Diari d'abord, morvedre.info

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dimecres XIII de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mt 8,28-34): En aquell temps, Jesús va arribar a l'altra banda del llac, al territori dels gadarencs, i l'anaren a trobar dos endimoniats que venien de les coves sepulcrals. Eren tan perillosos que ningú no s'aventurava a passar per aquell camí. Els endimoniats es posaren a cridar: «Per què et fiques amb nosaltres, Fill de Déu? ¿Has vingut aquí a turmentar-nos abans d'hora?». Un tros lluny, hi pasturava un gran ramat de porcs. Els dimonis suplicaven a Jesús: «Si ens treus fora, envia'ns al ramat de porcs». Ell els digué: «Aneu-hi». Els dimonis van sortir i se n'anaren als porcs. Llavors tot el ramat es va tirar al llac des de dalt del precipici, i van morir ofegats dintre l'aigua. Els porquers van fugir, anaren a la ciutat i escamparen la notícia de tot el que havia passat i el cas dels endimoniats. Tota la ciutat va sortir a trobar Jesús i li suplicaren que abandonés el seu territori.

Comentari: Mn. Antoni CAROL i Hostench (Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Espanya)

Li suplicaren que abandonés el seu territori

Avui contemplem un trist contrast. “Contrast” perquè admirem el poder i majestat divins de Jesucrist, a qui voluntàriament se sotmeten els dimonis (senyal que ens ha arribat el Regne dels cels). Alhora, però, deplorem l'estretor i mesquinesa de què és capaç el cor humà en rebutjar el portador de la Bona Nova: «Tota la ciutat va sortir a trobar Jesús i li suplicaren que abandonés el seu territori» (Mt 8,34). I “trist” perquè «el qui és la llum veritable (...) ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollit» (Jn 1,9-11).

Més contrast i més astorament si parem atenció en el fet que l'home és lliure i aquesta llibertat té el “poder d'aturar” el poder infinit de Déu. Diguem-ho d'una altra manera: la infinita potestat divina arriba fins on li ho permet la nostra “poderosa” llibertat. I això és així perquè Déu ens estima principalment amb un amor de Pare. Ell és Pare i, per tant, no ens ha de sorprendre que Ell sigui molt respectuós de la nostra llibertat: Ell no imposa el seu amor, sinó que ens el proposa.

Déu, amb saviesa i bondat infinites, governa providencialment l'univers respectant la nostra llibertat; també quan aquesta llibertat humana li gira les espatlles i no vol acceptar la seva voluntat. Ben al contrari del que pugui semblar, no se li escapa el món de les mans: Déu ho porta tot a bon terme, malgrat els impediments que li podem posar. De fet, els nostres impediments són, abans de res, impediments per a nosaltres mateixos.

Amb tot, hom pot afirmar que «enfront a la llibertat humana Déu ha volgut tornar-se “impotent”. I es pot dir que Déu paga pel gran do la llibertat concedit a un ésser creat a la seva imatge i semblança l'home» (Joan Pau II). Déu paga!: si el fem fora, Ell obeeix i marxa. Ell paga, però nosaltres perdem. Sortim guanyant, en canvi, quan responem com Santa Maria: «Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules» (Lc 1,38).

Contemplar l'Evangeli d'avui

Publicat per Morvedre.Info a 3:32

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: 29 de Juny: Sant Pere i sant Pau, apòstols

Text de l'Evangeli (Mt 16,13-19): En aquell temps, Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Felip, i preguntava als seus deixebles: «Qui diu la gent que és el Fill de l'home?». Ells respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, Jeremies o algun dels profetes». Ell els pregunta: «I vosaltres, qui dieu que sóc?». Simó Pere li respongué: «Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu». Llavors Jesús li va dir: «Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel».

Comentari: Mons. Pere TENA i Garriga Bisbe Auxiliar Emèrit de Barcelona (Barcelona, Espanya)

Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu

Avui és un dia consagrat pel martiri dels apòstols sant Pere i sant Pau! «Pere, el capdavanter en la professió de la fe; Pau, el qui la posà a plena llum» (Prefaci). Avui és un dia per agrair la fe apostòlica, que és també la nostra, proclamada per aquestes dues columnes amb la seva predicació. És la fe que venç el món, perquè creu i anuncia que Jesús és el Fill de Déu: «Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu» (Mt 16,16). Les altres festes dels apòstols sant Pere i sant Pau miren altres aspectes, però avui contemplem allò que permet anomenar-los «iniciadors de la fe cristiana» (Col·lecta): amb el seu martiri confirmaren el seu testimoni.

