «No judiqueu, i no sereu judicats» (Mt 7,1). Però Jesús també havia dit que hem de corregir el germà que està en pecat, i per això cal haver fet abans algun tipus de judici. Sant Pau mateix en els seus escrits judica la comunitat de Corint i sant Pere condemna Ananies i la seva esposa per falsedat. A rel d'això, sant Joan Crisòstom justifica: «Jesús no diu que no hem d'evitar que un pecador deixi de pecar, hem de corregir-lo sí, però no com un enemic que cerca revenja, sinó com el metge que aplica un remei». El judici, doncs, sembla que s'hauria de fer sobretot amb ànim de corregir, mai amb ànim de revenja.

Però encara més interessant és el que diu sant Agustí: «El Senyor ens adverteix de jutjar ràpidament i injustament (...). Pensem, primer, si nosaltres no hem tingut algun pecat semblant; pensem que som homes fràgils, i [judiquem] sempre amb la intenció de servir Déu i no nosaltres». Si en veure els pecats dels germans pensem en els nostres, no ens passarà, com diu l'Evangeli, que amb una biga a l'ull vulguem treure la brossa de l'ull del nostre germà (cf. Mt 7,3).

Si estem ben formats, veurem les coses bones i dolentes dels altres, quasi d'una manera inconscient: en farem un judici. Però mirar les faltes dels altres des dels punts de vista citats ens ajudarà en el com judiquem: ajudarà a no jutjar per jutjar, o per dir alguna cosa, o per tal de cobrir les nostres deficiències o, senzillament, perquè tothom ho fa. I, per acabar, sobretot tinguem en compte les paraules de Jesús: «Tal com mesureu sereu mesurats» (Mt 7,2).

Voldries ajudar-nos? Si t'ha agradat molt aquest comentari, si us plau fes click aquí.

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Diumenge XII (B) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mc 4,35-41):  Un dia, arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles: «Passem a l'altra riba». Deixaren, doncs, la gent i se'l van endur en la mateixa barca on es trobava. L'acompanyaven altres barques. Tot d'una es va aixecar un gran temporal; les onades es precipitaven dins la barca i l'anaven omplint. Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen: «Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?». Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l'aigua: «Silenci! Calla!». Llavors el vent va parar i seguí una gran bonança. Jesús els digué: «Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?». Ells van sentir un gran temor i es deien l'un a l'altre: «Qui és aquest, que fins el vent i l'aigua l'obeeixen?».

Comentari: Mn. Antoni Carol i Hostench (Sant Cugat del Vallès-Barcelona, Catalunya)

«Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?»

Avui —en aquests temps de «gran temporal»— ens veiem interpel·lats per l'Evangeli. La humanitat ha viscut drames que, com onades violentes, s'han precipitat sobre homes i pobles sencers, particularment durant el segle XX i l'albada del XXI. I, a vegades, ens brolla de l'ànima preguntar-li: «Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?» (Mc 4,38); si Vós veritablement existiu, si Vós sou Pare, per què aquests esdeveniments?

Davant del record dels horrors dels camps de concentració de la II Guerra Mundial, el Papa Benet es pregunta: «¿On era Déu en aquells dies? ¿Per què romangué en silenci? ¿Com pogué tolerar aquest excés de destrucció?». Una pregunta que Israel, ja en l'Antic Testament, es feia: «Per què dorms? ¿(...) Per què ens amagues la mirada i oblides el dolor que ens oprimeix? (Sl 44,24-25).

Déu no respondrà aquestes preguntes: a Ell li podem demanar tot menys el perquè de les coses; no tenim dret a passar-li comptes. En realitat, Déu hi és i hi és tot parlant; som nosaltres els qui no hi som [en la seva presència] i, per tant, no oïm la seva veu: «Nosaltres —diu Benet XVI— no podem escrutar el secret de Déu. Solament hi veiem fragments i ens equivoquem si volem fer-nos jutges de Déu i de la història. En aquest cas, no estaríem defenent l'home, sinó que contribuírem només a la seva destrucció».

En efecte, el problema no és que Déu no existeixi o que no hi sigui, sinó que els homes visquem com si Déu no existís. Heus aquí la resposta de Déu: «Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?» (Mc 4,40). Això diu Jesús als apòstols, i el mateix li digué a santa Faustina Kowalska: «Filla meva, no tinguis por de res, Jo sempre sóc amb tu, tot i que sembli que no hi sóc».

