Contemplar l'Evangeli d'avui
Dia litúrgic: Divendres II de Quaresma
Li responen: «Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps». Jesús els diu: «¿No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: ‘La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen?’. Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar».
Quan els grans sacerdots i els fariseus sentiren les seves paràboles, van comprendre que es referia a ells, i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent, que el considerava un profeta».
Comentari: Mn. Melcior QUEROL i Solà (Ribes de Freser, Girona, Espanya)
La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal
Avui, Jesús, per mitjà de la paràbola dels vinyaters homicides, ens parla de la infidelitat; compara la vinya amb Israel i els vinyaters amb els caps del poble escollit. A ells i a tota la descendència d'Abraham se'ls havia confiat el Regne de Déu, però han malversat l'heretat: «Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar» (Mt 21,43).
Al principi de l'Evangeli de Mateu, la Bona Nova sembla dirigida únicament a Israel. El poble escollit, ja en l'Antiga Aliança, té la missió d'anunciar i portar la salvació a totes les nacions. Però Israel no ha estat fidel a la seva missió. Jesús, el mitjancer de la Nova Aliança, congregarà entorn seu els dotze Apòstols, símbol del “nou” Israel, cridat a donar fruits de vida eterna i a anunciar a tots els pobles la salvació.
Aquest nou Israel és l'Església, tots els batejats. Nosaltres hem rebut en la persona de Jesús i en el seu missatge, un regal únic que hem de fer fructificar. No ens podem conformar amb una vivència individualista i tancada de la nostre fe; cal comunicar-la i regalar-la a cada persona que se'ns acosta. D'aquí se'n deriva que el primer fruit és que visquem la nostra fe en el caliu de família, el de la comunitat cristiana. Això serà senzill, perquè «on n'hi ha dos o més de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d'ells» (Mt 18,20).
Però es tracta d'una comunitat cristiana oberta, és a dir, eminentment missionera (segon fruit). Per la força i la bellesa del Ressuscitat “enmig nostre”, la comunitat és atractiva en tots els seus gestos i actes, i cadascun dels seus membres gaudeix de la capacitat d'engendrar homes i dones a la nova vida del Ressuscitat. I un tercer fruit, és que visquem amb la convicció i certesa de que en l'Evangeli hi trobem la solució a tots el problemes.
Visquem en el sant temor de Déu, no fos que ens sigui pres el Regne i donat a d'altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada