Diari d'abord, morvedre.info

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Diumenge I (C) d'Advent

Text de l'Evangeli (Lc 21,25-28.34-36): En aquell temps, deia Jesús als deixebles: «Hi haurà senyals prodigiosos en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. La gent defallirà de por i d'ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran. Llavors veuran el Fill de l'home venint en un núvol amb gran poder i majestat. Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta.

»Vosaltres estigueu alerta: que l'excés de menjar o l'embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, que caurà sobre tots els habitants de la terra. Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l'home».

Comentari: Mn. Antoni CAROL i Hostench (Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Espanya)

Pregueu en tot moment perquè us pugueu presentar davant el Fill de l'home

Avui, just en començar un nou any litúrgic, fem el propòsit de renovar la nostra il?lusió i la nostra lluita personal amb vista a la santedat, pròpia i de tots. Ens hi convida la pròpia Església, tot recordant-nos en l'Evangeli d'avui la necessitat d'estar sempre preparats, sempre “enamorats” del Senyor: «Vosaltres estigueu alerta: que l'excés de menjar o l'embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor» (Lc 21,34).

Notem, però, un detall que és important entre enamorats: aquesta actitud d'alerta —de preparació— no pot ser intermitent, sinó que ha d'esdevenir permanent. Per això, ens diu el Senyor: «Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment» (Lc 21,36). En tot moment!: aquesta és la justa mesura de l'amor. La fidelitat no es fa a base d'un “ara sí, ara no”. És, per tant, molt convenient que el nostre ritme de pietat i de formació espiritual sigui un ritme habitual (dia a dia i setmana a setmana). Tant de bo si cada jornada de la nostra vida la vivim amb mentalitat d'estrenar-nos; tant de bo si cada matí —en desvetllar-nos— reeixim a dir: —Avui torno a néixer (gràcies, Déu meu!); avui torno a rebre el baptisme; avui torno a fer la Primera Comunió; avui em torno a casar... Per a perseverar amb tarannà eixerit, cal “re-estrenar-se” i renovar-se.

En aquesta vida no hi tenim estada permanent. Arribarà el dia en què «fins i tot els estols celestials trontollaran» (Lc 25,26). Bon motiu per a romandre en estat d'alerta! Però, en aquest Advent, l'Església afegeix un motiu molt bonic per a la nostra joiosa preparació: certament, un dia els homes «veuran el Fill de l'home venint en un núvol amb gran poder i majestat» (Lc 25,27), ara, però, Déu arriba a la terra amb mansuetud i discreció; en forma de nadó, fins al punt que «Crist es va veure embolcallat dins d'una menjadora» (Sant Ciril de Jerusalem). Només un esperit atent descobreix en aquest Infant la magnitud de l'amor de Déu i la seva salvació (cf. Sl 84,8).

T'ha agradat especialment aquest comentari? sí

Contemplar l'Evangeli d'avui

Publicat per Morvedre.Info a 3:32

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dissabte XXXIV durant l'any

Text de l'Evangeli (Lc 21,34-36): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres estigueu alerta: que l'excés de menjar o l'embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, que caurà sobre tots els habitants de la terra. Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l'home».

Comentari: Mn. Homer VAL i Pérez (Barcelona, Espanya)

Vetlleu i pregueu en tot moment

Avui, el darrer dia del temps ordinari, Jesús ens adverteix amb tota claredat sobre la sort del nostre pas per aquesta vida. Si ens entossudim, obstinadament, en viure absorbits per la immediatesa dels afanys de la vida, arribarà el darrer dia de la nostra existència terrenal tan sobtadament que la mateixa ceguesa de la nostra golafreria ens impedirà de reconèixer el mateix Déu, que vindrà (perquè aquí estem de passada, ho sabies?) per tal d'emportar-nos envers la intimitat del seu Amor infinit. Serà quelcom així com el que li passa a un nen malcriat: tan entretingut es troba amb les “seves” joguines, que a la fi oblida la tendresa dels seus pares i la companyonia dels seus amics. Quan se n'adona, plora desconsolat per la seva inesperada solitud.

