Contemplar l'Evangeli d'avui

Subscriure un amic

Suspensió temporal

Donar de baixa

Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dimarts II de Pasqua

Escoltar en àudio

Text de l'Evangeli (Jn 3,7-15): En aquell temps, Jesús digué a Nicodem: «No t'estranyis que t'hagi dit: ‘Cal que nasqueu de dalt’. El vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d'on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui neix de l'Esperit». Nicodem li replicà: «Com pot ser tot això?». Jesús li respongué: «I tu, que ets mestre d'Israel, no ho comprens? Et ben asseguro que parlem d'allò que sabem i donem testimoni d'allò que hem vist, però vosaltres no admeteu el nostre testimoni. Si no em creieu quan us parlo de les coses terrenals, com podreu creure'm quan us parli de les celestials? Ningú no ha pujat mai al cel, fora d'aquell qui n'ha baixat, el Fill de l'home. I així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l'home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen tinguin en Ell vida eterna».

Comentari: Mn. Xavier SOBREVÍA i Vidal (Sant Boi de Llobregat, Barcelona, Espanya)

Cal que nasqueu de dalt

Avui, Jesús ens exposa la dificultat de preveure i conèixer l'acció de l'Esperit Sant: de fet, «bufa allà on vol» (Jn 3,8). Això ho lliga amb el testimoniatge que Ell mateix està donant i amb la necessitat de néixer de dalt. «Cal que nasqueu de dalt» (Jn 3,7), diu el Senyor amb claredat; és necessària una nova vida per a poder entrar en la vida eterna. No és suficient amb un anar tirant per arribar al Regne del Cel, cal una vida nova regenerada per l'acció de l'Esperit de Déu. La nostra vida professional, familiar, esportiva, cultural, lúdica i, sobretot, de pietat ha de ser transformada pel sentit cristià i per l'acció de Déu. Tot, transversalment, ha de ser impregnat pel seu Esperit. Res de res ens hauria de quedar fora de la renovació que fa en nosaltres Déu amb el seu Esperit.

Una transformació que té a Jesucrist com a catalitzador. Ell, que abans havia de ser enlairat a la Creu i que també havia de ressuscitar, és qui pot fer que l'Esperit de Déu ens sigui enviat. Ell que ha vingut de dalt. Ell que ha mostrat amb molts miracles el seu poder i la seva bondat. Ell que en tot fa la voluntat del Pare. Ell que ha patit fins a vessar l'última gota de sang per nosaltres. Gràcies a l'Esperit que ens enviarà, nosaltres «podem pujar al Regne dels Cels, per Ell obtenim l'adopció filial, per Ell se'ns dóna la confiança d'anomenar Déu amb el nom de “Pare”, la participació de la gràcia de Crist i el dret a participar de la glòria eterna» (Sant Basili el Gran).

Fem que l'acció de l'Esperit tingui acollida en nosaltres, escoltem-lo, i apliquem les seves inspiracions per tal que cadascú sigui —en el seu lloc habitual— un bon exemple enlairat que posi la llum de Crist.

T'ha agradat especialment aquest comentari?