Fem el propòsit de no preguntar-li més, i, en lloc d'això, comprometem-nos a pregar i respectar la seva voluntat i..., aleshores hi haurà menys drames... i, astorats, exclamarem: «Qui és aquest, que fins el vent i l'aigua l'obeeixen?» (Mc 4,41). —Jesús, en Vós confio!

Voldries ajudar-nos? Si t'ha agradat molt aquest comentari, si us plau fes click aquí.

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dissabte després del Diumenge II després de Pentecosta: El Cor Immaculat de Maria

Text de l'Evangeli (Lc 2,41-51):  Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. Quan Ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. Acabats els dies de la celebració, quan se'n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n'adonessin. Pensant que era a la caravana, van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo.

Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes. En veure'l allà, els seus pares van quedar sorpresos, i la seva mare li digué: «Fill meu, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia». Ell els respongué: «Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare?». Però ells no comprengueren aquesta resposta. Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor. Jesús es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes.

Comentari: Mn. Jordi Pascual i Bancells (Salt-Girona, Catalunya)

«La seva mare conservava tot això en el seu cor»

Avui celebrem la memòria del Cor Immaculat de Maria. Un cor sense taca, ple de Déu, obert totalment a escoltar-lo i a obeir-lo. El cor, en el llenguatge de la Bíblia, es refereix al nucli més profund de la persona, d'on brollen tots els pensaments, paraules i obres. Què brolla del Cor de Maria? Fe, obediència, tendresa, disponibilitat, esperit de servei, fortalesa, humilitat, senzillesa, agraïment, i tot un reguitzell inacabable de virtuts.

Per què? La resposta la trobem en les paraules de Jesús: «On està el teu tresor hi tindràs el teu cor» (Mt 6,21). El tresor de Maria és el seu Fill, i en Ell hi té posat tot el seu cor; els pensaments, paraules i obres de Maria tenen com a origen i com a fi contemplar i agradar al Senyor.

L'Evangeli d'avui ens en dóna una bona mostra. Després de narrar-nos l'escena del nen Jesús perdut i trobat al temple, ens diu: «La seva mare conservava tot això en el seu cor» (Lc 2,51). Sant Gregori de Nisa comenta: «Déu es deixa contemplar pels qui tenen el cor purificat». Què guarda Maria en el seu cor? Des de l'Encarnació fins a l'Ascensió de Jesús al cel, passant per les hores amargues del Calvari, són tants i tants records meditats i aprofundits: l'alegria de la visita de l'àngel Gabriel manifestant-li el designi de Déu per Ella, el primer petó i la primera abraçada a Jesús acabat de néixer, els primers passos del seu Fill a la terra, el veure com anava creixent en saviesa i en gràcia, la seva “complicitat” en les noces de Canà, les ensenyances de Jesús en la seva predicació, el dolor salvador de la Creu, l'esperança en el triomf de la Resurrecció...

Demanem-li a Déu de tenir el goig d'estimar-lo cada dia més perfectament, amb tot el cor, com a bons fills de la Verge Maria.

Voldries ajudar-nos? Si t'ha agradat molt aquest comentari, si us plau fes click aquí.

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús (B)

Text de l'Evangeli (Jn 19,31-37):  En aquell temps, era divendres, per als jueus era el dia de la preparació, i els cossos no es podien quedar a la creu durant el repòs del dissabte, més quan aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això els jueus van demanar a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els seus cossos. Hi anaren, doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i les de l'altre que havia estat crucificat amb Jesús.

Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames, però un dels soldats li traspassà el costat amb un cop de llança, i a l'instant en va sortir sang i aigua. El qui ho veié en dóna testimoni, i el seu testimoni és digne de crèdit. Ell mateix sap que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu. En efecte, tot això va succeir perquè s'havia de complir allò que diu l'Escriptura: ‘No li han de trencar cap os’. I en un altre lloc l'Escriptura diu: ‘Miraran aquell que han traspassat’.

Comentari: P. Raimondo Sorgia Mannai, OP (San Domenico di Fiesole-Florència, Itàlia)

«Un dels soldats li traspassà el costat amb un cop de llança»

Avui se'ns ofereix davant els ulls del cos —millor encara, davant dels “ulls interiors”, il·luminats per la fe— la figura del Crist que, tot just mort en Creu, tingué el costat obert pel cop de la llançada infligida pel centurió. «A l'instant en va sortir sang i aigua» (Jn 19,34). Espectacle angoixós i, alhora, eloqüentíssim! No hi ha ni el més mínim espai per a sostenir la tesi d'algun que afirma una mort aparent: Jesús és certament mort al 100%. És més, aquella misteriosa “aigua”, que no hauria de sortir d'un cos sa, normal, ens indica, segons la ciència mèdica moderna, que el Crist deuria haver mort a causa d'un infart o, com ho deien els nostres avantpassats, amb el cor rebentat. Només en aquest cas hom verifica la separació del sèrum dels glòbuls rojos. Això explicaria aquell anòmal “sang i aigua”.