L'antídot que ens ofereix Jesús és igualment clar: «Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment» (Lc 21,36). Vetllar i pregar... El mateix advertiment que donà als seus Apòstols la nit en què fou traït. L'oració té un component admirable de profecia, molts cops oblidat en la predicació, és a dir, de passar del mer “veure” al “mirar” la quotidianitat en la seva més profunda realitat. Tal com escriví Evagri Póntic, «la vista és el millor de tots els sentits; la pregària és la més divina de totes les virtuts». Els clàssics de l'espiritualitat l'anomenen “visió sobrenatural”, mirar amb els ulls de Déu. O el que és el mateix, conèixer la Veritat: de Déu, del món, d'un mateix. Els profetes foren, no solament els qui “predeien allò que estava per arribar”, sinó també els qui sabien interpretar el present en la seva justa mesura, abast i densitat. Resultat: saberen reconduir la història, amb l'ajut de Déu.

Tantes vegades ens lamentem de la situació del món. —Fins a on anirem a parar?, diem. Avui, és el darrer jorn del temps ordinari, és dia també de resolucions definitives. Potser que ja és l'hora de què algú més estigui prompte a aixecar-se de la seva embriaguesa del present i es posi mans a l'obra d'un millor futur. —¿Vols ser tu? Doncs, ànim!, i que Déu et beneeixi.

T'ha agradat especialment aquest comentari? sí

Contemplar l'Evangeli d'avui

Publicat per Morvedre.Info a 3:32

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Divendres XXXIV durant l'any

Text de l'Evangeli (Lc 21,29-33): En aquell temps, Jesús posà als seus deixebles aquesta comparació: «Mireu la figuera i els altres arbres: quan veieu que comencen a brotar, coneixeu que l'estiu és a prop. Igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que és a prop el Regne de Déu. Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran».

Comentari: Mn. Albert TAULÉ i Viñas (Barcelona, Espanya)

És a prop el Regne de Déu

Avui, Jesús ens invita a mirar la brotada de la figuera, símbol de l'Església que periòdicament es va renovant gràcies a aquella força interna que Déu li comunica (recordem l'al·legoria del cep i les sarments, cf. Jn 15): «Mireu la figuera i els altres arbres: quan veieu que comencen a brotar, coneixeu que l'estiu és a prop» (Lc 21,29-30).

El discurs escatològic que estem llegint aquests dies, en el seu estil profètic, distorsiona deliberadament la cronologia, de manera que posa en un mateix pla coses que han de succeir en moments diversos. El fet que, en el tall del fragment escollit per a la litúrgia d'avui, tinguem un àmbit molt reduït, ens dóna peu a pensar que això que se'ns hi diu, ho hauríem d'entendre com dit per a nosaltres, ara i aquí: «No passarà aquesta generació sense que s'hagi complert tot» (Lc 21,32). En efecte, Orígens comenta: «Tot això pot succeir en cadascú de nosaltres; en nosaltres pot restar destruïda la mort, definitiva enemiga nostra».

Jo voldria parlar avui com els profetes: estem a punt de contemplar una gran brotada dins l'Església. Mireu els signes dels temps (cf. Mt 16,3). Aviat passaran coses molt importants. No tingueu por. Estigueu al vostre lloc. Sembreu amb entusiasme. Després podreu recollir esplendoroses garbes (cf. Sl 126,6). És cert que l'home enemic seguirà sembrant el jull. El mal no quedarà destriat fins a la fi dels temps (cf. Mt 13,30). Però el Regne de Déu ja és aquí entre nosaltres. I s'obre pas, encara que amb gran esforç (cf. Mt 11,12).

El papa Joan Pau II, ens ho deia en començar el tercer mil·lenni: «Duc in altum» (cf. Lc 5,4). A vegades tenim la sensació que no fem res de profit, o que més aviat anem enrere. Però aquestes impressions pessimistes provenen de càlculs massa humans, o de la mala imatge que malèvolament donen de nosaltres alguns mitjans de comunicació. La realitat amagada, que no fa soroll, és aquest treball constant que entre tots anem fent, empesos per la força de l'Esperit Sant.