La seva fe, i la força per al martiri, no els vingué de la seva capacitat humana. No fou cap home de carn i sang el qui va ensenyar a Pere qui era Jesús, sinó la revelació del Pare del cel (cf. Mt 16,17). Igualment, el reconeixement “d'aquell que ell perseguia” com a Jesús el Senyor fou ben bé, per Saule, obra de la gràcia de Déu. En ambdós casos, la llibertat humana que demana l'acte de fe recolza en l'acció de l'Esperit.

La fe dels apòstols és la fe de l'Església, una, santa, catòlica i apostòlica. Des de la confessió de Pere a Cesarea de Felip, «cada dia, en l'Església, Pere continua dient: ‘Vós sou el Crist, el Fill del Déu viu!’» (Sant Lleó el Gran). Des d'aleshores fins als nostres dies, una multitud de cristians de totes les èpoques, edats, cultures, i qualsevol altra cosa que pugui fer diferència entre els homes, ha proclamat unànimement la mateixa fe victoriosa.

Pel baptisme i la confirmació estem posats en el camí del testimoni, això és, del martiri. Cal que estiguem atents al “laboratori de la fe” que l'Esperit realitza en nosaltres (Joan Pau II), i que demanem amb humilitat poder experimentar l'alegria de la fe de l'Església.

Lorenzo

Publicat per Morvedre.Info a 12:40

"Lorenzo

"Lorenzo Hi 2wk9i7u834rg

Contemplar l'Evangeli d'avui

Publicat per Morvedre.Info a 3:31

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dilluns XIII de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mt 8,18-22): En aquell temps, Jesús veient que hi havia una gentada al seu voltant, va donar l'ordre de passar a l'altra riba. Llavors s'acostà un mestre de la Llei i li digué: «Mestre, et seguiré arreu on vagis». Jesús li respon: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap». Un altre, un dels seus deixebles, li digué: «Senyor, deixa'm anar primer a enterrar el meu pare». Jesús li respon: «Segueix-me, i deixa que els morts enterrin els seus morts».

Comentari: Mn. Jordi PASCUAL i Bancells (Salt, Girona, Espanya)

Segueix-me

Avui, l'Evangeli ens presenta —a través de dos personatges— una qualitat del bon deixeble de Jesús: el despreniment dels béns materials. Abans però, el text de sant Mateu ens dóna un detall que no voldria passar per alt: «Jesús veient que hi havia una gentada al seu voltant...» (Mt 8,18). Les multituds es reuneixen a prop del Senyor per a escoltar la seva paraula, per a ser guarits de les seves malalties materials i espirituals; busquen la salvació i un alè de Vida eterna en mig de les trifulgues d'aquest món.

Com llavors, quelcom de semblant passa en el nostre món d'avui dia: tothom —més o menys conscientment— té la necessitat de Déu, d'assaciar el cor dels béns veritables, com són el coneixement i l'amor a Jesucrist, i una vida d'amistat amb Ell. Si no, caiem en la trampa de voler omplir el nostre cor d'altres “déus” que no poden donar sentit a la nostra vida: el mòbil, l'Internet, el viatge a les Bahames, el treball desenfrenat per a guanyar més i més diners, el cotxe millor que el del veí, o el gimnàs per a lluir el millor cos del país... És el que passa a molts actualment.

En contrast ressona el crit ple de força i de confiança del Papa Joan Pau II quan parlava a la joventut: «Es pot ser modern i profundament fidel a Jesucrist». Per això cal, com el Senyor, el despreniment de tot allò que ens enganxa a una vida massa materialitzada i tanca les portes a l'Esperit.

«El Fill de l’home no té on reposar el cap (...). Segueix-me» (Mt 8,22), ens diu l'Evangeli d'avui. I sant Gregori Magne ens recorda: «Tinguem les coses temporals per a ús, les eternes en el desig; servim-nos de les coses terrenals per al camí, i desitgem les eternes pel fi de la jornada». És un bon criteri per a examinar el nostre seguiment de Jesús.

Contemplar l'Evangeli d'avui

Publicat per Morvedre.Info a 3:31

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Diumenge XIII (C) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Lc 9,51-62): Quan es complien els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, resolgué de fer camí cap a Jerusalem. Va enviar missatgers davant seu, i ells, tot caminant, entraren en un poble de samaritans per preparar la seva arribada. Però no el volgueren acollir, perquè Ell s'encaminava a Jerusalem. En veure-ho, els deixebles Jaume i Joan van dir-li: «Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi?». Però Jesús es va girar i els renyà. I se n'anaren en un altre poble.