Crist, per tant, és mort veritablement, i és mort sigui a causa dels nostres pecats, sigui pel seu més viu i principal desig: poder cancel·lar els nostres pecats. «Amb la meva mort he vençut la mort i he exalçat l'home a la sublimitat del cel» (Melitó de Sardis). Déu, que ha mantingut la promesa de ressuscitar el seu Fill, mantindrà també la segona promesa: ens ressuscitarà també a nosaltres i ens enlairarà a la seva pròpia dreta. Posa, però, una condició mínima: creure en Ell i deixar-se salvar per Ell. Déu no imposa a ningú el seu amor en detriment de la humana llibertat.

En fi, sobre aquell Home que ha patit la llançada en el seu cor, «miraran aquell que han traspassat» (Jn 19,37). En dóna confirmació també l'Apocalipsi: «Mireu, ve enmig dels núvols, i tothom el veurà amb els propis ulls, fins aquells qui el van traspassar» (Ap 1,7). Aquesta és una sagrada exigència de la divina justícia: a la fi, també aquells que l'han refusat obstinadament, l'hauran de reconèixer. Fins i tot, el tirà autoidòlatra, l'assassí despietat, l'ateu superb..., tots, sense excepció s'hauran d'agenollar-se davant d'Ell, tot reconeixent-lo com el ver, únic Déu. ¿No és millor, aleshores, ser-li des d'ara amics?

Voldries ajudar-nos? Si t'ha agradat molt aquest comentari, si us plau fes click aquí.

EBCENTER PwC&IESE

Si no puede visualizar este documento, por favor pulse http://www.iese.edu/es/ad/eb-center/2009/Junio1/2009_1Q_JUNIO.asp

Newsletter e-business Center PwC&IESE Análisis del impacto de las TIC en las organizaciones y su entorno http://www.ebcenter.org 1-15 de junio de 2009 Imprimir CON LUPA Google Wave revoluciona el escenario colaborativo ESTUDIOS Estudio anual sobre salarios y política laboral en el sector de la electrónica, las tecnologías de la información y las telecomunicaciones 2008 La crisis no frena el espectacular crecimiento del tráfico IP BUSCADOR DE TENDENCIAS Las barreras entre la informática y las telecomunicaciones se siguen difuminando La privacidad en las redes sociales ¿una batalla perdida? CONOCIMIENTO EBCENTER Amy Shuen: Cómo puede la Web 2.0 ayudar a su empresa a hacer más con menos   Recursos de interés Buzón de sugerencias Enviar a un amigo Gestionar suscripción Archivo de Newsletters Suscríbase a la newsletter Enlaces relacionados e-business Center ISblog PwC IESE CON LUPA Google Wave revoluciona el escenario colaborativo Por Sandra Sieber, profesora del IESE Si la existencia de una competencia imaginativa y brillante es el mejor estímulo para la innovación, Microsoft no puede quejarse: Google mantiene el acelerador en la carrera de las tecnologías online apurando al límite las posibilidades de la colaboración. Leer Arriba   ESTUDIOS Estudio anual sobre salarios y política laboral en el sector de la electrónica, las tecnologías de la información y las telecomunicaciones 2008 Fecha: Mayo 2009 Fuente: AETIC Sinopsis: Con esta herramienta, AETIC ayuda a los profesionales y a los departamentos de recursos humanos a seguir la evolución de los salarios, las condiciones laborales y las tendencias de empleo del sector español de las TIC. Su edición más reciente precisa que los empleados mejor pagados son los directores comerciales, que han visto subir un 5,06% sus retribuciones desde 2005, con una media de 96.940 euros anuales; y constata el creciente número de mujeres que trabajan en el mismo, que representan ahora el 40% del total de la fuerza laboral en las TIC. Predominan los titulados, que ya representan el 57%, en su mayoría procedentes de Informática y en segundo lugar de Telecomunicaciones. La mayoría hace jornada partida, si bien crece el porcentaje de quienes gozan de horario flexible. Los profesionales con contrato fijo, que ya eran mayoría alcanzan ahora el 85%. La media de edad se sitúa entre los 33 y los 40 años y las titulaciones más demandadas son Informática, que desde 2005 roza el 30%;  seguida de Telecomunicaciones, en torno al 20%; Económicas, 9,5%, e Industriales, con un 7%. El dato más sorprendente, que parece ir a contracorriente de la tendencia económica, es que más de la mitad de las empresas encuestadas esperan aumentar sus plantillas a lo largo de 2009. Este estudio se basa en las informaciones obtenidas de los departamentos de recursos humanos de 70 empresas, que dan empleo a un total de 67.046 empleados y contempla 80 categorías profesionales, que desempeñan sus actividades en los departamentos comercial, administrativo, técnico-desarrollo, administrativo-finanzas, explotación, mantenimiento, compras-logística, y planta. Leer más   La crisis no frena el espectacular crecimiento del tráfico IP Título: Visual Networking Index (VNI) Forecast and Methodology, 2008-2013 Fecha: Junio 2009 Fuente: Cisco Systems Sinopsis: El uso de Internet sigue disparándose en todo el mundo en número de usuarios, en el aprovechamiento de sus recursos y en la sofisticación creciente de sus servicios, lo que da pie a especulaciones más o menos realistas sobre sus consecuencias. Una forma de ajustar mejor tales cálculos consiste en consultar el informe anual que elabora Cisco Systems, uno de los actores de Internet con más experiencia en este campo. La más reciente edición de su informe anual pronostica que la crisis económica sólo frenará muy levemente el progreso de Internet, que en 2013 será casi cuatro veces más grande que este año. El tránsito IP global alcanzará los 667 exabytes en cuatro años o, lo que es igual, dos tercios de un zettabyte. El zettabyte (ZB), equivale a mil millones de terabytes (TB), o 1021 bytes). Entre 2008 y 2013 el tráfico crecerá un 40% anual y en 2013 se habrá multiplicado por cinco. El documento, en formato PDF, incluye tablas del trafico global IP, detalladas por tipo, segmento, zona y año y destaca muy especialmente el papel del vídeo en ese espectacular crecimiento del tráfico, alentado por la disponibilidad de múltiples dispositivos, con pantallas cada vez más grandes. En 2013, alrededor del 64% del tráfico de móviles corresponderá a aplicaciones de vídeo, desde la TV-IP, el vídeo on demand, servicios de videovigilancia, videoconferencia y otros muchos recursos multimedia. Leer más (inglés)   Arriba   BUSCADOR DE TENDENCIAS Las barreras entre la informática y las telecomunicaciones se siguen difuminando La reciente oleada de teléfonos móviles inteligentes de Nokia, Palm y Apple acorta las distancias entre el consumidor final y los proveedores de servicios y aplicaciones, una tendencia que fue objeto de nuestra anterior newsletter en "La Movilidad opta por la venta directa". Otra característica es que suponen un nuevo paso hacia la supresión de las barreras entre las telecomunicaciones y la informática. En "Apple y Nokia desenvainan sus nuevos 'smartphones", Cinco Días llama la atención sobre la rivalidad entre Nokia, el gigante mundial de los móviles, que conserva un 36% de cuota, y el emergente Apple. Sus respectivos nuevos lanzamientos, el N97 e iPhone 3GS, afirma, son dos "auténticos ordenadores" de cuya disputa "saldrá victorioso el conjunto del sector". Se apoya en las previsiones de Jupiter Research, que prevé que la venta de smartphones crezca un 95%, con 300 millones de unidades en 2013, alcanzando el 