T'ha agradat especialment aquest comentari? sí

Contemplar l'Evangeli d'avui

Publicat per Morvedre.Info a 3:32

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dijous XXXIV durant l'any

Text de l'Evangeli (Lc 21,20-28): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Quan veureu que les legions encerclen Jerusalem, sapigueu que arriba la seva devastació. Llavors, els qui es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes; els qui siguin dintre la ciutat, que l'abandonin, i els qui es trobin al camp, que no entrin a la ciutat, perquè haurà vingut el temps que Déu li demanarà comptes, i tot allò que diuen les Escriptures es complirà.

»Ai de les qui esperin un fill o el criïn aquells dies! Perquè caurà una gran calamitat sobre el país i s'estendrà l'odi contra aquest poble: moriran víctimes de l'espasa o seran enduts captius per totes les nacions, i Jerusalem serà trepitjada pels pagans, fins que es compleixi el temps que Déu els ha concedit. Després hi haurà senyals prodigiosos en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. La gent defallirà de por i d'ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran. Llavors veuran el Fill de l'home venint en un núvol amb gran poder i majestat. Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta».

Comentari: Fra Lluc TORCAL Monjo de Monastir de Sta. Mª de Poblet (Santa Maria de Poblet, Tarragona, Espanya)

Redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta

Avui, llegint aquest sant Evangeli, ¿com no ens poden ser presents els moments actuals, cada vegada més plens d'amenaces i més tenyits de sang? «A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. La gent defallirà de por i d'ansietat pel que succeirà arreu de la terra» (Lc 21,25b-26a). Moltes vegades, la segona vinguda del Senyor ha estat representada amb les imatges més terrorífiques possibles, com sembla ésser en aquest Evangeli, sempre sota el signe de la por.

Però, és aquest el missatge que l'Evangeli ens adreça avui? Fixem-nos en les últimes paraules: «Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta» (Lc 21,28). El centre del missatge d'aquests darrers dies de l'any litúrgic no és la por sinó l'esperança de la futura alliberació, és a dir, l'esperança del tot cristiana de l'assoliment de la plena vida amb el Senyor, en la qual participaran també el nostre cos i el món que ens envolta. Els esdeveniments narrats en forma tan dramàtica volen indicar simbòlicament la participació de tota la creació en la segona vinguda del Senyor, com ja va participar en la primera vinguda, especialment en el moment de la seva passió, quan el cel s'enfosquí i la terra tremolà. La dimensió còsmica no quedarà abandonada a la fi dels temps, perquè és una dimensió que acompanya l'home des que entrà al Paradís.

L'esperança del cristià no és enganyosa, perquè quan tot això succeeixi —ens diu el mateix Senyor— «llavors, veuran el Fill de l'home venint en un núvol amb gran poder i majestat» (Lc 21,27). No visquem angoixats per la segona vinguda del Senyor, per la seva Parusia: meditem, més aviat, les profundes paraules de sant Agustí que, ja al seu temps, es preguntava, veient els cristians atemorits pel retorn del Senyor: «Com pot l'Esposa tenir por del seu Espòs?».

T'ha agradat especialment aquest comentari? sí

Contemplar l'Evangeli d'avui

Publicat per Morvedre.Info a 3:32

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dimecres XXXIV durant l'any

Text de l'Evangeli (Lc 21,12-19): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Us agafaran, us perseguiran, us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant els reis i els governadors per causa del meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Estigueu decidits a no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir. Sereu traïts fins i tot pels vostres pares, germans, parents i amics, i en mataran alguns de vosaltres. Tothom us odiarà per causa del meu nom. Però no es perdrà ni un de sol dels vostres cabells. Amb la vostra perseverança salvareu la vida!».

Comentari: Rev. D. Manuel COCIÑA Abella (Madrid, Espanya)

Amb la vostra perseverança salvareu la vida!