Mentre feien camí, un li digué: «Et seguiré arreu on vagis». Jesús li respongué: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap». A un altre li digué: «Segueix-me». Ell respongué: «Senyor, deixa'm anar primer a enterrar el meu pare». Jesús li contestà: «Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu». Un altre li digué: «Et seguiré, Senyor, però primer deixa'm anar a dir adéu als de casa meva». Jesús li va respondre: «Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l'arada no és bo per al Regne de Déu».

Comentari: Pbro. José MARTÍNEZ Colín (Culiacán, Mèxic)

Segueix-me

Avui, l'Evangeli ens convida a reflexionar sobre el nostre seguici del Crist. Cal saber seguir-lo tal com Ell mateix ho espera. Jaume i Joan encara no havien après el missatge d'amor i de perdó: «Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi?» (Lc 9,54). Els altres convocats encara no es desprenien realment de llurs llaços familiars. Per a seguir Jesucrist i complir amb la nostra missió, cal fer-ho lliures de tot lligam: «Ningú que mira enrere (...) no és bo per al Regne de Déu» (Lc 9,62).

Amb motiu d'una Jornada Missionera Mundial, Joan Pau II va fer una crida als catòlics a esdevenir missioners de l'Evangeli de Crist mitjançant el diàleg i el perdó. El lema d'aquella jornada fou: «La missió és anunci de perdó». El Papa digué que solament l'amor de Déu és capaç d'agermanar els homes de tota raça i cultura, i podrà fer desaparèixer les doloroses divisions, els contrastos ideològics, les desigualtats econòmiques i els violents atropellaments que oprimeixen encara la Humanitat. A través de l'evangelització, els creients ajuden els homes a reconèixer-se com a germans.

Si ens sentim vertaders germans, podrem començar a comprendre'ns i dialogar amb respecte. El Papa ha emfatitzat que l'entossudiment per un diàleg atent i respectuós és una condició per a un autèntic testimoni de l'amor salvífic de Déu, perquè qui perdona obre el seu cor als altres i es fa capaç d'estimar. El Senyor ens ho deixà dit en la Santa Cena: «Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat (...). Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres» (Jn 13,34-35).

Evangelitzar és tasca de tots, malgrat que de manera distinta. Per alguns consistirà en anar a molts països on encara no coneixen Jesús. A d'altres, en canvi, els pertoca evangelitzar al seu voltant. Preguntem-nos, per exemple, si els qui ens envolten saben i viuen les veritats fonamentals de la nostra fe. Tots podem i devem recolzar, amb la nostra pregària, sacrifici i acció, la labor missionera, a més del testimoni del nostre perdó i comprensió envers els altres.

ONLINE CASINO

Publicat per Morvedre.Info a 3:40

sss

master 2wku6t4re34rg

Contemplar l'Evangeli d'avui

Publicat per Morvedre.Info a 3:32

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dissabte XII de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mt 8,5-17): En aquell temps, Jesús va entrar a Cafarnaüm. Un centurió l'anà a trobar i li suplicava: «Senyor, el meu criat és a casa al llit amb paràlisi i sofreix terriblement». Jesús li diu: «Vinc a curar-lo». El centurió li respon: «Senyor, jo no sóc digne que entris a casa meva; digues només una paraula i el meu criat es posarà bo. Perquè jo mateix, que estic sota les ordres d'un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: ‘Vés-te'n’, i se'n va, i a un altre: ‘Vine’, i ve, i al meu criat li mano: ‘Fes això’, i ho fa». Quan Jesús ho sentí, en quedà admirat i digué als qui el seguien: «Us asseguro que no he trobat ningú a Israel amb tanta fe. I us dic que vindrà molta gent d'orient i d'occident i s'asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel, mentre que els hereus del Regne seran llançats fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents». Després Jesús digué al centurió: «Vés-te'n, i que es faci tal com has cregut». I en aquell mateix moment el criat es va posar bo.

Jesús va arribar a casa de Pere i trobà que la sogra d'aquest era al llit amb febre. Llavors li tocà la mà, i la febre va deixar-la. Ella es va aixecar i es posà a servir-lo. Al vespre li van portar molts endimoniats. Jesús va treure els esperits malignes només amb la seva paraula, i va curar tots els malalts. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: «Ell va portar les nostres febleses i prengué damunt seu les nostres malalties».

