Time, Money, Keeping you from earning the Dgeree you deserve? business and center and madrid

Want the deg ylw ree but can't find the ti zza me?


WHAT A GRE flk AT ID xzr EA!
We pro umo vide a co un ncept that will allow anyone with sufficient work experience to obtain a fully verifiable Un da ivers dmq ity Deg mhh ree.
Ba uk chel apo ors, Ma wb ste bq rs or ev sc en a Do gm cto lu rate.
Think of it, within four to six weeks, you too could be a co oxt lle mev ge gr qwh adu ul ate.
Many people sh om are the same fru rnr stra mg tion, they are all doing the work of the person that has the de tez gree and the person that has the d erh egree is getting all the mo kv ney.
Do not you think that it is time you were paid fair comp jwh ensa qq tion for the level of work you are already doing?
This is your chance t ojz o fin zgd ally make the right move and receive your due benefits.
If you are like most people, you are more than qu vl alif ngu ied with your experience, but are lacking that pre cou stig lbj ious piece of paper known as a di veo plo tqc ma that is often the pas ty sp vig ort to suc wyo cess.

CA pe LL US TODAY AND GIVE YOUR WORK
EXP gtg ERIE icn NCE THE CHANCE TO EARN YOU
THE HIG jbr HER CO uma MPENS km ATION YOU DE ks SER kuv VE!


+ 1 - 6 wx 46 - 5 ko 37 - 1 fn 732

Contemplar l'Evangeli d'avui

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dilluns IV de durant l'any

Santoral 31 de gener: Sant Joan Bosco, prevere

Text de l'Evangeli (Mc 5,1-20): En aquell temps, Jesús amb els seus deixebles va arribar a l'altra banda del llac, al territori dels gerasencs. Així que Jesús saltà de la barca, l'anà a trobar un home posseït d'un esperit maligne, que venia de les coves sepulcrals, el lloc on vivia. Ningú no era capaç de lligar-lo ni tan sols amb una cadena, perquè moltes vegades havia trencat les cadenes i havia trossejat els grillons amb què l'havien volgut lligar. Ningú no tenia prou força per a dominar-lo. Sempre, de nit i de dia, anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i donant-se cops amb pedres. Quan l'home veié Jesús de lluny estant, corregué, es prosternà davant d'Ell i li digué cridant amb veu forta: «Per què et fiques amb mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et conjuro per Déu que no em turmentis!». És que Jesús li havia dit: «Esperit maligne, surt d'aquest home!». Jesús li pregunta: «Com et dius?». Ell li respon: «Em dic "Legió", perquè som molts». I demanava a Jesús amb insistència que no el tragués fora d'aquell territori.

Hi havia allà pasturant vora la muntanya un gran ramat de porcs. Llavors els esperits malignes van fer a Jesús aquesta súplica: «Envia'ns als porcs, que hi entrarem». Jesús els ho permeté. I tan bon punt els esperits malignes van sortir de l'home i entraren als porcs, el ramat es va tirar al llac des de dalt del precipici; els porcs, que eren uns dos mil, es van ofegar dintre l'aigua. Els porquers van fugir i escamparen la notícia per la ciutat i per la rodalia, i la gent sortí a veure què havia passat. Anaren a trobar Jesús i, quan veieren aquell home que havia estat posseït per la legió, assegut, vestit i amb el seny recobrat, es van espantar molt. Els qui ho havien vist els explicaren què havia passat a l'endimoniat i l'episodi dels porcs. Llavors es posaren a suplicar a Jesús que se n'anés del seu territori.

Quan Jesús pujava a la barca, el qui havia estat endimoniat li demanava que el volgués amb ell. Però Jesús no li ho va permetre, i li digué: «Vés a casa teva, amb els teus, i anuncia'ls tot el que el Senyor t'ha fet i com s'ha compadit de tu». Aquell home se n'anà i pregonava per la Decàpolis tot el que Jesús li havia fet, i tothom en quedava sorprès.

Comentari: Mn. Ramon Octavi SÁNCHEZ i Valero (Viladecans, Barcelona, Espanya)

Esperit maligne, surt d'aquest home!

Avui trobem un fragment de l'Evangeli que pot provocar el somriure a més d'un. Imaginar-se uns dos mil porcs precipitant-se muntanya avall, no deixa de ser una imatge una mica còmica. Però la veritat és que a aquells porquers no els va fer cap gràcia, es van enfadar d'allò més i li van demanar a Jesús que se n'anés del seu territori.

L'actitud dels porquers, tot i que humanament semblaria lògica, no deixa de ser ben recriminable: preferirien haver salvat els seus porcs abans que la curació de l'endimoniat. És a dir, primer els béns materials, que ens proporcionen diners i benestar que no pas la vida en dignitat d'un home que no és dels “nostres”. Perquè el qui estava posseït per un esperit maligne només era una persona que «de nit i de dia anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i fent-se mal a cops de pedra» (Mc 5,5).

Nosaltres tenim moltes vegades aquest perill d'aferrar-nos a allò que és nostre, i desesperar-nos quan perdem allò que és només material. Així, per exemple, el pagès es desespera quan perd una collita fins i tot quan la té assegurada, o el jugador de borsa fa el mateix quan les seves accions perden part del seu valor. En canvi, molt pocs es desesperen veient la fam o el malviure de tants éssers humans, alguns dels quals viuen al costat nostre.

Jesús sempre va posar per davant les persones, fins i tot davant de les lleis i dels poderosos del seu temps. Però nosaltres massa vegades pensem només en nosaltres mateixos i en allò que creiem que ens procura felicitat, tot i que l'egoisme mai porta felicitat. Com diria el bisbe brasiler Helder Cámara: «L'egoisme és la font més infal·lible de la infelicitat per a un mateix i pels qui l'envolten».


Contemplar l'Evangeli d'avui

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Diumenge IV (A) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mt 5,1-12): En aquell temps, en veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient: «Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel! Feliços els qui ploren: Déu els consolarà! Feliços els humils: ells posseiran la terra! Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà! Feliços els compassius: Déu se'n compadirà! Feliços els nets de cor: ells veuran Déu! Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus! Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel! Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel».

Comentari: Rev. D. Pablo CASAS Aljama (Sevilla, Espanya)

Feliços els pobres en l'esperit...

Avui llegim aquest Evangeli tan conegut per a tots nosaltres, però sempre tan sorprenent. Amb aquest fragment de les benaurances, Jesús ens ofereix un model de vida, uns valors, que segons Ell són els que poden fer-nos feliços de veritat.

La felicitat, segurament, és la fita principal que tots cerquem en la vida. I si preguntéssim a la gent com procuren esdevenir feliços, o on busquen la pròpia felicitat, ens trobaríem amb respostes molt distintes. Alguns ens dirien que en una vida de família ben fonamentada; d'altres, en tenir salut i treball; altres, en gaudir de l'amistat i de l'oci..., i els més influïts potser per la societat consumista, ens dirien que en tenir diners, en poder comprar el major nombre possible de coses i, sobretot, en assolir ascendir a nivells socials més alts.

Aquestes benaurances que ens proposa Jesús no són, precisament, les que ens ofereix el nostre món d'avui. El Senyor ens diu que seran «benaurats» els pobres en l'esperit, els mansuets, els qui ploren, els qui tenen fam i set de justícia, els misericordiosos, els nets de cor, els qui cerquen la pau, els perseguits per causa de la justícia... (cf. Mt 5,3-11).

Aquest missatge del Senyor és per als qui volen viure unes actituds de despreniment, d'humilitat, de desig de justícia, de preocupació i interès pels problemes del proïsme, i totes les altres coses les deixa en un segon pla.

Quant de bé podem fer pregant, o practicant alguna correcció fraterna, quan ens critiquen pel fet de creure en Déu i pertànyer a l'Església! Ens ho diu clarament Jesús en la darrera benaurança: «Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies!» (Mt 5,11).

Sant Basili ens diu que «no s'ha de tenir al ric per feliç solament per les seves riqueses; ni al poderós per la seva autoritat i dignitat; ni al fort per la salut del seu cos... Totes aquestes coses són instruments de la virtut per als qui les usen rectament; però elles, en si mateixes, no contenen felicitat».


Get that higher income you deserve. career change job

D E jsf G R cc E E___P yy R O fvk G R na A M

Obtain the deg nz ree you des eey erve, based on your present kn awo owl yum ed nl ge and wo ebd rk ex yi per ok ien vz ce.

A pro dao spe bb rous future, mo lt ney earning power, and the Ad sdf mira blm tion of all.

Degre xz es from an Estab zu lished, Prest aez igious, Leadi glc ng Insti zat tution.

Your Deg zc ree will show exactly what you really can do.

Get the Jo pxu b, Promot dy ion, Bu afq siness Op lxa portun dok ity
and So lur cial Advanc slu ement you Desi eaa re!

Elimi pnl nates classr im ooms and traveling.

Ach kvl ieve your Bache ht lors, Mas sf ters, M vi B wf A, or P qo h apd D
in the field of your exper up tise

Pr vcn ofes gw sion mlc al and af xr fordable

Ca hff ll now - your Gr ui aduati ijy on is a ph mf one call away.

Please c hjy al bo l:___+ 1 om - 6 hi 46 - 53 oui 7 - 1 tid 73 nps 2

Contemplar l'Evangeli d'avui

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dissabte III de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mc 4,35-41): Un dia, cap el tard, Jesús diu als deixebles: «Passem a l'altra riba». Deixaren, doncs, la gent i se'l van endur en la mateixa barca on es trobava. L'acompanyaven altres barques. Tot d'una es va aixecar un gran temporal; les onades es precipitaven dins la barca i l'anaven omplint. Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen: «Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?».

Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l'aigua: «Silenci! Calla!». Llavors el vent va parar i seguí una gran bonança. Jesús els digué: «Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?». Ells van sentir un gran temor i es deien l'un a l'altre: «Qui és aquest, que fins el vent i l'aigua l'obeeixen?».

Comentari: Mn. Joaquim FLURIACH i Domínguez (St. Esteve de P., Barcelona, Espanya)

Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?

Avui, el Senyor renya els seus deixebles per la seva manca de fe: «Encara no teniu fe?» (Mc 4,40). Jesucrist ja havia donat prou mostres de ser l'Enviat i encara no creuen. No se n'adonen que, tenint amb ells el mateix Senyor, no cal témer res. Jesús fa un paral·lelisme clar entre “fe” i “valentia”.