Avui parem esment en aquesta breu i incisiva sentència de nostre Senyor, la qual se'ns clava a l'ànima, i en ferir-la ens fa pensar: ¿per què és tan important la perseverança?; ¿per què Jesús fa dependre la salvació de l'exercici d'aquesta virtut?

Perquè el deixeble no és més que el Mestre —«Tothom us odiarà per causa del meu nom» (Lc 21,17)—, i si el Senyor va ser signe de contradicció, els seus deixebles també ho serem necessàriament. Se n'apoderaran del Regne de Déu els qui fan violència, els qui lluiten contra els enemics de l'ànima, els qui lluiten amb energia aquesta “bellíssima guerra de pau i d'amor”, com li agradava dir a sant Josepmaria Escrivà, en la qual consisteix la vida cristiana. No hi ha roses sense espines, i no és el camí cap al cel un viarany sense dificultats. Per això, sense la virtut cardinal de la fortalesa, les nostres bones intencions acabarien essent estèrils. I la perseverança forma part de la fortalesa. Concretament, ens empeny a tenir la força que cal per portar amb joia les contradiccions.

La perseverança en grau màxim es verifica a la creu. Per això, la perseverança confereix llibertat en atorgar la possessió d'un mateix mitjançant l'amor. La promesa del Crist és indefectible: «Amb la vostra perseverança salvareu la vida!» (Lc 21,19), i és així perquè el que ens salva és la Creu. És la força de l'amor el que ens dóna a cadascú l'acceptació pacient i joiosa de la voluntat de Déu, quan aquesta —com succeeix a la Creu— contraria en un primer moment la nostra pobra voluntat humana.

Tan sols en un primer moment, perquè després s'allibera l'energia desbordant de la perseverança que ens mena a comprendre la difícil ciència de la creu. Per això, la perseverança engendra paciència, la qual va més enllà de la simple resignació. Més encara, no té res a veure amb actituds estoiques. La paciència contribueix decisivament a entendre que la Creu, molt abans que dolor, és essencialment amor.

Qui va entendre millor que ningú aquesta veritat salvadora, la nostra Mare del Cel, ens ajudarà a nosaltres a comprendre-la.

T'ha agradat especialment aquest comentari? sí

Welcome to Comidas Adelgazantes

Publicat per Morvedre.Info a 2:33

Hello morvedre.info.proj@blogger.com,

Welcome to Comidas Adelgazantes.

Your subscription will start with the next issue.

If you'd like to start *NOW*, the back issues are at...
http://www.dietas-ejercicios.com/Comidas_Adelgazantes-backissues.html

I hope you enjoy the e-zine as much as I do writing it.

Wishing you all the best,
Michelle Maria
http://www.dietas-ejercicios.com

Contemplar l'Evangeli d'avui

Publicat per Morvedre.Info a 3:32

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dimarts XXXIV durant l'any

Text de l'Evangeli (Lc 21,5-11): En aquell temps, alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres precioses i amb ofrenes votives. Jesús digué: «De tot això que veieu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra; tot serà enderrocat».

Llavors li preguntaren: «Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir?». Ell digué: «Estigueu alerta, no us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: ‘Sóc jo’, i també: ‘El temps arriba’. No aneu darrere d'ells. Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us esglaieu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà de seguida». Després els va dir: «Un poble s'alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel».

Comentari: Mn. Antoni ORIOL i Tataret (Vic, Barcelona, Espanya)

No en quedarà pedra sobre pedra

Avui escoltem astorats la severa advertència del Senyor: «De tot això que veieu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra; tot serà enderrocat» (Lc 21,6). Aquestes paraules de Jesús es troben als antípodes d'una així anomenada “cultura del progrés indefinit de la humanitat” o, si voleu, d'uns quants capdavanters tecnocientífics i políticomilitars de l'espècie humana, en imparable evolució.

Des d'on? Fins on? Això ningú no ho sap ni ho pot saber, llevat, en darrer terme, d'una suposada matèria eterna que nega Déu usurpant-ne, tanmateix, els atributs. Com intenten de fer-nos combregar amb rodes de molí els qui refusen de combregar amb la finitud i precarietat que són pròpies de la condició humana!

Nosaltres, deixebles del Fill de Déu fet home, de Jesús, escoltem les seves paraules i, fent-les ben nostres, les meditem. Heus ací que ens diu: «Estigueu alerta, no us deixeu enganyar!» (Lc 21,8). Ens ho afirma Aquell que ha vingut a donar testimoni de la veritat, tot afirmant que els qui són de la veritat escolten la seva veu.

I heus aquí també que ens assevera: «La fi no vindrà de seguida» (Lc 21,9). La qual cosa vol dir, d'una banda, que disposem d'un temps de salvació i que ens cal aprofitar-lo; i, de l'altra, que, de totes passades, la fi vindrà. Sí, Jesús, vindrà «a judicar els vius i els morts», com professem en el Credo.

Lectors de Contemplar l'Evangeli d'avui, benvolguts germans i amics: uns versets més endavant del fragment que ara comento, Jesús ens estimula i consola amb aquestes altres paraules que, en nom seu, us repeteixo: «Amb la vostra perseverança salvareu la vostra vida!» (Lc 21,19).

Nosaltres, fent-li cordial ressò, amb l'energia d'un himne cristià i català, ens exhortem els uns als altres: «Perseverem, que ja amb la mà toquem el cim!».

T'ha agradat especialment aquest comentari? sí

Contemplar l'Evangeli d'avui

Publicat per Morvedre.Info a 3:31

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dilluns XXXIV durant l'any

Text de l'Evangeli (Lc 21,1-4): En aquell temps, Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la sala del tresor. Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure, i digué: «Us asseguro amb tota veritat que aquesta viuda pobra ha tirat més que tots els altres. Tots aquests han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que tenia per a viure».

Comentari: Mn. Àngel Eugeni PÉREZ i Sánchez (Barcelona, Espanya)

Ha donat el que necessitava, tot el que tenia per a viure

Avui, com moltes vegades, les coses petites passen desapercebudes: petites almoines, petits sacrificis, petites pregàries (jaculatòries); però el que sembla petit i poc important representa sovint l'ordit i també el coronament de les obres mestres: tant de les grans obres d'art com de l'obra màxima de la santedat personal.

Pel fet de passar desapercebudes aquestes coses petites, llur rectitud d'intenció està garantida: no busquem pas amb elles el reconeixement d'altri ni la glòria humana. Només Déu les descobrirà en el nostre cor, de la mateixa manera que només Jesús veié la generositat de la viuda. És més que segur que la pobra dona no va anunciar el seu gest tocant la trompeta, i fins i tot és possible que experimentés una sensació de ridícul i passés gran vergonya davant la mirada dels rics, que feien donatius esplèndids a la sala del tresor del temple, tot fent notar llur acció. Tanmateix, la seva generositat, que la va dur a treure forces enmig de la seva indigència, meresqué la lloança del Senyor: «Us asseguro amb tota veritat que aquesta viuda pobra ha tirat més que tots els altres. Tots aquests han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que tenia per a viure» (Lc 21,3-4).

La generositat de la viuda pobra és una bona lliçó per a nosaltres, els deixebles del Crist. Podem donar moltes coses, com la gent rica que «tirava les seves ofrenes a la sala del tresor» (Lc 21,1). Però res de tot això no tindrà valor si tan sols donem “d'allò que ens sobra”, sense amor ni esperit generós, sense oferir-nos nosaltres mateixos. Diu sant Agustí: «Ells posaven llur vista en les grans ofrenes dels rics i els lloaven per això. Encara que després veieren la viuda, ¿quants van veure aquelles dues monedes?... Ella va donar tot el que tenia. En tenia molt, puix tenia Déu al seu cor. Val més tenir Déu a l'ànima que or dins de l'arca». Ben cert: Siguem generosos amb Déu i Ell ho serà més amb nosaltres.

T'ha agradat especialment aquest comentari? sí

Contemplar l'Evangeli d'avui

Publicat per Morvedre.Info a 3:32

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Diumenge XXXIV de durant l'any: Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món (B)

Text de l'Evangeli (Jn 18,33-37): En aquell temps, Pilat digué a Jesús: «¿Tu ets el rei dels jueus?». Jesús contestà: «¿Surt de tu, això que em preguntes, o bé d'altres t'ho han dit de mi?». Pilat replicà: «Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t'han posat a les meves mans. Què has fet?». Jesús contestà: «La meva reialesa no és d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d'aquí». Pilat li digué: «Per tant, tu ets rei?». Jesús contestà: «Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu».

Comentari: Mn. Frederic RÀFOLS i Vidal (Barcelona, Espanya)

Jo sóc rei. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu

Avui se'ns presenta Jesucrist com Rei de l'Univers. Sempre m'ha cridat l'atenció l'èmfasi que la Bíblia dóna al nom de “Rei” quan l'aplica al Senyor. «El Senyor és rei, va vestit de majestat», hem cantat en el Salm 92. «Jo sóc rei» (Jn 18,37), hem escoltat de llavis del mateix Jesús. «Beneït sigui el rei, el qui ve en nom del Senyor» (Lc 19,38), li deia la gent en entrar a Jerusalem.

Certament, la paraula “Rei”, aplicada a Déu i a Jesucrist, no té les connotacions de la monarquia política tal com la coneixem. Però, en canvi, sí que en llenguatge popular aquesta paraula “rei” té una certa relació amb el llenguatge bíblic. Per exemple, quan una mare té cura del seu fillet de mesos i li diu: —Tu ets el rei de casa. ¿Què vol dir? Doncs una cosa ben senzilla: que, per a ella, aquell nen petit ocupa el número u, que ho és tot per ella. Quan els joves diuen que en tal és el rei del Rock volen dir que no hi ha ningú com ell; igual quan parlen del rei del basquetbol. Entreu a l'habitació d'un adolescent i veureu a la paret quins són els seus “reis”. Crec que aquestes expressions populars s'assemblen més al que volem dir quan aclamem Déu com el nostre Rei i ens ajuden a entendre l'afirmació de Jesús sobre el seu reialme: «La meva reialesa no és d'aquest món» (Jn 18,36).

Per als cristians el nostre Rei és el Senyor, es a dir, el centre vers al qual es dirigeix el sentit més profund de la nostra vida. Quan al Parenostre demanem que vingui el seu regne, volem dir que tant de bo cada vegada hi hagi més persones que trobin en Déu la font de la seva felicitat i s'esforcin a seguir el camí que Ell ens va ensenyar, que és el camí de les benaurances. Demanem-ho de tot cor, puix «onsevulla que hi estigui Jesucrist, allí estarà la nostra vida i el nostre regne» (Sant Ambròs).

T'ha agradat especialment aquest comentari? sí

Contemplar l'Evangeli d'avui

Publicat per Morvedre.Info a 3:32

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dissabte XXXIII durant l'any

Text de l'Evangeli (Lc 20,27-40): En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat: «Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt. Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills. També el segon i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills. Finalment va morir també la dona. Per tant, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s'hi havien casat?».

Jesús els respongué: «Els qui viuen en aquest món es casen, però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; ja no poden morir, perquè tenen part en la resurrecció: són com els àngels i són fills de Déu. I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob. Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen.

Llavors alguns mestres de la Llei li digueren: «Mestre, has respost bé». I ja no s'atrevien a preguntar-li res més.

Comentari: Mn. Ramon CORTS i Blay (Barcelona, Espanya)

Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a Ell tots viuen

Avui, la Paraula de Déu tracta el tema cabdal de la resurrecció dels morts. Es curiós que, com els saduceus, no ens cansem de fer preguntes inútils i sobreres. Intentem solucionar les coses del més enllà amb criteris d'ací baix, quan en el món que vindrà tot és diferent: «Els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit» (Lc 20,35). Partint de criteris equivocats, arribem a conclusions errònies.

