Contemplar l'Evangeli d'avui

Subscriure un amic

Suspensió temporal

Donar de baixa

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Diumenge XXXII (C) de durant l'any

Escoltar en àudio

Text de l'Evangeli (Lc 20,27-38): En aquell temps, alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat: «Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt. Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills. També el segon i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills. Finalment va morir també la dona. Per tant, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s'hi havien casat?».

Jesús els respongué: «Els qui viuen en aquest món es casen, però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; ja no poden morir, perquè tenen part en la resurrecció: són com els àngels i són fills de Déu. I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob. Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a Ell tots viuen».

Comentari: Mn. Ramon SÀRRIAS i Ribalta (Andorra la Vella, Andorra)

Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a Ell tots viuen

Avui, Jesús fa una clara afirmació de la resurrecció i de la vida eterna. Els saduceus posaven en dubte, o pitjor encara, ridiculitzaven la creença en la vida eterna després de la mort, que —en canvi— era defensada pels fariseus i ho és també per nosaltres.

La pregunta que fan els saduceus a Jesús «quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s'hi havien casat?» (Lc 20,33) deixa entreveure una mentalitat jurídica de possessió, una reivindicació de dret de propietat sobre una persona. A més, la trampa que paren a Jesús mostra un equívoc que encara existeix avui: imaginar la vida eterna com una prolongació, després de la mort, de l'existència terrenal. El cel consistiria en la transposició de les coses boniques que ara gaudim.

Una cosa és creure en la vida eterna i una altra és imaginar-se com serà. El misteri que no està envoltat de respecte i discreció, té el perill de ser banalitzat per la curiositat i, finalment, ridiculitzat.

La resposta de Jesús té dues parts. En la primera vol fer entendre que la institució del matrimoni ja no té raó de ser en l'altra vida: «Els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit» (Lc 20,35). El que sí perdura i arriba a la seva màxima plenitud és tot el que hem sembrat d'amor autèntic, d'amistat, de fraternitat, de justícia i veritat...

El segon moment de la resposta ens deixa dues certeses: «Ell no és Déu de morts, sinó de vius» (Lc 20,38). Confiar en aquest Déu vol dir adonar-nos que estem fets per a la vida. I la vida consisteix a estar amb Ell de manera ininterrompuda, per sempre. A més, «gràcies a Ell, tots viuen» (Lc 20,38): Déu és la font de la vida. El creient, submergit en Déu pel baptisme, ha estat arrencat per sempre del domini de la mort. «L'amor es converteix en una realitat reeixida si s'enclou en un amor que proporcioni realment eternitat» (Benet XVI).

Hi ha més comentaris per a aquest Evangeli a la nostra web. Si us plau, faci click aquí per a veure'ls.

T'ha agradat especialment aquest comentari?