En un altre lloc de l'Evangeli, davant d'una situació en la qual els Apòstols dubten, es diu que encara no podien creure perquè no havien rebut l'Esperit Sant. Molta paciència li caldrà al Senyor per a seguir ensenyant als primers allò que ells mateixos ens mostraran després, i del que en seran ferms i valents testimonis.

Estaria molt bé que nosaltres també ens sentíssim “renyats”. Amb més motiu encara!: hem rebut l'Esperit Sant que ens fa capaços d'entendre com realment el Senyor és amb nosaltres en el camí de la vida, si de debò busquem fer sempre la voluntat del Pare. Objectivament, no tenim cap motiu de covardia. Ell és l'únic Senyor de l'Univers, perquè «el vent i l'aigua l'obeeixen» (Mc 4,41), com afirmen admirats els deixebles.

Aleshores, què m'acovardeix? ¿Són motius tan greus com per a posar en entredit el poder infinitament gran com és l'Amor que el Senyor ens té? Aquesta és la pregunta que els nostres germans màrtirs van saber respondre, no ja amb paraules, sinó amb la seva pròpia vida. Com tants germans nostres que, amb la gràcia de Déu, diàriament fan de cada contradicció un pas més en el creixement de la fe i de l'esperança. Nosaltres, per què no? És que no sentim dins nostre el desig d'estimar el Senyor amb tot el pensament, amb totes les forces, amb tota l'ànima?

Un dels grans exemples de valentia i de fe, el tenim en Maria, Auxili dels cristians, Reina dels confessors. Al peu de la Creu va saber mantenir dempeus la llum de la fe... que es va fer esclatant el dia de la Resurrecció!


Revista esPosible número 12 - Custodia del territorio y cooperación

Si no ves correctamente este email pincha aquí

Revista esPosible número 12 - Custodia del territorio y cooperación

Sus datos personales forman parte de ficheros responsabilidad de FUNDACIÓN ECOLOGÍA Y DESARROLLO, único destinatario de la información en parte aportada voluntariamente.
Estos ficheros se utilizan con la finalidad exclusiva de la gestión de contactos y correos electrónicos, así como el envío de publicaciones y eventos relacionados con nuestra entidad, lo cual no puede llevarse a cabo sin sus datos personales. Los derechos de acceso, rectificación, cancelación y oposición pueden ser ejercidos mediante escrito dirigido a Plaza San Bruno nº 9, 1º-1ª - 50001 - ZARAGOZA (Zaragoza), ecodes@ecodes.org
Por favor, si no desea recibir más información de Ecología y Desarrollo indí­quelo en ecodes@ecodes.org.

Why go to Harvard? Beat the system. administration business score small

Acclaim !
Monti

Add Docotrate, Matsers or Bacheolrs Dgerees to your resume in just 4-6 weeks and open avenues to promotion and better jobs!

Diploma from prestigious non-accredited universities based on your present knowledge & professional experience.

No Examination!. No Study!. Get a Promotion.

Think of it, within four to six weeks, you too could be a college graduate. Many people share the same frustration, they are doing the work of the person that has the degree and the person that has the degree is getting all the money.

*****************************************************
Give us a call NOW!

+ 1 - 646 - 537 - 1732
Please leave us your:
1) Your Name
2) Your Country
3) Phone No. with countrycode if outside USA

We will get back to you ASAP
*****************************************************

Do Not Reply to this Email.
We do not reply to text inquiries, and our server will reject all response traffic.
We apologize for any inconvenience this may have caused you.

Contemplar l'Evangeli d'avui

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Divendres III de durant l'any

Santoral 28 de Gener: Sant Tomàs d'Aquino, prevere i doctor de l'Església

Text de l'Evangeli (Mc 4,26-34): En aquell temps, Jesús deia a la gent: «Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega».

Deia també: «A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra». Amb moltes paràboles semblants, Jesús anunciava la Paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços d'escoltar-la. No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles.

Comentari: Mn. Jordi PASCUAL i Bancells (Salt, Girona, Espanya)

Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor i la terra tota sola dóna fruit

Avui Jesús parla a la gent d'una experiència ben propera a la seva vida: «Un home sembra el gra a la terra (...), la llavor germina i creix (...). La terra, tota sola, dóna fruit: primer els brins, després les espigues i finalment el blat granat» (Mc 4,26-28). Amb aquestes paraules es refereix al Regne de Déu, que consisteix en «la santedat i la gràcia, la Veritat i la Vida, la justícia, l'amor i la pau» (Prefaci de la Solemnitat de Crist Rei), que Jesucrist ens ha vingut a portar. Aquest Regne ha de ser una realitat, en primer lloc, dins de cada u de nosaltres; després al nostre món.

En l'ànima de cada cristià, Jesús hi ha sembrat —pel Baptisme— la gràcia, la santedat, la Veritat... Cal que fem créixer aquesta llavor perquè fructifiqui en multitud de bones obres: obres de servei i caritat, d'amabilitat i generositat, de sacrifici per complir bé el nostre deure de cada instant i per fer feliços els qui ens envolten, de pregària constant, de perdó i comprensió, d'esforç per aconseguir créixer en virtuts, d'alegria...