Si ens estiméssim més i millor, no ens estranyaria que al cel no hi hagués l'exclusivisme de l'amor que hi ha ací baix, del tot comprensible a causa de la nostra limitació, la qual ens fa difícil poder sortir dels nostres cercles més propers. Però al cel ens estimarem tots i amb un cor pur, sense enveges ni recels, i no solament l'espòs o l'esposa, els fills o els de la nostra sang, sinó tothom, sense excepcions ni discriminacions de llengua, nació, raça o cultura, puix «el veritable amor assoleix una gran força» (Sant Paulí de Nola).

Ens va molt bé sentir aquestes paraules de l'Escriptura que surten dels llavis de Jesús. Ens va bé, perquè a nosaltres ens podria passar que, agitats per tantes coses que no ens deixen ni temps per pensar i influïts per una cultura ambiental que sembla negar la vida eterna, estiguéssim com tocats pel dubte respecte a la resurrecció dels morts. Sí, ens va molt bé que sigui el Senyor mateix qui ens digui que hi haurà un futur més enllà de la destrucció del nostre cos i d'aquest món que passa: «I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob. Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a Ell tots viuen» (Lc 20,37-38).

T'ha agradat especialment aquest comentari? sí

Contemplar l'Evangeli d'avui

Publicat per Morvedre.Info a 3:32

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Divendres XXXIII durant l'any

Text de l'Evangeli (Lc 19,45-48): En aquell temps, Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a treure'n els venedors. Els deia: «Diu l'Escriptura: ‘El meu temple serà casa d'oració’, però vosaltres n'heu fet una cova de lladres». Cada dia ensenyava en el temple. Els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els principals del poble buscaven de fer-lo morir, però no sabien com fer-s'ho, perquè tot el poble estava pendent d'Ell i l'escoltava.

Comentari: P. Josep LAPLANA OSB Monjo de Montserrat (Montserrat, Barcelona, Espanya)

El meu temple serà casa d'oració

Avui, el gest de Jesús és profètic. Com els antics profetes, fa una acció simbòlica, plena de significat de cara al futur. En expulsar del temple els mercaders que hi venien les víctimes que havien de servir d'ofrenes i en evocar que «la casa de Déu serà casa d'oració» (Is 56,7), Jesús anunciava la nova situació que Ell venia a inaugurar, en la qual els sacrificis d'animals ja no hi tenien cabuda. Sant Joan definirà la nova relació cultual com una «adoració al Pare en esperit i en veritat» (Jn 4,24). La figura ha de deixar pas a la realitat. Sant Tomàs d'Aquino deia poèticament: «Et antiquum documentum / novo cedat ritui» («Que el Testament Antic deixi lloc al Ritu Nou»).

El Ritu Nou és la paraula de Jesús. Per això, sant Lluc ha cosit a l'escena de la purificació del temple la presentació de Jesús predicant-hi cada dia. El culte nou se centra en la pregària i en l'audició de la Paraula de Déu. Però, en realitat, el centre del centre de la institució cristiana és la mateixa persona viva de Jesús, amb la seva carn oferta i amb la seva sang vessada en la creu i donades en l'Eucaristia. També sant Tomàs ho remarca bellament: «Recumbens cum fratribus (...) se dat suis manibus» («Assegut a la taula amb els germans (...) es dóna Ell mateix amb les seves pròpies mans»).

Al Nou Testament que Jesús inaugura no calen vedells ni venedors d'anyells. De la mateixa manera que «tot el poble estava pendent d'Ell i l'escoltava» (Lc 19,48), nosaltres no hem d'anar al temple a immolar víctimes, sinó a rebre Jesús, el veritable anyell immolat una vegada per sempre per nosaltres (cf. He 7,27), i a unir la nostra vida a la seva.

T'ha agradat especialment aquest comentari? sí

Contemplar l'Evangeli d'avui

Publicat per Morvedre.Info a 3:31

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dijous XXXIII durant l'any