Comentari: Mn. Xavier JAUSET i Clivillé (Lleida, Espanya)

Senyor, jo no sóc digne que entris a casa meva; digues només una paraula i el meu criat es posarà bo

Avui, a l'Evangeli, veiem l'amor, la fe, la confiança i la humilitat d'un centurió. Hi ha molt d'amor envers el seu criat. Es preocupa tant d'ell, que s'humilia davant Jesús i li demana: «Senyor el meu criat és al llit a casa, paralític i amb uns dolors terribles» (Mt 8,6). Aquesta sol·licitud pels altres, i sobretot per un criat, rep de Jesús una ràpida resposta: «Vinc a curar-lo» (Mt 8,7). I tot desemboca en un seguit d'actes de fe i confiança. El centurió no es creu digne i, juntament amb aquest sentiment, manifesta la seva fe davant Jesús i davant de tots els que hi eren, de tal manera que Jesús diu: «No he trobat dins d'Israel ningú que tingués tanta fe» (Mt 8,10).

Podríem preguntar-nos quina cosa mou Jesús a fer el miracle. ¡Quantes vegades demanem i sembla com si Déu no ens escoltés!, i això que sabem que Déu sempre ens escolta. ¿Què succeeix, doncs? Pensem que demanem bé, però, ¿ho fem com el centurió? La seva pregària no és pas egoista, és plena d'amor, humilitat i confiança. Sant Pere Crisòleg diu: «La força de l'amor no mesura les possibilitats (...). L'amor no discerneix, no reflexiona, no coneix raons. L'amor no és resignació davant la impossibilitat, no s'intimida davant cap dificultat». ¿És així la meva pregària?

«Senyor no sóc digne que entris a casa meva...» (Mt 8,8). És la resposta del centurió. ¿Són aquests els teus sentiments? ¿És aquesta la teva fe? «Només la fe pot copsar aquest misteri, aquesta fe que és el fonament i la base de tot allò que excedeix l'experiència i el coneixement natural» (Sant Màxim). Si és així també escoltaràs: «‘Vés-te'n a casa i que sigui tal com has cregut’, i el criat es posà bo» (Mt 8,13).

Santa Maria, Verge i Mare, mestra de fe, d'esperança i d'amor sol·lícit, ensenyeu-nos de pregar com cal per aconseguir del Senyor tot allò que ens convé.

Contemplar l'Evangeli d'avui

Publicat per Morvedre.Info a 3:32

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Divendres XII de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mt 8,1-4): En aquell temps, Jesús baixà de la muntanya, i molta gent es posà a seguir-lo. Llavors es va acostar un leprós, es prosternà davant d'Ell i li deia: «Senyor, si voleu, em podeu purificar». Jesús va estendre la mà i el tocà dient: «Ho vull, queda pur». A l'instant quedà pur de la lepra. Jesús li digué: «Vigila de no dir-ho a ningú. Vés a fer-te examinar pel sacerdot i presenta l'ofrena que va ordenar Moisès: això els servirà de prova».

Comentari: Mn. Xavier ROMERO i Galdeano (Cervera, Lleida, Espanya)

Senyor, si voleu, em podeu purificar

Avui, l'Evangeli ens mostra un leprós, adolorit i conscient de la seva malaltia, que s'acosta a Jesús amb aquesta petició: «Senyor, si voleu, em podeu purificar» (Mt 8,2). També nosaltres, veient tan a prop el Senyor i la llunyania del nostre cap, cor i mans del seu projecte, de la seva salvació, hauríem de ser àvids i capaços de formular la mateixa expressió del leprós: «Senyor, si voleu, em podeu purificar».

Però una pregunta s'imposa: Una societat que no té consciència de pecat, ¿pot demanar perdó al Senyor? ¿Pot demanar-li cap mena de purificació? Tots coneixem massa gent adolorida i amb cors ferits, però el seu drama és que no sempre és conscient de la seva situació personal. Malgrat tot, Jesús continua passant a prop nostre, dia rera dia (cf. Mt 28,20), bo i esperant la mateixa petició: «Senyor, si voleu...». Amb tot, cal també la nostra col·laboració. És clàssica la sentència de sant Agustí segons la qual «Déu, que et va crear sense tu, no et salvarà sense tu». Cal que siguem capaços de demanar al Senyor que ens ajudi, que vulguem canviar amb el seu ajut.

Algú podria preguntar-se: ¿per què és tan important adonar-se'n, convertir-se i desitjar canviar? Per la senzilla raó que, en cas contrari, continuaríem sense poder respondre afirmativament a la pregunta anterior, on dèiem que una societat que no tingui consciència de pecat difícilment sentirà el desig o la necessitat de cercar el Senyor per a formular la seva petició d'ajut.

És per això que quan arriba el moment del penediment, el moment de la confessió sacramental, és el moment de desfer-se del passat, de les xacres que infecten el nostre cos i la nostra ànima. No en dubtem pas: demanar perdó és un gran moment d'iniciació cristiana, perquè és el moment en què cau la bena dels ulls. ¿I si algú se n'adona de la seva situació i no vol convertir-se? Ja ho diu una dita popular: «Ulls que no volen veure, cor en pecat».

Contemplar l'Evangeli d'avui

Publicat per Morvedre.Info a 3:32

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: 24 de Juny: El naixement de sant Joan Baptista

Text de l'Evangeli (Lc 1,57-66.80): Quan se li va complir el temps, Elisabet tingué un fill. Els veïns i els parents sentiren a dir que el Senyor li havia mostrat el seu amor, i tots la felicitaven. Al cap de vuit dies es reuniren per circumcidar l'infant i volien que es digués Zacaries, com el seu pare. Però la seva mare s'hi va oposar dient: «No! S'ha de dir Joan!». Ells li replicaren: «Però si no hi ha ningú de la família que porti aquest nom!». Llavors feren senyes al pare i li preguntaven com volia que es digués. Ell va demanar unes tauletes i va escriure: ‘El seu nom és Joan’. Tots van quedar meravellats.

A l'instant Zacaries va recobrar la paraula i començà a beneir Déu. Un gran respecte s'apoderà de tots els veïns. La gent parlava d'aquestes coses per tota la muntanya de Judea, i tothom qui ho sentia ho guardava en el seu cor i es preguntava: «Què serà aquest infant?». Realment, la mà del Senyor era amb ell. L'infant creixia i s'enfortia en l'Esperit, i va viure al desert fins al dia que es manifestà a Israel.

Comentari: Mn. Joan MARTÍNEZ Porcel (Barcelona, Espanya)

L’infant creixia i s’enfortia en l’Esperit

Avui, celebrem solemnement el naixement del Baptista. Sant Joan és home de forts contrastos: viu el silenci del desert, però des d'allí mou les masses i les convida amb veu convincent a la conversió; és humil per a reconèixer que ell només és la veu, no la Paraula, però no té pèls a la llengua i és capaç d'acusar i denunciar les injustícies fins i tot als mateixos reis; convida els seus deixebles a anar cap a Jesús, però no rebutja conversar amb el rei Herodes mentre és a la presó. Silenciós i humil, és també valent i fort fins a vessar la sang. Joan Baptista és un home gran!, el més gran dels nascuts de dona, com l'elogiarà Jesús, però només és el precursor del Crist.

Potser, el secret de la seva grandesa és la consciència de saber-se escollit per Déu; així queda expressat per l'evangelista: «L'infant creixia i s'enfortia en l'Esperit, i va viure al desert fins al dia que es va manifestar a Israel» (Lc 1,80). Tota la seva infantesa i joventut va estar marcada per la consciència de la seva missió: donar testimoniatge; i ho fa batejant el Crist en el Jordà, preparant per al Senyor un poble ben disposat i, al final de la seva vida, vessant la seva sang a favor de la veritat. Amb el coneixement que tenim de Joan, nosaltres podem respondre a la pregunta que es feien els seus contemporanis: «¿Què serà aquest infant?» (Lc 1,66).

Tots nosaltres, pel baptisme, hem estat escollits i enviats a donar testimoniatge del Senyor. En un ambient d'indiferència, sant Joan ens és model i ajut; ens diu sant Agustí: «Admira Joan tot el que et sigui possible, ja que el que tu admires aprofita al Crist. Aprofita al Crist, repeteixo, no perquè tu li ofereixis alguna cosa a Ell, sinó per a progressar tu en Ell». En Joan, les seves actituds de Precursor, manifestades en la pregària atenta a l'Esperit, en la fortalesa i la humilitat, ens ajuden a obrir horitzons nous de santedat per a nosaltres i per als nostres germans.

Contemplar l'Evangeli d'avui

Publicat per Morvedre.Info a 3:31

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dimecres XII de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mt 7,15-20): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres disfressats d'ovella, però per dintre són llops rapaços. Pels seus fruits els coneixereu. ¿Es cullen potser raïms dels cards, o figues dels arços? Tot arbre bo dóna fruits bons, i l'arbre dolent dóna fruits dolents. Un arbre bo no pot donar fruits dolents, ni un arbre dolent, donar fruits bons. Tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. Així, doncs, pels seus fruits els coneixereu».

Comentari: Mn. Antoni ORIOL i Tataret (Vic, Barcelona, Espanya)

Pels seus fruits els coneixereu

Avui, se'ns obre davant els ulls un nou contrast evangèlic, entre els arbres bons i dolents. Les afirmacions de Jesús al respecte són tan simples que semblen gairebé simplistes. I val a dir que no ho són gens! No ho són, com no ho és la vida real de cada dia.

Aquesta ens ensenya que hi ha bons que degeneren i acaben donant fruits dolents i que, a l'inrevés, hi ha dolents que canvien i acaben donant fruits bons. Què vol dir, doncs, en definitiva, que «tot arbre bo dóna fruits bons» (Mt 7,17)? Vol dir que el bo ho és en la mesura que no defalleix en fer el bé. Fa el bé i no se'n cansa. Fa el bé i no cedeix davant la temptació de fer el mal. Fa el bé i hi persevera fins a l'heroisme. Fa el bé i, si per ventura cedeix al cansament de fer-lo, cau en la temptació de fer el mal, o s'espanta davant l'exigència innegociable, ho reconeix sincerament, ho confessa en veritat, se'n penedeix de cor i... torna a començar.

Ah! I ho fa, entre altres raons, perquè sap que si no dóna bon fruit serà tallat i llançat al foc (el sant temor de Déu guarda la vinya dels bons ceps!) i perquè, coneixent la bondat dels altres a través de llurs bones obres, sap, no solament per experiència individual, sinó també per experiència social, que ell només a través dels fets i no de les soles paraules és bo i pot ser reconegut com a bo.

No n'hi ha prou amb dir: «Senyor, Senyor!». Com ens recorda sant Jaume, la fe s'acredita a través de les obres!: «Mostra'm, sense les obres, que tens fe, i jo, amb les obres, et mostraré la meva fe» (Jm 2,18).

Revista esPosible número 6 - Ciudades y energía: el reto del SXXI

Publicat per Morvedre.Info a 7:29

Si no ves correctamente este email pincha aquí

Sus datos personales forman parte de ficheros responsabilidad de FUNDACIÓN ECOLOGÍA Y DESARROLLO, único destinatario de la información en parte aportada voluntariamente.
Estos ficheros se utilizan con la finalidad exclusiva de la gestión de contactos y correos electrónicos, así como el envío de publicaciones y eventos relacionados con nuestra entidad, lo cual no puede llevarse a cabo sin sus datos personales. Los derechos de acceso, rectificación, cancelación y oposición pueden ser ejercidos mediante escrito dirigido a Plaza San Bruno nº 9, 1º-1ª - 50001 - ZARAGOZA (Zaragoza), ecodes@ecodes.org
Por favor, si no desea recibir más información de Ecología y Desarrollo indíquelo en ecodes@ecodes.org.

Contemplar l'Evangeli d'avui

Publicat per Morvedre.Info a 3:32

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dimarts XII de durant l'any

Hi ha més comentaris per a aquest Evangeli a la nostra web. Si us plau, faci click aquí per a veure'ls.

Text de l'Evangeli (Mt 7,6.12-14): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No doneu als gossos les coses santes ni tireu les perles als porcs, perquè les trepitjaran i després encara es giraran per destrossar-vos. Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes. Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que condueix a la perdició, i són molts els qui hi entren. Però és estreta la porta i dur el camí que condueix a la vida, i són pocs els qui el troben».

Comentari: Diaca Mn. Evaldo PINA FILHO (Brasilia, Brasil)

No doneu als gossos les coses santes

Avui, el Senyor ens fa tres recomanacions. La primera, «no doneu als gossos les coses santes ni tireu les perles als porcs» (Mt 7,6), contrastos en els que els "bens" són associats a les "perles" i a allò "que és sant"; i, d'altra banda, els "gossos i porcs" a allò que és impur. Sant Joan Crisòstom ens ensenya que «els nostres enemics són iguals a nosaltres en la seva naturalesa, però no en la seva fe». Malgrat que tots els beneficis terrenals són concedits d'igual manera als dignes i indignes, no és així en el que es refereix a les "gràcies espirituals", privilegi d'aquells que són fidels a Déu. La correcta distribució dels bens espirituals implica un zel envers les coses sagrades.

La segona, és l'anomenada "regle d'or" (cf. Mt 7,12), que comprenia tot el que la Llei i els Profetes recomanaren, com a branques d'un únic arbre: l'amor al proïsme pressuposa l'Amor a Déu, i d'Ell prové.

Fer al proïsme allò que volem que ens facin, implica una transparència d'accions envers l'altre, en la reconeixença de la seva semblança amb Déu, de la seva dignitat. ¿Per quina raó desitgem el Bé per a nosaltres mateixos? Perquè el reconeixem com a mitjà d'identificació i d'unió amb el Creador. Essent el Bé l'únic mitjà per a la vida en plenitud, és inconcebible la seva absència en la nostra relació amb el proïsme. No hi ha lloc per al bé on preval la falsedat i on predomina el mal.

Finalment, la "porta estreta"... El Papa Benet XVI ens pregunta: «Què significa aquesta "porta estreta"? Per què molts no poden passar-hi per ella? És un pas reservat només per alguns elegits?». No! El missatge del Crist «ens diu que tots podem entrar en la vida. El pas és 'estret', però obert a tots; 'estret' perquè és exigent, requereix compromís, abnegació, mortificació del propi egoisme».

Preguem el Senyor que realitzà la salvació universal amb la seva mort i resurrecció, que ens reuneixi tots en el Banquet de la vida eterna.

Contemplar l'Evangeli d'avui

Publicat per Morvedre.Info a 3:31

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dilluns XII de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mt 7,1-5): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats. Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu? Com pots dir al teu germà: ‘Deixa'm que et tregui la brossa de l'ull’, si tu tens una biga en el teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germà».

Comentari: Mn. Jordi POU i Sabater (Sant Jordi Desvalls, Girona, Espanya)

Tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats

Avui, l'Evangeli m'ha fet venir a la ment les paraules de la Mariscala en El cavaller de la Rosa, d'Hug von Hofmansthal: «En el com rau la gran diferència». De com fem una cosa en canviarà molt el resultat en molts aspectes de la nostra vida, sobretot, l'espiritual.

Jesús diu: «No judiqueu, i no sereu judicats» (Mt 7,1). Però Jesús també havia dit que hem de corregir el germà que està en pecat, i per això cal haver fet abans algun tipus de judici. Sant Pau mateix en els seus escrits judica la comunitat de Corint i sant Pere condemna Ananies i la seva esposa per falsedat. A rel d'això, sant Joan Crisòstom justifica: «Jesús no diu que no hem d'evitar que un pecador deixi de pecar, hem de corregir-lo sí, però no com un enemic que cerca revenja, sinó com el metge que aplica un remei». El judici, doncs, sembla que s'hauria de fer sobretot amb ànim de corregir, mai amb ànim de revenja.

Però encara més interessant és el que diu sant Agustí: «El Senyor ens adverteix de jutjar ràpidament i injustament (...). Pensem, primer, si nosaltres no hem tingut algun pecat semblant; pensem que som homes fràgils, i judiquem sempre amb la intenció de servir Déu i no nosaltres». Si en veure els pecats dels germans pensem en els nostres, no ens passarà, com diu l'Evangeli, que amb una biga a l'ull vulguem treure la brossa de l'ull del nostre germà (cf. Mt 7,3).

Si estem ben formats, veurem les coses bones i dolentes dels altres, quasi d'una manera inconscient: en farem un judici. Però mirar les faltes dels altres des dels punts de vista citats ens ajudarà en el com judiquem: ajudarà a no jutjar per jutjar, o per dir alguna cosa, o per tal de cobrir les nostres deficiències o, senzillament, perquè tothom ho fa. I, per acabar, sobretot tinguem en compte les paraules de Jesús: «Tal com mesureu sereu mesurats» (Mt 7,2).

Contemplar l'Evangeli d'avui: Enquesta exclusiva

Publicat per Morvedre.Info a 0:58

Contemplar l'Evangeli d'avui

Benvolgut amic / amiga:

Ens faria molt il·lusió comptar amb la teva col·laboració en un petit anàlisi (una breu enquesta) que llancem als nostres usuaris. Per tal de millorar el nostre servei, ens agradaria conèixer més des de prop el nostre usuari, la seva opinió i els seus possibles suggeriments. Si ens pots ajudar (són pocs minuts), si us plau, CLICA AQUÍ.

Aprofitem per a transmetre’t una alegria: ja hem arribat a 125.000 subscripcions. La previsió és que al setembre ja estarem enviant cada setmana un milió de correus amb l’Evangeli comentat. Moltes gràcies per la teva col·laboració.

Et saluda, l’Equip d’evangeli.net.

+ + + + +

* Si vols SUBSCRIURE'T (rebre l'Evangeli de cada dia, comentat breument), clica aquí i segueix les indicacions: és molt fàcil!

* Si desitges SUBSCRIURE UN AMIC, clica aquí i segueix les indicacions: també és molt fàcil. Al teu amic se li demanarà la seva pròpia confirmació per tal de completar l'ALTA.

Contemplar l'Evangeli d'avui

Publicat per Morvedre.Info a 3:31

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Diumenge XII (C) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Lc 9,18-24): Una vegada que Jesús feia pregària en un lloc apartat, els seus deixebles eren amb Ell. Llavors els preguntà: «Qui diu la gent que sóc jo?». Ells respongueren: «Uns diuen que ets Joan Baptista; d'altres, que ets Elies; d'altres, que ha ressuscitat un dels antics profetes». Ell els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que sóc?». Pere li respongué: «El Messies de Déu». Però Ell els manà severament que no ho diguessin a ningú.