Així, aquest Regne de Déu —que comença dins de cadascú— s'estendrà a la nostra família, al nostre poble, a la nostra societat, al nostre món. Perquè el qui viu així, «¿què fa sinó preparar el camí del Senyor (...), a fi que penetri en ell la força de la gràcia, que l'il·lumini la llum de la veritat, que faci rectes els viaranys que menen a Déu?» (Sant Gregori el Gran).

La llavor comença petita, com «un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses» (Mc 4,31-32). Per la força de Déu s'escampa i creix amb un vigor sorprenent. Com en els primers temps del cristianisme, Jesús ens demana avui que escampem el seu Regne per tot arreu.


Contemplar l'Evangeli d'avui

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dijous III de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mc 4,21-25): En aquell temps, Jesús deia la gent: «És que algú porta una llàntia per posar-la sota una mesura o sota el llit? No és per col·locar-la en el portallànties? No hi ha res d'amagat que no s'hagi de descobrir, ni res de secret que no s'hagi de conèixer. Si algú té orelles per a escoltar, que escolti».

I els deia també: «Mireu de quina manera escolteu. Tal com mesureu sereu mesurats, i encara hi afegiran. Perquè al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda».

Comentari: Mn. Àngel CALDAS i Bosch (Salt, Girona, Espanya)

És que algú porta una llàntia per posar-la sota una mesura o sota el llit?

Avui, Jesús ens explica el secret del Regne. Fins i tot utilitza una certa ironia per mostrar-nos que “l'energia” interna que té la Paraula de Déu —la pròpia d'Ell—, la força expansiva que ha d'estendre's arreu del món, és com una llum, i que aquesta llum no pot posar-se «sota una mesura o sota el llit» (Mc 4,21).

Us imagineu l'estupidesa humana col·locant l'espelma encesa sota el llit? Cristians amb el llum apagat o bé amb el llum encés amb la prohibició d'il·luminar! Això succeeix quan no posem al servei de la fe la plenitud dels nostres coneixements i del nostre amor. Què n'és d'antinatural el replegament egoista sobre nosaltres mateixos, tot reduint la nostra vida al marc dels nostres interessos personals! Viure sota el llit! Ridículament i tràgicament immòbils: “autistes” de l'esperit.

L'Evangeli —al contrari— és una rauxa santa d'Amor apassionat que vol comunicar-se, que necessita “dir-se”, que porta en si una exigència de creixement personal, de maduresa interior, i de servei als altres. «Si dius: Prou!, estàs mort», diu sant Agustí. I sant Josepmaria: «Senyor: que tingui jo pes i mesura en tot..., menys en l'Amor».

«Si algú té orelles per escoltar, que escolti. I els deia: mireu de quina manera escolteu» (Mc 4,23-24). Però, què vol dir “escoltar”?; què hem d'escoltar? És la gran pregunta que ens hem de fer. És l'acte de sinceritat envers Déu que ens exigeix saber realment què volem fer. I per a saber-ho cal escoltar: cal estar atent a les insinuacions de Déu. Cal introduir-se en el diàleg amb Ell. I la conversa posa fi a les “matemàtiques de la mesura”: «En la mesura en què mesureu se us mesurarà, i encara se us hi afegirà. Perquè a aquell qui té li serà donat, i al qui no té, fins allò que té li serà pres» (Mc 4,24-25). Els interessos acumulats de Déu nostre Senyor són imprevisibles i extraordinaris. És una manera d'excitar la nostra generositat.

En Santa Maria hi trobem el millor model de correspondència a la crida de Déu.


Contemplar l'Evangeli d'avui

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dimecres III de durant l'any

Santoral 26 de Gener: Sant Timoteu i sant Titus, bisbes

Text de l'Evangeli (Mc 4,1-20): En aquell temps, Jesús es posà altra vegada a ensenyar vora el llac. Es reuní tanta gent entorn d'Ell, que va haver de pujar en una barca. S'assegué a la barca, dintre el llac, i la gent es quedà a terra, vora l'aigua. Ell els ensenyava moltes coses en paràboles. Tot instruint-los deia: «Escolteu: Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se la van menjar. Una altra part va caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida va germinar, ja que la terra tenia poc gruix; però, quan sortí el sol, recremà la planta, i es va assecar, perquè no tenia arrels. Una altra part va caure enmig dels cards; els cards van créixer i l'ofegaren, i no va donar fruit. Però una part de les llavors va caure en terra bona, i va pujar i va créixer fins que donà fruit: unes llavors van donar el trenta, unes altres el seixanta, unes altres el cent per u». I deia: «Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti».

Quan la gent se'n va anar i Jesús s'hagué quedat sol, els qui eren al voltant d'Ell juntament amb els Dotze li preguntaven sobre les paràboles. Ell els digué: «A vosaltres, Déu us confia el designi secret del seu Regne; en canvi, als de fora, tot els arriba en paràboles, per tal que mirin bé, però no hi vegin; escoltin, però no entenguin, no fos cas que es convertissin i fossin perdonats».

I afegí: «Si no enteneu aquesta paràbola, com podreu entendre totes les altres? El sembrador sembra la Paraula. Els uns són els d'arran del camí, on és sembrada la Paraula; quan l'han escoltada, tot seguit ve Satanàs i s'enduu la Paraula sembrada en ells. Els altres són els de la llavor sembrada en un terreny rocós; així que escolten la Paraula, de seguida la reben amb alegria, però no tenen cap arrel dintre d'ells, són inconstants: tan bon punt la Paraula els porta tribulacions o persecucions, sucumbeixen tot seguit. Els altres són els de la llavor sembrada enmig dels cards; aquests són els qui escolten la Paraula, però les preocupacions d'aquest món, la seducció de les riqueses i les altres cobejances els envaeixen i arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit. Els darrers són els de la llavor sembrada en terra bona; aquests escolten la Paraula, l'acullen i donen fruit: uns el trenta, uns altres el seixanta, uns altres el cent per u».

Comentari: Mn. Antoni CAROL i Hostench (Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Espanya)

El sembrador sembra la Paraula

Avui escoltem de llavis del Senyor la “Paràbola del sembrador”. L'escena és del tot actual. El Senyor no deixa de “sembrar”. També en els nostres dies és una gentada la que escolta Jesús per boca del seu Vicari —el Papa—, dels seus ministres i... dels seus fidels laics: a tots els batejats Crist ens ha atorgat una participació en la seva missió sacerdotal. Hi ha “fam” de Jesús. Mai com ara l'Església havia estat tan catòlica, ja que sota les seves ales aixopluga homes i dones dels cinc continents i de totes les races. Ell ens envià arreu del món (cf. Mc 16,15) i, malgrat les ombres del panorama, s'ha fet realitat el manament apostòlic de Jesucrist.

El mar, la barca i les platges són substituïdes per estadis, pantalles i moderns mitjans de comunicació i de transport. Però Jesús és avui el mateix d'ahir. Tampoc ha canviat l'home i la seva necessitat d'ensenyança per a poder estimar. També avui hi ha qui —per gràcia i gratuïta elecció divina: és un misteri!— rep i entén més directament la Paraula. Com també hi ha moltes ànimes que necessiten una explicació més descriptiva i més pausada de la Revelació.

En tot cas, a uns i altres, Déu ens demana fruits de santedat. L'Esperit Sant ens hi ajuda, però no prescindeix de la nostra col·laboració. En primer lloc, cal la diligència. Si un hom respon a mitges, és a dir, si es manté en la “frontera” del camí sense entrar-hi plenament, serà víctima fàcil de Satanàs.

Segon, la constància en la pregària —el diàleg—, per tal d'aprofundir en el coneixement i amor a Jesucrist: «Sant sense oració...? —No hi crec en aquesta santedat» (Sant Josepmaria).

Finalment, l'esperit de pobresa i despreniment, evitarà que ens “ofeguem” pel camí. Les coses clares: «Ningú no pot servir dos senyors...» (Mt 6,24).

En Santa Maria hi trobem el millor model de correspondència a la crida de Déu.


Contemplar l'Evangeli d'avui

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: 25 de Gener: La Conversió de sant Pau, apòstol

Text de l'Evangeli (Mc 16,15-18): En aquell temps, Jesús s'aparegué als onze i els digué: «Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l'Evangeli. Els qui creuran i es faran batejar se salvaran; els qui no creuran seran condemnats. Els qui hauran cregut faran miracles com aquests: expulsaran dimonis pel poder del meu nom; parlaran llenguatges nous; si agafen serps amb les mans o beuen metzines no els faran cap mal; els malalts a qui hauran imposat les mans es posaran bons».

Comentari: Mn. Josep GASSÓ i Lécera (Corró d'Avall, Barcelona, Espanya)

Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l'Evangeli

Avui, l'Església celebra la festa de la Conversió de sant Pau, apòstol. El breu fragment de l'Evangeli segons sant Marc recull una part del discurs sobre la missió que confereix el Senyor ressuscitat. Amb l'exhortació a predicar per tot el món va unida la tesi que la fe i el baptisme són requisits necessaris per a la salvació: «Els qui creuran i es faran batejar, se salvaran: els qui no creuran seran condemnats» (Mc 16,16). A més, Crist garanteix que als predicadors se'ls donarà la facultat de fer prodigis o miracles que hauran de donar suport i confirmar la seva predicació missionera (cf. Mc 17,18). La missió és gran —«Aneu per tot el món»—, però no mancarà l'acompanyament del Senyor: «Jo estaré amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món» (Mt 28,20).

L'oració col·lecta d'avui, pròpia de la festa, ens diu: «Oh Déu, vós que heu evangelitzat tot el món amb la predicació de sant Pau, apòstol; feu que els qui avui celebrem la seva Conversió, imitant el seu exemple, siguem en el món testimonis de la vostra veritat». Una veritat que Déu ens ha atorgat de conèixer i que tantes i tantes ànimes desitjarien posseir: tenim la responsabilitat de transmetre fins on puguem aquest meravellós patrimoni.

La conversió de sant Pau és un gran esdeveniment: ell passa de perseguidor a convertit, és a dir, a servidor i defensor de la causa del Crist. Moltes vegades, potser, nosaltres mateixos també fem de “perseguidors”: com a sant Pau, ens cal convertir-nos de “perseguidors” a servidors i defensors de Jesucrist.

Amb Santa Maria, reconeguem que l'Altíssim també s'ha fixat en nosaltres i ens ha escollit per tal de participar de la missió sacerdotal i redemptora del seu Fill diví: Regina apostolorum, Reina dels apòstols, pregueu per nosaltres!; feu-nos valents per a donar testimoni de la nostra fe cristiana en el món que ens toca viure.


Contemplar l'Evangeli d'avui

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dilluns III de durant l'any

Santoral 24 de gener: Sant Francesc de Sales, bisbe

Text de l'Evangeli (Mc 3,22-30): En aquell temps, els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien: «Està posseït per Beelzebul». I encara: «Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis». Llavors Jesús els va cridar i els parlava valent-se de paràboles: «Com pot ser que Satanàs tregui fora Satanàs? Si un reialme es divideix i lluita contra si mateix, no pot durar. I si una casa es divideix i lluita contra si mateixa, tampoc no durarà. Si és cert, doncs, que Satanàs s'ha aixecat contra si mateix i s'ha dividit, no pot durar: ha arribat la seva fi. Ningú no pot entrar a casa d'un que és fort i apoderar-se dels seus béns si abans no el lliga; tan sols així li podrà saquejar la casa. Us asseguro que tot serà perdonat als homes, els pecats i totes les blasfèmies que hagin proferit, però el qui blasfema contra l'Esperit Sant no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més». Jesús va parlar així perquè deien d'Ell que tenia un esperit maligne.

Comentari: Mn. Vicenç GUINOT i Gómez (Sitges, Barcelona, Espanya)

El qui blasfema contra l'Esperit Sant no tindrà mai perdó

Avui, en llegir l'Evangeli del dia, hom resta astorat —“al·lucina”, com es diu en el llenguatge del carrer—. «Els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem» veuen la compassió de Jesús per les persones i el seu poder que opera a favor dels oprimits, i —amb tot— li diuen que «està posseït per Beelzebul» i que «treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis» (Mc 3,22). Realment és sorprenent el punt fins on poden arribar la ceguesa i la malícia humanes, en aquest cas d'uns lletrats. Tenen davant seu la Bondat en persona, Jesús, l'humil de cor, l'únic Innocent i no se n'adonen. Se suposa que ells són els entesos, els qui coneixen les coses de Déu amb vista a ajudar el poble, i resulta que no solament no el reconeixen, sinó que l'acusen de ser diabòlic.

Amb aquest panorama és com per a “girar cua” i dir: «Aquí us quedeu!». Però el Senyor pateix amb paciència aquest judici temerari sobre la seva persona. Tal com ha afirmat Joan Pau II, Ell «és un testimoni insuperable d'amor pacient i d'humil mansuetud». La seva condescendència sense límits el mena, fins i tot, a provar de remoure llurs cors tot argumentant-los amb paràboles i consideracions raonables. Amb tot, a la fi, els adverteix amb autoritat divina que aquest tancament de cor, que és rebel·lia davant l'Esperit Sant, restarà sense perdó (cf. Mc 3,29). I no perquè Déu no vulgui perdonar, sinó perquè per a ser perdonat, primer, hom ha de reconèixer el seu pecat.

Tal com anuncià el Mestre, és llarga la llista de deixebles que també han patit la incomprensió quan obraven amb tota la bona intenció. Pensem, per exemple, en santa Teresa de Jesús quan ella intentava portar a més perfecció les seves germanes.

No ens estranyi, per tant, si en el nostre caminar hi apareixen aquestes contradiccions. Seran l'indici que anem pel bon camí. Preguem per aquestes persones i demanem al Senyor que ens atorgui la pacient perseverança.


Contemplar l'Evangeli d'avui

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Diumenge III (A) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mt 4,12-23): Quan Jesús va saber que Joan havia estat empresonat, es retirà a Galilea; però va deixar Natzaret i se n'anà a viure a Cafarnaüm, vora el llac, en els territoris de Zabuló i de Neftalí. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: «Terra de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l'altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: el poble que vivia en la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al país de mort i de tenebra». Des d'aleshores Jesús començà a predicar. Deia: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop».

Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l'anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. Jesús els diu: «Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes». Ells deixaren immediatament les xarxes i el van seguir. Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els va cridar. Ells deixaren immediatament la barca i el pare i el van seguir. Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena.

Comentari: Mn. Josep RIBOT i Margarit (Tarragona, Espanya)

Jesús recorria tot Galilea

Avui, Jesús ens dóna una lliçó de “santa prudència”, perfectament compatible amb l'audàcia i valentia. En efecte, Ell —que no tem proclamar la veritat— decideix retirar-se, en conèixer que —tal com ja havien fet amb Joan Baptista— els seus enemics també volien matar-lo a Ell: «Vés-te'n d'aquí, que Herodes et vol matar» (Lc 13,31). —Si a qui passà fent el bé els seus detractors intentaren fer-li mal, no t'estranyi que també tu pateixis persecucions, tal com ens ho anuncià el Senyor.

«Quan Jesús va saber que Joan havia estat empresonat, es retirà a Galilea» (Mt 4,12). Seria imprudent desafiar els perills sense un motiu proporcionat. Solament en l'oració discernim quan el silenci o la inactivitat —deixar passar el temps— són símptomes de saviesa, o de covardia i manca de fortalesa. La paciència, ciència de la pau, ajuda a decidir amb serenor en els moments difícils, si no perdem la visió sobrenatural.

«Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena» (Mt 4,23). Ni les amenaces, ni la por al què diran o les possibles crítiques poden fer-nos retrocedir de fer el bé. Els qui estem cridats a esdevenir sal i llum, operadors del bé i de la veritat, no podem cedir davant el xantatge de l'amenaça, que tantes vegades no passarà de ser un perill hipotètic o merament verbal.

Decidits, audaços, sense cercar excuses per a posposar l'acció apostòlica per a “després”. Diuen que «el “després” és l'adverbi dels vençuts». Per això, sant Josepmaria recomanava «una recepta eficaç per al teu esperit apostòlic: plans concrets, no d'avui en vuit, sinó d'avui a demà (...)».

Complir la voluntat de Déu, ser justos en qualsevol ambient, i seguir el dictamen de la consciència ben formada exigeix una fortalesa que hem de demanar per a tots, perquè el perill de la covardia és gran. —Demanem a la nostra Mare del Cel que ens ajudi a complir sempre i en tot la voluntat de Déu, tot imitant la seva fortalesa al peu de la Creu.


Get stronger down there

An erection always requires the interaction of your brain, nerves, and blood vessels.

Dear mojo.jojo444.holes,

Even if your sex life is already rich and fulfilling... Imagine you had a little more energy... if your erections stayed harder... or you could go just a little longer...
Or maybe you worry, when you climb under the covers, that you're starting something you can't finish?
Well, now advancements in natural medicine are making it easier than ever to promote a strong libido, firm, natural erections and enhanced desire.

Now thanks to this exciting natural breakthrough, you could get an erection "on demand" and when you do, sustain it long enough – and keep firm enough — to fully satisfy your wife in bed. Even if you're in your 50s, 60s, 70s, 80s or older!

As a doctor, I've learned something over the years that may surprise you — age has very little to do with sex. There are men out there having the best sex of their lives well into their 80th year and beyond.

And those men have three key things in common that their sex starved friends don't:
Hard, recurring erections...
Heightened desire and stamina...
And a reproductive system that could be functioning at the top of its game...

Lucky? You bet.

But you too could give your body the nutrients it needs to support your entire sexual health.

If minor depression symptoms clearly interfere with your life you should visit a doctor!
**********

>>> www.dealsafe.ru <<<

**********

Contemplar l'Evangeli d'avui

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dissabte II de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mc 3,20-21): En aquell temps, Jesús va entrar a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s'hi tanta gent, que no els quedava temps ni de menjar. Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se'l, perquè deien: «Ha perdut el seny!».

Comentari: Mn. Antoni CAROL i Hostench (Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Espanya)

Ha perdut el seny!

Avui veiem com els propis de la parentela de Jesús gosen dir que «ha perdut el seny!» (Mc 3,21). Un cop més, es torna a complir l'antic proverbi que «un profeta només és menyspreat al seu poble i a casa seva» (Mt 13,57). No cal dir que aquesta lamentació no “esquitxa” Maria Santíssima, perquè des del primer fins al darrer moment —quan ella es trobava al peu de la Creu— es mantingué sòlidament ferma en la fe i confiança envers el seu Fill.

Ara bé, i nosaltres? Fem examen! Quantes persones que viuen al costat nostre, que els tenim a l'abast, són llum per a les nostres vides, i nosaltres...? No ens cal anar gaire lluny: pensem en el Papa Joan Pau II: quanta gent el seguia!, i... alhora, quants l'interpretaven com un “tossut-antiquat”, gelós del seu “poder”? És possible que Jesús —dos mil anys després— encara segueixi enfilat a la Creu per la nostra salvació, i que nosaltres, de baix estant, continuem dient-li «baixa i creurem en tu» (cf. Mc 15,32)?

O a l'inrevés! Si maldem per a configurar-nos amb el Crist, la nostra presència no resultarà neutra per als qui interaccionen amb nosaltres per motius de parentiu, treball, etc. És més, per alguns els resultarà molesta, perquè els serem un reclam de consciència. Ben garantit que ho tenim: «Si m'han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres» (Jn 15,20). Mitjançant les seves burles amagaran la seva por; mitjançant llurs desqualificacions faran una mala defensa de llur “poltroneria”.

Quantes vegades ens qualifiquen als catòlics com a “exagerats”? Els hem de respondre que no ho som, perquè en qüestions d'amor és impossible exagerar. Però sí és veritat que som “radicals”, perquè l'amor és així de “totalitzant”: «o tot, o res»; «o l'amor mata el jo, o el jo mata l'amor».

És per això que el Sant Pare ens parlà de “radicalisme evangèlic” i de “no tenir por”: «En la causa del Regne no hi ha temps per a mirar enrere, i menys per a deixar-se portar per la mandra» (Joan Pau II).


Contemplar l'Evangeli d'avui

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Divendres II de durant l'any

Santoral 21 de Gener: Santa Agnès, verge i màrtir

Text de l'Evangeli (Mc 3,13-19): En aquell temps, Jesús pujà a la muntanya, va cridar els qui va voler, i ells anaren cap a Jesús. En designà dotze, als quals donà el nom d'apòstols, perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar, amb poder de treure dimonis. Els dotze que va designar són aquests: Simó, a qui donà el nom de Pere; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, germà de Jaume, als quals donà el nom de Boanerges, que vol dir “fills del tro”; Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d'Alfeu, Tadeu, Simó el Zelós i Judes Iscariot, el qui el va trair.