23% de la cuota del total del mercado mundial de móviles. También dedica un recuadro al Palm Pre, equipado con el nuevo sistema operativo webOS y que apareció el pasado 6 de junio en Estados Unidos de la mano de la operadora Sprint. Para Le Monde, esta "batalla del nomadismo se ganará a nivel del sistema operativo, como Microsoft ganó la de los ordenadores de sobremesa con Windows hace una veintena de años". Su artículo "Cuando los smartphones y el mini-PC no son más que uno" constata el decisivo papel que juegan las plataformas en la confluencia entre los smartphones y los mini-PC y traza el panorama no sólo de las más conocidas (Simbyan, que impulsa Nokia, OS de Apple, Windows Mobile de Microsoft, Blackberry de RIA, Android de Google o Web OS de Palm) sino que detalla una nueva generación de iniciativas que están irrumpiendo y que buscan ser el puente ideal entre el móvil y el ordenador. Artículos en Europa Press, BusinessWeek (inglés), PCWorld (inglés) y Technology Review   La privacidad en las redes sociales ¿una batalla perdida? En Internet, la privacidad completa no se puede garantizar y las redes sociales no son una excepción. A finales de año The Guardian tomaba nota de un curioso efecto de ello. Nuestra newsletter de la segunda quincena de febrero publicaba el artículo Aviso: los ataques a la privacidad pueden perjudicar seriamente la imagen de sus autores. En marzo, el NYT informaba sobre los riesgos para la privacidad que supuso un problema que afectó a Google. Ante la escalada de este tipo de problemas proliferan las denuncias y alarmas de los foros y organizaciones especializadas, pero cuando se trata de las redes sociales y sus repercusiones en la reputación digital de los profesionales suele recomendarse únicamente el uso de nombres supuestos o guardar el anonimato. Sin embargo, según el artículo Desenmascarando a los usuarios de las redes sociales, esta práctica tampoco garantiza la privacidad. Publicado en Technology Review, se hace eco de un reciente estudio de la Universidad de Texas según el cual resulta posible extraer información significativa de los miembros de las redes sociales utilizando las conexiones entre los usuarios aún cuando se han eliminado la mayoría de nombres, direcciones y otras formas de identificación personal. "Mediante una serie de pruebas realizadas en Flickr, la página para compartir fotos, y el servicio de micro blogs Twitter, los investigadores de Texas fueron capaces de identificar a un tercio de los usuarios que poseían cuentas en ambos sitios". Los algoritmos utilizados por los investigadores dieron un margen de error de sólo el 12%. Otro artículo relacionado, publicado en la misma revista, Las redes sociales esconden la privacidad en el armario, divulga un trabajo que defiende la posibilidad de que exista "una razón económica tras la dificultad de encontrar y configurar los controles de privacidad en muchas redes sociales". Según el profesor de Cambridge Joseph Bonneau, uno de los autores del estudio, "para la red social, tú tienes más valor cuanta más información compartas en el sitio”. El estudio revela que "Bebo, LinkedIn y Gaia Online son las que poseen mejores prácticas de privacidad, y Badoo, CouchSurfing y MyLife las más débiles (...) y Facebook y MySpace se encuentran en la mitad del ranking". Como ejemplo de que otra práctica es posible, el citado profesor cita la red de negocios Xing, que encripta todas las interacciones. De todos modos, Bonneau no se hace muchas ilusiones: “una forma segura de utilizar la red es asumiendo que todo lo que publiquemos tarde o temprano se hará público”. Arriba   CONOCIMIENTO EBCENTER Amy Shuen: Cómo puede la Web 2.0 ayudar a su empresa a hacer más con menos Amy Shuen es una autoridad mundial en los modelos de negocio y la economía de la innovación de Silicon Valley. Ha impartido clases sobre iniciativa emprendedora, estrategia y finanzas en el sector de la alta tecnología en las universidades estadounidenses de Wharton y Berkeley. Actualmente es profesora de Práctica de la dirección de empresas en CEIBS, la Escuela de Negocios Internacional China Europe de Shanghai. Su éxito de ventas Web 2.0: A Strategy Guide explica a los directivos cómo integrar la Web 2.0 y transformar lo que hacen según el nuevo paradigma empresarial, un paso que mejorará su cuenta de resultados. En mayo de 2009 Shuen visitó Barcelona para impartir en el IESE un seminario sobre “lo positivo de la crisis” a partir de su investigación sobre los modelos de innovación empresarial en China y Estados Unidos. Durante su visita concedió una entrevista a Sandra Sieber, profesora asociada y titular del Departamento de Sistemas de la Información del IESE. Ver entrevista (inglés) Arriba   Las opiniones expresadas en esta newsletter son responsabilidad de sus autores. Copyright 2009 e-business Center PricewaterhouseCoopers & IESE Business School. Todos los derechos reservados. Puede redistribuir, reenviar o copiar este documento, sin hacer modificaciones al mismo, siempre y cuando no lo use con fines comerciales. Debe incluir esta nota de copyright, así como la dirección http://www.ebcenter.org. Con arreglo a lo dispuesto en la LOPD 15/1999, IESE, Universidad de Navarra (en adelante IESE), informa que la información de carácter personal utilizada para este envío está incluida en un fichero cuyo responsable es IESE. Si desea ejercer sus derechos de acceso, rectificación, cancelación y/o oposición, puede enviar un correo electrónico a ebcenter@iese.edu © IESE Business School - Universidad de Navarra Barcelona (+34) 93 253 42 00 Munich (+49) 89 24 20 97 90 Madrid (+34) 91 211 30 00 New York (+1) 212 956 04 00 Propiedad Intelectual Privacidad Home IESE MBAs y PhD Executive Education Investigación Comunidad