Jesús afegí: «Cal que el Fill de l'home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort i ha de ressuscitar el tercer dia. I deia a tothom: «Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà».

Comentari: Mn. Ferran JARABO i Carbonell (Agullana, Girona, Espanya)

I vosaltres, qui dieu que sóc?

Avui, en l'Evangeli, Jesús ens posa davant d'una pregunta clau, fonamental. De la resposta en depèn la nostra vida: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» (Lc 9,20). Pere respon en nom de tots: «El Messies de Déu». Quina és la nostra resposta? Coneixem prou Jesús com per a poder respondre? La pregària, la lectura de l'Evangeli, la vida sagramental i l'Església són fonts inseparables que ens porten a conèixer-lo i “viure'l”. Fins que no siguem capaços de respondre amb Pere amb tot el cor i amb la mateixa senzillesa..., segurament encara no ens haurem deixat transformar per Ell. Hem d'aconseguir sentir com Pere, hem de reeixir sentir com l'Església per a poder respondre de manera satisfactòria a la pregunta de Jesús!

Però l'Evangeli d'avui acaba amb una exhortació a seguir el Senyor des de la humilitat, des la negació i la creu. Seguir Jesús d'aquesta manera només pot donar salvació, llibertat. «Allò que succeeix amb l'or pur, també succeeix amb l'Església; això és, que quan passa pel foc, no experimenta cap mal; ben al contrari, el seu esplendor augmenta» (Sant Ambròs). Ni la contrarietat, ni la persecució per causa del Regne, ens han de fer por, més aviat ens han de ser motiu d'esperança i, fins i tot, d'alegria. Donar la vida pel Crist no és perdre-la, és guanyar-la per tota l'eternitat. Jesús ens demana que ens anorreem totalment per fidelitat a l'Evangeli, vol que, lliurement, li donem tota la nostra existència. Val la pena donar la vida pel Regne!

Seguir, imitar, viure la vida de la gràcia, en definitiva, romandre en Déu és l'objectiu de la nostra vida cristiana: «Déu es va fer home per tal que imitant l'exemple d'un home, cosa possible, arribem a Déu, cosa que abans era impossible» (Sant Agustí). Què Déu, amb la força del seu Esperit Sant, ens hi ajudi!

Contemplar l'Evangeli d'avui

Publicat per Morvedre.Info a 3:31

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dissabte XI de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mt 6,24-34): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner. Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida?

»I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. I si l'herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe? Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que Ell vol, i tot això us ho donarà de més a més. No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps».

Comentari: Mn. Carles ELÍAS i Cao (Barcelona, Espanya)

No us preocupeu per la vostra vida. No us preocupeu pel demà

Avui, Jesús ens diu: «No podeu servir alhora Déu i el diner» (Mt 6,24). Amb aquestes paraules ens enfronta amb la nostra inseguretat, que procurem pal·liar amb el recolzament en la tranquil·litat de tenir no només allò que necessitem, sinó també allò que ens abelleix, i això ens duu a consumir i malgastar.

«Que ho escolti l'avar; que ho escolti el qui pensa que, anomenant-se cristià, pot servir al mateix temps les riqueses i el Crist. Malgrat tot, no va dir: el qui té riqueses, sinó el qui serveix les riqueses; el qui està esclavitzat per les riqueses i les guarda com un esclau; però el qui ha bandejat el jou de l'esclavitud, les distribueix com senyor» (Sant Jeroni).

Com en les benaurances —o en un altre passatge clau, com el del manament nou (Jn 13,34-35)—, avui el Senyor ens convida a una decisió per la confiança il·limitada en un Pare que se'ns dóna com a providència, per la recerca del Regne de justícia, pau i alegria, per una veritable pobresa interior de l'ànima, que es gira un cop i un altre amb “gemecs inenarrables” (Rm 8,26) a Qui únicament pot sadollar el nostre anhel de plenitud i eternitat. Des d'aquest deseiximent, des d'aquesta precarietat assumida conscientment, posem tota la nostra esperança en el seguiment del Crist.

Deixant el passat en el perdó de Déu i fent fora temors i preocupacions per un futur que encara no ha arribat, Jesús ens convida a viure el dia d'avui, que és l'única cosa que ara tenim. I en aquest “avui” se'ns dóna com pa que acompanya el dia. «Només ens pertany el present, mentre que és incerta l'esperança del futur (...). Cada dia en té prou amb la seva pròpia malícia. ¿Per què angoixar-nos pel demà?» (Sant Gregori de Nissa).