Comentari: Mn. Llucià POU i Sabater (Vic, Barcelona, Espanya)

Jesús pujà a la muntanya y va cridar els qui va voler

Avui, l'Evangeli condensa la teologia de la vocació cristiana: el Senyor elegeix als qui vol per tal d'estar amb Ell i enviar-los a ser apòstols (cf. Mc 3,13-14). En primer lloc, els elegeix: abans de la creació del món, ens ha destinat a ser sants (cf. Ef 1,4). Ens estima en Crist, i en Ell ens modela tot donant-nos les qualitats per tal d'esdevenir fills seus. Solament amb vista a la vocació s'entenen les nostres qualitats; la vocació és el “paper” que ens és donat en la redempció. És en el descobriment de l'íntim “perquè” de la meva existència quan em sento plenament “jo”, quan visc la meva vocació.

I, per a quina cosa ens ha cridat? Per a romandre amb Ell. Aquesta crida implica correspondència: «Un dia —no vull generalitzar, obre el teu cor al Senyor i explica-li la teva història—, potser un amic, un cristià corrent igual que tu, et va descobrir un panorama profund i nou, que alhora era vell com l'Evangeli. Et va suggerir la possibilitat d'entestar-te de veres a seguir Crist, de fer-te apòstol d'apòstols. Potser llavors vas perdre la tranquil·litat i no la vas recobrar, convertida en pau, fins que lliurement, perquè et va donar la gana —que és la raó més sobrenatural—, vas respondre que sí a Déu. I vingué l'alegria, vigorosa, constant, que solament desapareix quan t'apartes d'Ell» (Sant Josepmaria).

És do, però també tasca: santedat mitjançant l'oració i els sagraments, i, a més, la lluita personal. «Tots els fidels cristians, de qualsevol estat i condició, són cridats a la plenitud de la vida cristiana i a la perfecció de la caritat, santedat que, àdhuc en la societat terrenal, contribueix a una forma de vida més humana» (Concili Vaticà II).

Així, podem sentir la missió apostòlica: portar el Crist als altres; tenir-lo i portar-lo. Avui podem considerar més acuradament la crida, i afinar en algun detall de la nostra resposta d'amor.




Contemplar l'Evangeli d'avui

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dijous II de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mc 3,7-12): En aquell temps, Jesús es retirà amb els seus deixebles cap al llac, i el va seguir una gran gentada de Galilea. També va anar a trobar-lo molta gent de Judea, de Jerusalem, d'Idumea, de l'altra banda del Jordà i dels voltants de Tir i de Sidó, que havien sentit a dir tot el que feia. Jesús digué als seus deixebles que li tinguessin a punt una barca perquè la gent no el masegués: n'havia curat tants, que els qui patien malalties se li tiraven al damunt per poder-lo tocar. Els esperits malignes, quan el veien, es prostraven davant d'ell i cridaven: «Tu ets el Fill de Déu!». Però Jesús els manava molt severament que no el descobrissin.

Comentari: Mn. Melcior QUEROL i Solà (Ribes de Freser, Girona, Espanya)

El va seguir una gran gentada de Galilea. També va anar a trobar-lo molta gent de Judea, de l'altra banda del Jordà i dels voltants de Tir i de Sidó

Avui, encara recent el baptisme de Joan en les aigües del riu Jordà, hauríem de recordar el caire de conversió del nostre propi baptisme. Tots vàrem ser batejats en un sol Senyor, una sola fe, «en un sol Esperit per formar un sol cos» (1Co 12,13). Heus aquí l'ideal d'unitat: formar un sol cos, ser en Crist una sola cosa, perquè el món cregui.

A l'Evangeli d'avui veiem que «una gran gentada de Galilea» i també «molta altra gent» procedent d'altres indrets (cf. Mc 3,7-8) s'apropen al Senyor. I Ell acull i procura el bé per a tots, sense excepció. Això ho hem de tenir molt present durant l'octavari de pregària per a la unitat dels cristians.

Adonem-nos-en com, al llarg dels segles, els cristians ens hem dividit en catòlics, ortodoxes, anglicans, luterans, i un llarg etcètera de confessions cristianes. Pecat històric contra una de les notes essencials de l'Església: la unitat.

Però aterrem en la nostra realitat eclesial d'avui. La del nostre bisbat, la de la nostra parròquia. La del nostre grup cristià. Realment som una sola cosa? Realment la nostra relació d'unitat és motiu de conversió per als allunyats de l'Església? «Que tots siguin u, perquè el món cregui» (Jo 17,21), pregà Jesús al Pare. Aquest és el repte. Que els pagans vegin com es relacionen un grup de creients, que congregats per l'Esperit Sant, en l'Església de Crist, tenen un sol cor i una sola ànima (cf. Ac 4,32-34).

Recordem que, com a fruit de l'Eucaristia, alhora que la unió de cadascú amb Jesús, s'ha de manifestar la unitat de l'Assemblea, ja que ens alimentem del mateix Pa per a ser un sol cos. Per tant, el que els sagraments signifiquen, i la gràcia que contenen, exigeixen de nosaltres gestos de comunió envers els altres. La nostra conversió és a la unitat trinitària (la qual cosa és un do que ve de dalt) i la nostra tasca santificadora no pot obviar els gestos de comunió, de comprensió, d'acolliment i de perdó envers el germà.