Contemplar l'Evangeli d'avui
Dia litúrgic: Diumenge XIV (C) de durant l'any
»Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: ‘El Regne de Déu és a prop vostre’. Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu: ‘Fins i tot la pols del vostre poble que se'ns ha encastat als peus, ens l'espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop!’. Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població».
Els setanta-dos van tornar plens d'alegria i deien: «Senyor, fins els dimonis se'ns sotmeten pel poder del vostre nom». Jesús els digué: «Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l'enemic, i res no us farà mal. Però no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel».
Comentari: Mn.. Iñaki BALLBÉ i Turu (Rubí, Barcelona, Espanya)
Jo us envio
Avui, l'Església contempla com, a més dels Dotze, hi havia molts deixebles que seguien el Senyor i havien estat cridats per Ell. D'entre tots aquells deixebles, Jesucrist n'elegeix setanta-dos per a una missió concreta. Els exigeix —igual que als Apòstols— total despreniment i abandonament complet en la Providència divina.
El Concili Vaticà II, en el Decret Apostolicam actuositatem, ens recorda que des del Baptisme cada cristià és cridat pel Crist a complir una missió. L'Església, en nom del Senyor, «exhorta vivament tots els laics a respondre de bona gana, amb generositat i amb promptitud a la veu de Crist, que avui els convida amb més insistència, i a l'impuls de l'Esperit Sant. En particular, els més joves haurien de sentir adreçada a ells aquesta crida i acceptar-la amb disponibilitat i magnanimitat. Car per mitjà d'aquest Sant Concili, el Senyor mateix torna a convidar tots els laics a unir-se a Ell amb una intimitat cada vegada més gran i a associar-se a la seva missió salvífica, considerant com a pròpies les seves coses; i els torna a enviar a tota ciutat i lloc on Ell ha d'arribar; a fi que, mitjançant les diverses formes i maneres de l'únic apostolat de l'Església, constantment adaptable a les noves necessitats dels temps, se li ofereixin com a col·laboradors, abundant sempre en l'obra divina, convençuts que llur treball no és pas inútil en el Senyor» (n. 33).
Crist vol inculcar als seus deixebles l'audàcia apostòlica; per això diu «jo us envio». I sant Joan Crisòstom comenta: «Això basta per a donar-vos ànim, això és suficient per tal que tingueu confiança i no temeu els qui us ataquen». L'audàcia dels Apòstols i dels deixebles provenia d'aquesta confiança certa d'haver estat enviats pel mateix Déu. Actuaven —tal com explicà amb fermesa el mateix Pere al Sanedrí— en el nom de Jesucrist Natzarè, «perquè, sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos» (Ac 4,12).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada